La Teisa arriba al centenari
La companyia la van crear el març de 1920 cinc emprenedors banyolins
Els primers autocars tenien un motor alimentat amb bateries elèctriques
El pròxim divendres, 13 de març, farà cent anys justos de la fundació de la Teisa. La popular companyia de transport de viatgers ha preparat un programa d’actes commemoratius que s’iniciaran divendres a l’Auditori de Girona amb un sopar i l’estrena d’una peça teatral.
Enmig de la Banyoles de 1920, que s’estenia no gaire més enllà de la plaça dels Turers i la fàbrica de les Saques, uns emprenedors van veure clar que el temps de carregar viatgers en tartanes s’havia acabat. Curiosament, l’alternativa en què van pensar van ser vehicles de motor empesos amb unes bateries que carregaven amb l’energia elèctrica generada als salts d’aigua de la ciutat (el món dona moltes voltes), d’aquí que el nom que van posar a la seva empresa fos Transportes Eléctricos Interurbanos S.A. Aquells pioners van ser els germans Lluís i Joaquim Coromina, Martirià Butinyà, Jaume Juandó i Esteve Costa, alguns dels quals havien estat socis d’una altra companyia de transports banyolina, la Sarquella i Cia.
Primers quilòmetres
Teisa va començar a rodar amb dos autocars Walker –coneguts també com “babeques” perquè el frontal recordava la cara d’una òliba– que anaven i tornaven de Girona. En ampliar la flota, però, els motors de combustió de gasoil es van anar imposant. En aquella primera dècada, Teisa va anar incorporant línies: cap a Olot i Figueres des de Banyoles; de Vallfogona a Ripoll, d’Olot a Vic... L’esclat de la guerra va interrompre aquella evolució, ja que, com tantes altres, l’empresa va ser col·lectivitzada. En la postguerra, ja amb la propietat recuperada, el context de pobresa generalitzada va complicar la continuïtat de Teisa, però va resistir.
L’expansió
A partir de la dècada de 1960 el panorama devia ser més favorable perquè és el moment de l’expansió, amb l’adquisició de Transports Berga (que cobria la línia Girona-Salt) i l’empresa Guerrero (de Besalú a Barcelona per Santa Coloma de Farners). A més, en tancar-se les línies ferroviàries d’Olot a Girona i de Sant Feliu de Guíxols a Girona, Teisa va aconseguir les respectives concessions per carretera. El 1992 va absorbir la popular companyia dels autos Güell de Camprodon.
En l’actualitat
Ara Teisa és un grup que té companyies i participa en set UTE. Hi treballen uns 300 empleats i disposa d’una flota de 200 autobusos i autocars amb els quals es cobreixen rutes entre ciutats, però també serveis urbans, com a Girona. De línies regulars o a demanda, en gestiona 60 i, segons les xifres de la mateixa empresa, anualment transporta 5,5 milions de viatgers. A banda, fa cent rutes escolars amb 3.000 nenes i nenes que les fan servir diàriament. L’última facturació anual publicada és de 24 milions d’euros, dels quals el 70% han estat generats per les línies regulars.
Des de l’any passat, Teisa té a la seva flota autobusos híbrids, que operen a l’àrea metropolitana de Girona. Al febrer van estrenar un híbrid endollable a les línies entre Girona i Salt i la que fa la ruta entre el centre de la capital i Vila-roja, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Aquests vehicles són més cars que els de combustió, però permeten al voltant d’un 35% d’estalvi en la factura de combustible i, alhora, rebaixar en prop de 20 tones la quantitat de CO2 emesa, diu l’empresa. Un altre avantatge –hi afegeixen– és una considerable reducció del soroll.
El BR Salt-Girona
A curt i mitjà termini, Teisa té previst posar en marxa dos projectes amb la Generalitat, explica el director gerent de la companyia, Àlex Gilabert.
Es tracta, d’una banda, d’un bus ràpid (BR) entre Salt i Girona, consistent en un vehicle que circularia per un carril preferent (un carril bus) per garantir prou rapidesa per ser competitiu en relació amb els altres mitjans de transport. En aquests moments s’està fent l’estudi del recorregut i del tipus d’autobusos que s’utilitzarien, ja que haurien de ser de gran capacitat.
D’altra banda, es treballa en la preparació d’una connexió entre municipis gironins i de la Catalunya del Nord situats a prop de la frontera estatal.
A més, està previst estudiar la possibilitat de crear una línia regular entre la Garrotxa i l’estació del tren de Torelló.
LES XIFRES
L’evolució cap a noves tecnologies de propulsió
R. E
Teisa assumeix que ha d’adaptar-se a les tecnologies de propulsió alternatives, de manera gradual. “En la pròxima dècada –explica Gilabert– és clar que les tecnologies hauran evolucionat i haurà minvat l’ús del dièsel en favor de l’electricitat, el gas o l’hidrogen, sembla. No és clar quina serà la tecnologia predominant. Cal ser agosarat a provar les noves tecnologies de la mà de vehicles híbrids, per exemple, però sent conscients que caldrà temps, paciència i algun fracàs per poder assolir l’èxit del canvi de tecnologia en els vehicles industrials [camió i autocar]. Aquesta serà la clau: no quedar-se enrere, però no voler anar més ràpid que la tecnologia.”
En opinió de Gilabert, avui per avui els camions i autocars elèctrics, de gas o d’hidrogen tenen encara limitacions –tant d’autonomia com en infraestructura de subministrament o de fiabilitat– i no se’n podrà saber amb certesa el rendiment fins al cap de vuit o deu anys d’ús.
Un nou híbrid endollable
En el marc d’aquesta evolució, al bus urbà híbrid endollable de Girona i rodalia, que va entrar en servei l’any passat, i a l’interurbà híbrid estrenat fa un any i mig a la línia de Santa Coloma de Farners, està previst que aquest mes Teisa hi afegeixi un altre híbrid endollable a Girona (a l’L3 o L4).