Economia

La guardiola del porquet convertida en aplicació

Goin és una ‘fintech’ que vol ajudar els joves a estalviar i invertir. Està liderada per David Riudor, un emprenedor que ha destacat en les criptomonedes i en la màgia

La tecnològica obrirà una ronda de finançament aquest any per créixer

La tecnologia està obrint bretxes generacionals en múltiples camps i un dels més evidents és el financer, on els joves han abraçat les noves eines de pagament sense els complexos i les pors dels seus pares i avis. Ara bé, no està passant el mateix amb l’estalvi i la inversió. Potser és perquè les propostes no són encara prou seductores i té raó David Riudor, CEO i cofundador de Goin, amb Gabriel Esteban i Carlos Rodríguez. Aquesta fintech, que vol fer més atractiu als mil·lennistes el món dels diners, ha aconseguit el suport d’Anthemis, el fons líder a Europa en empreses emergents de tecnologia financera. De moment, Goin ja ha captat 2,2 milions d’euros en dues fases i està en preparació una nova ronda per a aquest 2020 amb què volen abordar la internacionalització de l’aplicació.

Goin és la versió moderna de la guardiola del porquet, on s’anaven introduint monedes en tornar de la compra, i que es trencava quan arribava el moment de pagar un capritx. L’aplicació ho fa arrodonint les xifres a l’hora de pagar el compte i ingressant la diferència en una entitat de pagaments autoritzada i supervisada pel Banc d’Espanya.

El mètode de Goin és més ampli i té altres modalitats d’estalvi. Per exemple, pot retenir determinades quantitats cada cop que es rep un ingrés, com ara el de la nòmina; o bé establint fites personals basades en l’assoliment d’hàbits saludables i que si no es compleixen es penalitzen i les “multes” se sumen a l’estalvi.

L’aplicació de Goin disposa ja de 280.000 usuaris, amb una mitjana d’edat de 27 anys i residents en grans ciutats com ara Barcelona, Madrid i València. A cadascun d’ells, Goin els proposa fixar un objectiu a assolir -compar un telèfon intel·ligent, autoregalar-se unes bones vacances el pròxim estiu o finançar els estudis-, i després establir els automatismes que millor s’adaptin a les necessitats i característiques de cada estalviador. En aquest sentit, Goin s’ha de vincular al banc de cada usuari per accedir al capital i obtenir informació.

Rendiments.

També es pot derivar aquest estalvi a la inversió, segons el patró de risc de cada persona. I això Goin ho canalitza a través d’un ETF (exchange-traded fund), un fons d’inversió cotitzat que replica índexs existents en el mercat, però que és 100% líquid. Precisament, els ingressos de l’empresa emergent financera provenen sobretot de la gestió de l’activitat inversora. Però també s’està explorant el negoci derivat de la intermediació en la compra de productes i serveis que formen part dels objectius de l’estalvi. En aquest sentit el volum és important i per això Goin vol créixer a tot Europa. Però no és tan fàcil com traduir l’aplicació als idiomes nacionals: “És un tema molt delicat perquè la legislació i els protocols bancaris varien a cada estat, així com els hàbits d’estalvi dels joves”, explica Riudor. La nova ronda ha d’ajudar a fer aquesta adaptació i a reforçar l’equip, que ara és de 25 persones. Però també s’ha d’invertir en màrqueting de marca: “És crític que la gent entengui que no som un xiringuito financer”, diu.

Un dels actius de Goin és la figura de David Riudor, que amb només 24 anys acumula una llaga carrera emprenedora d’èxit (vegeu desglossament). Ell i els seus socis van crear Goin el 2017 i poc després van guanyar una acceleració de tres mesos a San Francisco que els va obrir la porta dels EUA i va aplanar el terreny: “Va ser fàcil començar”, reconeix.

Treure negocis del barret

David Riudor va trobar en la màgia una primera gran afició a l’altura de la seva curiositat i inquietud inesgotables. De ben jove va començar a fer espectacles de màgia obtenint els primers calerons, que va invertir en Google AdWords per promocionar-se i així fer més actuacions. Amb només 14 anys ingressava més que els seus pares i era el primer màgic que s’anunciava a internet. El segon era Xavier Cabezas, i amb ell va desenvolupar l’espectacle Tecnomagos, que explorava les possibilitats de la nova tecnologia aplicada a la màgia. Aquest esperit pioner els va portar a vendre trucs a altres mags coneguts, amb una fita daurada: el dia que David Copperfield els va trucar.

Però del barret continuaven sortint idees: Abracadabrapp, la versió tecnològica del joc Magia Borrás, que la firma de joguines va comprar i ara és Tecnomagia Borrás; i Ambbis, una consultora de màrqueting basada en la màgia.

En paral·lel, David Riudor estudia enginyeria de telecomunicacions que li obre nous horitzons: decideix explorar el món inversor i s’interessa per les criptomonedes. Fins al punt de ser dels primers a invertir-hi diners i guanyar premis arreu. Tot allò acaba consolidant-se en un negoci de blockchain i criptomonedes aplicat al món immobiliari que finalment deixa perquè l’obligava a traslladar-se a Singapur. “Volia desenvolupar alguna cosa a Europa que vinculés tecnologia i finances i que s’adrecés als joves”, diu.

Riudor veu coherència en la seva trajectòria: “De la màgia em resultava atractiva tota l’alquímia dels trucs, el treball de laboratori que hi ha darrere; però també que cada dia és diferent i això també ho he trobat en les finances.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.