La Cambra reclama resoldre el dèficit en infraestructures i alliberar els presos a la investidura de Sánchez

La Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona ha recla­mat que si es dóna suport a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez “s’asse­guri el dèficit acu­mu­lat en infra­es­truc­tu­res”. També ha dema­nat que l’acord “incor­pori el reco­nei­xe­ment al dret a l’auto­de­ter­mi­nació i l’alli­be­ra­ment dels pre­sos i pre­ses polítiques i el retorn dels exi­li­ats”.

La Cam­bra cal­cula que el dèficit d’infra­es­truc­tu­res a Cata­lu­nya s’acosta als 45.000 mili­ons d’euros acu­mu­lats (mesu­rat en estoc de capi­tal d’inversió) i per això ha exi­git que s’inves­teixi un pre­si­dent de govern espa­nyol “només si el can­di­dat reco­neix i adopta el com­promís de solu­ci­o­nar aquest dèficit, si cal, pri­o­rit­zant els anys vinents les inver­si­ons de Cata­lu­nya en detri­ment de la resta de l’Estat”.

La Cam­bra ha cal­cu­lat que solu­ci­o­nar totes les man­can­ces d’infra­es­truc­tu­res denun­ci­a­des fins ara té un valor de 15.000 euros i cal­drien 30.000 euros més “per poder ver­te­brar el país”. Amb aquests recur­sos s’hau­rien de fer noves car­re­te­res “ade­qua­des i sense peatge”, tenir uns ser­veis de roda­lia “en con­di­ci­ons i ampli­ats” més enllà de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i ports i aero­ports “de pri­mera sense limi­ta­ci­ons”.

La Cam­bra creu que aquest dèficit “només té sen­tit des de la volun­tat d’un model espa­nyol que deli­be­ra­da­ment ha vol­gut inver­tir arreu de l’Estat en detri­ment de Cata­lu­nya”. A més, ha apun­tat que el reco­nei­xe­ment del dèficit garan­teix que, en cas de nego­ci­ació d’actius i pas­sius per un procés d’inde­pendència, la part que no s’hagi exe­cu­tat es tin­gui en compte en les nego­ci­a­ci­ons “en tant que es tracta d’un deute del regne d’Espa­nya envers Cata­lu­nya”.

D’altra banda, ha dema­nat que en bene­fici de l’esta­bi­li­tat política i econòmica es resol­gui “defi­ni­ti­va­ment” el con­flicte català i ha valo­rat que això passa pel reco­nei­xe­ment del dret a l’auto­de­ter­mi­nació i l’alli­be­ra­ment dels polítics pre­sos. Sobre l’auto­de­ter­mi­nació, ha apun­tat que “només des d’una visió jaco­bina dels estats més pròpia dels segles XIX i XX es pot enten­dre que es dene­gui la pos­si­bi­li­tat d’un poble com el català a triar si vol ser gover­nat pel seu propi par­la­ment”.

Pel que fa al segon aspecte, ha asse­ve­rat que tenir “pre­sos polítics i exi­li­ats” per­ju­dica l’esta­bi­li­tat econòmica i que aquesta situ­ació es manté “mal­grat els posi­ci­o­na­ments que han fet orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals com el Grup de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU i ins­ti­tu­ci­ons com Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal”. Per a la Cam­bra, les con­dem­nes als líders inde­pen­den­tis­tes són “injus­tes i dures”.

La Cam­bra ha des­ta­cat que tot i la ines­ta­bi­li­tat política actual a l’Estat, l’eco­no­mia cata­lana “ha demos­trat ser molt més forta del que sem­blava i s’ha sabut adap­tar a la ines­ta­ble situ­ació política” dels dar­rers dos anys. Ha afe­git que en aquest temps s’han asso­lit rècords d’expor­ta­ci­ons, en turisme i un “molt bon” nivell d’inversió estran­gera.