‘Blockchain’, molt més enllà dels bitcoins

Una de les cent millors

Dit això, Vallès explica que la seva empresa és una plataforma de certificació i traçabilitat de dades. “Ajudem a traçar la vida d’alguna cosa, que poden ser ous –com en el cas de Montsoliu–, peces de recanvi de cotxes, certificats d’energia renovable o qualsevol altre objecte o servei.” Vottun s’ofereix a les empreses per facilitar-los el desenvolupament d’aplicacions blockchain i ja està treballant, entre d’altres, per a Naturgy i els bancs Santander i Sabadell. Per entendre què els proposen, Vallès relata l’enorme potencial d’aquestes solucions en el sector dels transports: “Ara, per enviar una mercaderia a la Xina, calen 20 documents que van passant de mà en mà per tots els integrants de la cadena logística; amb blockchain això s’evita, ja que es puja la informació al sistema i tots saben que és correcta i immodificable.” Vottun ha tancat una ronda de finançament de 500.000 euros i a l’abril assistirà a la final dels premis anuals del Massachusetts Institute of Technology, ja que ha estat seleccionada com una de les cent millors start-ups del món.

Segons l’estudi que l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (d’Acció) ha elaborat en col·laboració amb el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública del govern, la tecnologia blockchain genera actualment a Catalunya 400 llocs de treball i una facturació de 9,46 milions. A tot el món, s’estima que la inversió en aquesta indústria arribarà als 11.270 milions d’aquí a dos anys. Com indica Carles Gómara, gerent d’innovació i transformació tecnològica d’Acció, és un sector en fase d’exploració, i això significa que hi ha moltes empreses que estan estudiant i provant en quins sectors es pot aplicar aquesta innovació. “El blockchain es va inventar –recorda Gómara– per fer el bitcoin i, tot i que en cap cas és una solució tan perfecta com en la creació de criptomonedes, ara s’ha vist que és una tecnologia molt interessant i s’està intentant aplicar en molts altres àmbits.” En un període de tres a cinc anys, vindrà la fase de concentració, és a dir, les companyies hauran vist en quins sectors té més sentit aplicar-la i hi concentraran els seus esforços.

Actualment, el 68% de les empreses de l’ecosistema blockchain català són start-ups, com la que lideren Sergi Juanati i Marta Abadia, que, atrets pel potencial d’aquesta tecnologia, s’acaben de llançar al buit. Feia anys que tots dos treballaven en grans multinacionals, com Danone i Unión Fenosa, implementant projectes tecnològics. “Teníem un bon sou i molts incentius, però no fèiem el que ens apassiona”, explica Juanati, que reflexiona: “A l’hora d’innovar, a les grans empreses hi ha limitacions, perquè tot passa per molts filtres jeràrquics i després costa que s’assignin pressupostos. Si vols treballar en temes de machine learning, l’internet de les coses o altres tecnologies disruptives, cal l’agilitat i la flexibilitat de les start-ups, que sí que prioritzen fer proves de concepte i han nascut per dedicar tots els seus recursos a innovar.” És per això que, a finals de l’any passat, Juanati i Abadia van crear la seva pròpia empresa, Bitacoras. El seu objectiu a llarg termini és aconseguir, gràcies a la tecnologia blockchain, que cadascú sigui amo del seu historial mèdic i que fins i tot en pugui treure un rendiment.

Com explica el cofundador de Bitacoras, actualment la informació de cada pacient està “dispersada en múltiples ordinadors i ni el pacient ni el seu metge en tenen una visió integral”, fet que dificulta fer diagnòstics i, sobretot, avaluar tots els riscos per poder fer medicina preventiva. “Gràcies a la cadena de blocs –indica Juanati–, el metge podria disposar de tota la informació prèvia que ara està dispersa i podria saber no només les malalties prèvies i quins medicaments ha pres el pacient, sinó que fins i tot, amb consentiment, es podrien enllaçar les dades amb l’historial dels pares per predir quins riscos hereditaris hi ha.”

