Professionalitzar la granja

Josep Maria Ruiz forma part de la quarta generació d’una família de grangers que van començar el negoci ara fa vuitanta anys amb “quatre vaques per al consum familiar”. Can Ribas, de Maçanet de la Selva, és considerada una granja de dimensions mitjanes. Té dues-centes vaques de raça frisona, “les ideals per donar llet”, que produeixen uns 6.500 litres de llet al dia i unes 200 més de recria. L’empresa té una facturació de 800.000 euros i és una de les 45 granges catalanes (220 a l’Estat espanyol) que formen part de la xarxa de l’empresa Danone. Can Ribas, que col·labora des de fa tretze anys amb Danone, amb qui ha signat un nou acord per a cinc anys més, és també una de les granges protagonistes del darrer anunci que ha fet aquesta empresa de iogurts i que es va començar a emetre fa unes setmanes per televisió. Aquestes col·laboracions a llarg termini entre les granges i l’empresa és, segons explica Antoni Bandrés, director de gestió de llet de Danone, perquè entre els compromisos de l’empresa hi ha “el suport al granger, el benestar animal i per últim protegir els recursos naturals que hi ha a l’entorn de les granges col·laboradores”. “Volem reivindicar i visibilitzar la feina que fan les granges familiars diàriament, i la vocació que hi ha darrere d’aquesta professionalització”, explica Bandrés, que manté que és important professionalitzar l’activitat a les granges perquè els grangers “puguin gaudir d’altres activitats”.

Can Ribas està gestionada per quatre persones, Josep Maria i tres treballadors que hi són des de fa molts anys i que fan les tasques de portar els animals a munyir –a les sis del matí i a les sis de la tarda–, de donar menjar a les vaques i a les cries, netejar els espais, etcètera, però també treballen amb empreses externes que, entre d’altres, es cuiden del camp. L’explotació també rep l’ajut del pare i la mare de Josep Maria, “que no poden evitar passar-hi cada dia unes quantes estones” perquè és el seu entorn i se l’estimen.

Des que Josep Maria se n’ha fet càrrec, la granja s’ha equipat de les últimes tecnologies com la sala de munyir per a deu vaques a la vegada –en dues hores totes les vaques estan llestes– i que detecta entre altres coses, quina llet és bona, i si n’hi ha alguna que s’ha de descartar. Però també ha instal·lat música perquè les vaques estiguin relaxades, matalassos per a les vaques més joves i que no pesen tant i per a les més pesants ha canviat el terra de palla pel de serradures “perquè la palla és massa calenta, difícil de netejar i provoca moltes infeccions com ara mastitis o coixesa”. “La millor manera d’evitar malalties és la prevenció”, assegura. Aquest any, Josep Maria té previst instal·lar ventiladors per als animals perquè les vaques “no suporten bé les temperatures superiors als 25 graus”.

Tot i que la feina a la granja és “molt esclava” i “s’hi ha de dedicar moltes hores”, Josep Maria afirma que no s’ha plantejat mai si s’havia de quedar o no a l’explotació. “Era un negoci que estava engegat, he crescut i m’he criat aquí i m’ho vaig agafar amb il·lusió”, assegura. Està casat, té dos fills petits (que surten a l’anunci) i d’ells explica que “encara són massa joves per saber si voldran continuar o no el negoci familiar”, però que els agrada molt passar estones a la granja.