Economia

Tempesta en el sector pesquer

retorn

Les confraries de pescadors tornen a poc a poc a la normalitat després dels ERTO i la davallada de preus

La Unió Europea prepara una línia d’ajuts que es veu insuficient

S’ha fet un esforç per aplicar grans mesures de seguretat

El sector pesquer gironí afronta el retorn a la normalitat després d’haver estat víctima d’una tempesta perfecte arran de la davallada dels preus, de l’adaptació a les mesures de seguretat, en barques i instal·lacions, i, finalment, dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que algunes confraries han hagut de tirar endavant. A més de les dures mesures que s’han hagut d’aplicar arran dels efectes de la pandèmia per la Covid-19, cal tenir present les importants conseqüències que va deixar el temporal Glòria, al seu pas per la demarcació.

El tancament de l’hostaleria i la restauració ha posat el sector en una situació complicada. Si bé els preus no han baixat espectacularment, productes com ara la gamba, especialment la gran, sí que han baixat. Aquest és un dels productes que més depèn de la restauració, Una situació que s’ha pogut salvar, i només en part, per la davallada del preu del carburant, que ha ajudat a compensar-ho. En tot cas, no són quantitats significatives i voltarien els 300 o 400 euros setmanals.

Les particularitats

Les principals confraries, com ara les de Roses, Palamós o Blanes, són exemples clars de la situació per la qual travessa el sector. Una radiografia, si bé amb matisos i particularitats, que també podem observar a les de Cadaqués, Sant Feliu de Guíxols, el Port de la Selva, l’Escala, l’Estartit o Lloret de Mar.

Roses és una confraria important, amb 19 barques d’arrossegament, 20 d’arts artesanals i 3 teranyines. El seu secretari, Joan Fontdecaba, explica que no han hagut de fer cap ERTO ni s’ha acomiadat cap treballador. Ara bé, es van veure obligats pràcticament a aturar l’activitat pesquera unes tres setmanes: “No teníem mascaretes. Les vam haver d’encarregar a una empresa del poble que les va fabricar amb neoprè i va ser necessari adaptar els protocols de seguretat.” A Palamós, Cristina Mañas, gerent de la confraria, explica que només surt a pescar un 50% de la flota, mentre que la resta es queda a port i es van alternant cada setmana. Una mesura per no portar a port més peix del que es necessita, arran de la demanda que hi ha. Mañas explica que l’ERTO es va haver de demanar “per un tema de força major” en voler vetllar per les persones. “Alguns treballadors i pescadors podien tenir la Covid-19 i, a la vegada en aquells moments, tampoc teníem ni material, com ara mascaretes, ni protocols clars i definits. Calia aturar-se.” Al principi, i com va passar en molts sectors, les recomanacions de les administracions eren molt genèriques i va ser necessari fer redactar uns protocols i, alhora, esperar que arribés el material de protecció contra el patogen. La Covid-19 ha abocat, doncs, les confraries a imposar el teletreball, per un costat, i, per l’altra, a l’aplicació de mesures de seguretat mai vistes; unes mesures que han afectat les mateixes embarcacions. No és el mateix, pel que fa a la seguretat, pescar a bord d’una barca d’arrossegament, amb cinc tripulants; en una d’encerclament, amb una dotzena, o en una d’arts menors, amb un o dos pescadors.

No totes les confraries han parat l’activitat totalment o parcialment. La de Llançà, una confraria petita, segons explica el seu secretari, Rafael Borràs, no va haver de demanar cap ERTO, com ara a Blanes; es van poder aplicar mesures de seguretat i es va garantir el servei als seus clients. Barques d’arrossegament i d’encerclament i d’arts menors van sortir. Un punt que va beneficiar Llançà va ser que el preu va pujar arran de la falta de producte durant les primeres setmanes.

“Ens caldrà l’ajuda de les administracions”

J.T

El patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, una de les importants, juntament amb les de Roses o Palamós, destaca la importància que el sector pesquer rebi ajudes per la situació que ha provocat la Covid-19. Una dada rellevant, si ens fixem en les confraries, és que la font d’ingressos ve d’un percentatge de la venda de les captures.

Les barques tornen a pescar. Han notat alguna diferència pel que fa a les captures?
No especialment. Les captures, si més no aquí a Blanes, notem que van bé. El problema no és aquest, sinó el preu. No podem dir que el que ha passat sigui una catàstrofe, però ha baixat i això es nota.
Posi un exemple.
Si parlem de la gamba, aquest és un producte molt demanat per l’hostaleria i la restauració, precisament un dels sectors més afectats que no han obert. Miri, la gamba gran anava a uns 50 euros el quilo i ara va a 35. Si mirem la gamba mitjana, aquesta ha passat de 35 a 20 o 25 euros el quilo, i la petita, de 15 o 16 euros a 11 o 12.
Creu que cal ajuda de les administracions al sector pesquer?
Sí, és important perquè hem estat molts dies parats. A Blanes, a la confraria, vam fer una ERTO i hem deixat un mínim equip de tres persones. Molt poques barques van sortir, dues d’encerclament i sonseres. A més, pensi que aquesta situació ens ve quan encara ens estem recuperant dels danys que ens va provocar el temporal Glòria. Per a una flota de 40 barques, com la de Roses, i pel sector mateix, és important disposar d’ajuts.

Preocupació per les ajudes

El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Toni Albalat, explica que han tingut accés a l’esborrany dels ajuts que es destinaran des de fons estructurals de la Unió Europea al sector pesquer de l’Estat, a través del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP). La gerent de la confraria, Cristina Mañas, destaca que ha estat necessari treballar per canviar el reglament europeu en aquest sentit. S’estarà al davant, doncs, d’ajuts directes a través de la publicació d’unes basses per accedir-hi. Toni Albalat, però, creu que aquests seran insuficients: “Les quantitats de les quals parlen volten els vuit milions d’euros, però per a tot el sector pesquer espanyol. Per això penso que seran clarament insuficients.” La dada és prou gràfica: a l’Estat hi ha al voltant de 6.000 embarcacions de pesca, i a totes els ha afectat aquesta crisi. Aquests ajuts de la UE s’han plantejat per compensar les pèrdues a les empreses i els tripulants els dies que han deixat de pescar i han estat aturats a port arran de la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.