Aquesta és una primera àrea d’actuació de Bitacoras, però també vol fomentar la investigació i alhora donar valor a les dades del pacient (i que en rebi ell el benefici i no tercers com passa ara). L’empresa planteja, doncs, que el pacient pugui cedir les seves dades perquè siguin tractades “de manera segura i anònima” per accelerar la recerca. Bitacoras manté contactes amb organitzacions públiques i privades per fer-los solucions a mida, i aquest any ja tindrà en marxa diversos pilots. “Som molt honestos: la tecnologia blockchain serveix per a alguns casos, però si no cal intercanvi de valor, traçabilitat auditable o eliminació d’intermediaris, per exemple, hi ha solucions més ràpides, escalables i barates, com una base de dades en entorn cloud, i no tenim inconvenient a recomanar altres solucions.” I és que aquest emprenedor creu que “hi ha hagut un boom d’aquesta tecnologia i s’ha venut que ho solucionava tot, quan en realitat cada tecnologia aporta valor segons els casos d’ús”. “Per exemple –relata–, pensem que pot ser molt útil en malalties minoritàries, ja que és molt difícil trobar informació d’altres casos, i amb el blockchain i el consentiment dels pacients, cada doctor podria tenir una identitat digital que facilités l’accés a informació bàsica per conèixer casos similars, i així aplicar tractaments que altres doctors hagin pogut aplicar amb èxit.”

Com recorda Víctor García Font, professor dels estudis d’informàtica, multimèdia i comunicació de la UOC, la tecnologia blockchain es va introduir fa una dècada amb el bitcoin, perquè és ideal per a transaccions monetàries, en què “hi ha poques dades però tenen molt valor i han de ser compartides”. García Font reflexiona que l’eliminació d’intermediaris “impacta en el negoci de molta gent”, com ara la banca i gegants com Visa, però que seria una manera “superficial” d’analitzar el fenomen, ja que les criptomonedes “no només són monedes, sinó que porten associat el concepte de token”, unitats de valor que una organització crea per donar més poder als seus usuaris; per exemple, vinculant la moneda amb determinats incentius. Es pot veure clarament en el cas dels Vilawatts, la moneda digital de Viladecans, impulsada per l’Ajuntament de la localitat i desenvolupada per l’empresa d’Igualada Ubiquat. Jaume Catarineu, el CEO de la firma especialitzada en la implantació de criptomonedes, explica que aquest mitjà de pagament està pensat per afavorir la transició energètica, així que ben aviat s’oferiran beneficis als vilatans que, per exemple, instal·lin a casa seva plaques solars o aparquin el cotxe als afores i apostin per anar al centre a peu o amb transport públic.

Descomptes automàtics

Fins ara, el Vilawatt no ha necessitat el blockchain perquè no s’havia desplegat aquest sistema d’incentius, però ara que s’engega aquesta segona fase sí que li fa falta aquesta tecnologia i al març ja hi treballarà. Com explica Catarineu, gràcies a aquesta plataforma, i per posar-ne només un exemple, no caldrà que el ciutadà presenti papers que acreditin que consumeix o genera energia verda, sinó que el blockchain connectarà els actors implicats, com ara les empreses de plaques solars, i se sabrà a l’instant si aquell usuari té dret a distintius o incentius, i fins i tot se li podria aplicar de manera automàtica un descompte en el tiquet del pàrquing o en l’entrada de la piscina municipal. Ubiquat, que es va crear el 2008, també ha desenvolupat la moneda digital Grama, de Santa Coloma de Gramenet, i està en contacte amb diversos ajuntaments i entitats que volen desenvolupar les seves criptomonedes. Catarineu vol destacar la importància de la col·laboració publicoprivada: “Les grans empreses no arrisquen; ho fem les pimes petites, que ens llancem a la piscina, i necessitem ajuntaments valents i innovadors com els de Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.” De tota manera, recorda que en el congrés europeu de blockchain, celebrat a Barcelona al gener, tant els representants del Banc Central Europeu com de la Reserva Federal nord-americana i el Banc del Japó van admetre que estan estudiant emetre moneda oficial en forma de criptomonedes en els pròxims tres o cinc anys. “El que estem fent ara sembla de bojos perquè som pioners, però serà normal d’aquí a cinc anys”, pronostica.