El sector financer pressiona Caixa Girona perquè trobi parella, estable o de fet
El sistema institucional de protecció (SIP) té molta requesta perquè manté la identitat
Les ajudes del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB, s'acaben el 30 de juny, però el Banc d'Espanya vol que els compromisos es prenguin abans del 15 de juny. Qui decideixi anar sol se les haurà de veure amb els inspectors europeus, que hauran de decidir. El dilluns 31 de maig hi ha anunciat consell d'administració de Caixa Girona, que pot ser decisiu amb vista al rumb que ha d'agafar l'entitat.
L'empitjorament de la confiança internacional cap al sistema financer espanyol i la desastrosa política econòmica dels governs de Zapatero fan més necessaris que mai els gestos. Arran del creixement de la bombolla entre el 2004 i el 2007, caixes i bancs tenen una elevada concentració de risc en el mercat immobiliari, que les agències de valoració veuen d'un alt risc i difícil de reduir a curt termini.
Els bancs, però, es poden capitalitzar mitjançant ampliacions de capital. Les caixes, no, i vet aquí el FROB. La pressió sobre les entitats petites és immensa, malgrat que puguin anar bé i els indicadors objectius siguin bons, com core capital , el marge d'interessos o eficiència. Volen fusions, calentes o fredes. I, a la llarga, com ja ha suggerit el FMI, les quotes participatives, una mena de privatització de les caixes, supervisades pel Banc d'Espanya i per la Comisión Nacional del Mercado de Valores: cotitzaran en borsa, però els seus posseïdors no tindran –de moment– els drets polítics que atorguen les accions. De fet, els bancs voldrien la desaparició de les caixes, les quals veuen com un intrús i una anomalia, ja que sovint són vistos com un instrument polític. Tanmateix, perdre les caixes, perdre la seu central, suposa una pèrdua de poder econòmic de la perifèria cap al centre.
Fitch Rating qualifica de BBB+ a BBB
L'agència internacional de qualificació de riscos Fitch Rating ha rebaixat el ràting de Caixa Girona de BBB+ fins a BBB, pel seu deute a llarg termini, i F3 pel de curt termini, que fins ara havia estat d'F2. L'agència internacional de qualificació creditícia atribueix la seva decisió als «persistents efectes negatius de la debilitat de l'economia i la recessió del sector immobiliari, cosa que està afectant la qualitat dels actius de la caixa i la seva rendibilitat operativa». Fitch Ratings suggereix a Caixa Girona capitalitzar-se, «amb venda d'actius o amb una fusió amb altres caixes». Si no aconsegueix millorar la rendibilitat de l'entitat i la qualitat dels seus actius, Fitch baixarà novament la qualificació a llarg termini de Caixa Girona. En un comunicat sobre Fitch emès ahir, Caixa Girona recorda que ocupava a tancament de l'any passat el lloc 22 de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis.
Castells, Catalunya i «la Caixa»
Expliquen que Antoni Castells, conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, va tenir una enrabiada enorme el dia que va saber que Caixa Girona es desenganxava d'Unnim. L'endemà mateix del temporal de neu del 8 de març, farà tres mesos. Castells defensa la concentració de les caixes catalanes per evitar que les fusions les portin a relacionar-se amb entitats de fora de Catalunya. Castells vol un poder financer fort a Catalunya. En canvi, el sector financer del Partit Popular, gironí, català i espanyol, ja ha expressat el seu desig que hi hagi fusions intercomunitàries. Rere el transfons financer de les volgudes fusions, n'hi ha un altre de polític, que implica la fusió de caixes de diferents comunitats autònomes. L'oposició d'alguns sectors polítics, sobretot vinculats a CiU i a ERC, neix perquè interpreten el FROB com una LOAPA financera. També ha transcendit que «la Caixa» podria estar en disposició, si s'escau, d'acollir les caixes catalanes solteres –Laietana i Girona– i que aquesta operació patriarcal podria tenir el vistiplau de Castells.
