Les guinguetes, en un atzucac
El col·lectiu reclama exempcions i pròrrogues per salvar una temporada que arrencarà tard i preveuen ruïnosa
Alcaldes insten l’Estat a aclarir el marc legal
-
Una de les guinguetes que hi ha, de manera permanent, a la platja de l’Estartit. A la dreta, l’establiment de Junaidi, a Roses, i, a sota, la Cavall Bernat, plena una nit de l’estiu passat, una imatge difícil d’imaginar a curt termini JOAN SABATER / EPA. -
Les guinguetes, en un atzucac. -
Les guinguetes, en un atzucac.
El futur de les guinguetes a les platges gironines també està enlaire arran de les restriccions d’activitat i aforament decretades per l’epidèmia. Concessionaris d’arreu de la Costa Brava s’han adherit a la nova Associació de Xiringuitos de Catalunya, que ja n’aplega un centenar llarg –seixanta dels quals són gironins– per coordinar la interlocució amb les administracions i reclamar mesures compensatòries. La prioritària, una rebaixa substancial dels cànons que paguen cada any a Costes i els municipis, roman encallada entre l’administració estatal i les locals, que diuen que no es poden saltar la llei.
El president de l’associació, el rosinc Basel Junaidi, diu que ja representen més del 50% de concessionaris d’establiments al litoral, i defensa que a Galícia o a Andalusia ja hi ha municipis que posaran les coses fàcils a les guinguetes. A la demarcació de Girona, però, les converses continuen obertes i els consistoris estan estudiant receptes diferents, però encara sense compromisos ferms.
En molts llocs, com ara Platja d’Aro, les dificultats per als responsables de les guinguetes se sumen a la despesa de reparar les destrosses que el temporal Glòria, al gener, va provocar en algunes instal·lacions. L’alcalde, Maurici Jiménez, explica que ja han autoritzat els quatre concessionaris a refer instal·lacions i començar a muntar casetes, lavabos i terrasses, a diferència d’altres municipis que analitzen si això és possible encara en la fase zero del desconfinament.
A Platja d’Aro, el responsable de la guingueta Cavall Bernat, Josep Maria Vilatge, pinta el panorama poc esperançador: “La temporada d’estiu apunta a ruïna, però obrirem bàsicament per mantenir els deu llocs de treball.” Després d’haver perdut la Setmana Santa i més de dos mesos de negoci, tampoc compten amb la revetlla de Sant Joan i els seus focs d’artifici, la cantada d’havaneres del juliol o les nits de jazz estivals, que els garantien puntes de negoci. Encara menys amb el turista estranger, i ja estan orientant la cuina “per servir menjar per emportar, i també les begudes”. Més enllà dels negocis, Vilatge destacava els riscos per als treballadors, fixos discontinus, que basen l’economia familiar en els sis mesos de temporada treballant al màxim, set dies a la setmana al juliol i l’agost.
Horitzó: juliol i agost
A Platja d’Aro, l’alcalde obre la porta a flexibilitzar l’espai –que les terrasses puguin créixer en superfície mantenint el mateix cànon–, allargar la temporada o prorrogar un any les concessions que al municipi expiren enguany, tot i que això darrer ho emmarca dins del marge de la llei de contractes del sector públic, que ara escruten els serveis jurídics locals. També a Sant Feliu de Guíxols, el regidor d’Hisenda, Josep Melcior Muñoz, es limita a afirmar que la qüestió “està en estudi”. I a Begur, en vista del silenci estatal, s’han posat igualment a preparar algunes mesures..
L’opció d’allargar la temporada, però, no sembla viable quan el negoci, sovint, es limitava molt al període punta entre la segona quinzena de juliol i final d’agost. Al setembre, habitualment, qui continua obert varia horaris: prioritzen matins, perquè les tardes s’escurcen i pocs allarguen vetllades enmig de la fredor ambiental.
Per Vilatge, “poca cosa més hi ha a fer passat l’11 de setembre”, quan ja depenen sobretot de segons residents o públic local els caps de setmana. A Torroella de Montgrí i l’Estartit, Juanjo Sánchez, de la guingueta Salitos, lamenta el greuge respecte als restaurants, que també patiran: “Però ells poden obrir dotze mesos, i nosaltres depenem només dels tres d’estiu que venen.”
Prorrogar un any
Les mateixes incerteses i tibantors se succeeixen en aquest darrer municipi, on els concessionaris havien de començar a pagar cànons per avançat, i el regidor de Platges, Marc Calvet, explica que els han concedit un ajornament: “Com hem fet en altres taxes, els hem ofert pagar un 45% a final d’agost i un 55% acabat l’octubre.” Les possibles rebaixes, l’edil les supedita a acords estatals, tot i que encara n’han d’acabar de parlar amb els afectats aquesta setmana. També estudien l’opció de prorrogar un any concessions.
Per Sánchez, l’ajornament és una solució insuficient, perquè implica endarrerir el problema de la incertesa dels ingressos reals, que creu que s’hauria de vincular als ingressos finals. Però defensa el mal menor de la pròrroga, que sol·liciten en virtut de la llei de contractes del sector públic. L’article 290 esmenta que la modificació del contracte es pot justificar per la “ruptura substancial de l’economia” per part de decisions de l’administració, com ara el decret de l’estat d’alarma, i el 239 remet a casos de força major, com ara “fenòmens naturals”, entre els quals no es parla d’epidèmies, però sí “d’altres semblants” o “alteracions greus de l’ordre públic”.
De part del ministeri, ara per ara, la directora general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, Ana María Oñoro, va respondre a l’Ajuntament de Begur que descartaven d’entrada les exempcions. I el cap de Costes a la demarcació de Tarragona traslladava, dijous en una entrevista a SER Catalunya, el problema al “sobrecànon” dels ajuntaments. I esmentava que alguns ajuntaments de les Terres de l’Ebre n’hi ha tres que no el cobraran.
Els serveis de platja, un ‘peatge’ que es pot repartir
E.A
El gran problema que apuntava el cap de Costes de l’Estat a Tarragona, Antoni España –a manca d’altres veus de l’administració estatal que es pronunciïn–, és el manteniment dels serveis que els municipis tenen planificats a les platges. La factura anual de socorrisme, neteja i endreça de la sorra o l’abalisament per separar zones de bany de les de navegació surt de les diverses concessions al litoral –a més de les guinguetes, també hi participen els que arrenden gandules, para-sols, patins aquàtics o caiacs.
És per això que cap consistori vol ni pot renunciar, almenys íntegrament, a la seva part del cànon. L’edil torroellenc, Marc Calvet, creu que “Costes hauria de descomptar el tram estatal” de la taxa, per bé que això, en el cas de l’Estartit, només implicaria una rebaixa d’un 20 o un 25% de la factura total per a les guinguetes. Pel que fa a la part municipal, obre la porta a “descomptar el cost de serveis que no es prestin”, un cop finalitzada la temporada.
Però Juanjo Sánchez, des del sector, creu que els ajuntaments haurien de fer un esforç. “Ens diuen que no poden entrar en dèficit, però les nostres famílies tampoc ens podem permetre perdre-hi diners”, es queixa. D’altra banda, per la necessitat d’extremar controls d’aforament, distàncies o possibles desinfeccions de sorra, dutxes o lavabos, sembla poc probable que la factura dels serveis de platges municipals s’acabi reduint aquesta temporada d’estiu.
A Lloret, el responsable de la guingueta Punta Garbí, Rafael Baltrons, admet que el cànon zero és una utopia, però creu que també seria moment per estudiar altres fórmules: “La platja la paguem els concessionaris, però també dona vida al comerç, a l’hostaleria, a tota la resta dels municipis, i els costos es podrien repartir una mica. El problema requereix creativitat, empatia i flexibilitat per part de tothom”, defensa.