Economia

Menys prestacions, més pobresa laboral

Múltiples errades deixen milers d’afectats sense cobrar els ajuts cotitzats per ERTO, malgrat que el govern espanyol diu que n’ha reconegut el 98%

Els sindicats avisen que creix la insolvència

Nou set­ma­nes després d’estar sense feina a causa d’un aco­mi­a­da­ment o un expe­di­ent tem­po­ral d’ocu­pació, milers de cata­lans espe­ra­ven encara ahir que se’ls ingressés el que els cor­res­po­nia com a pres­tació. Mal­grat que no hi ha dades ofi­ci­als de quan­tes per­so­nes són les afec­ta­des, múlti­ples erra­des en la tra­mi­tació de les pres­ta­ci­ons han dei­xat els tre­ba­lla­dors sense ingres­sos o amb ingres­sos infe­ri­ors als que els cor­res­pon per les seves cotit­za­ci­ons. Els sin­di­cats avi­sen que l’índex de pobresa labo­ral a Cata­lu­nya ja era alt l’any 2019, del 14,4%, i sos­pi­ten que aquesta taxa s’haurà incre­men­tat de manera con­si­de­ra­ble, com demos­tren les cues habi­tu­als en men­ja­dors soci­als i l’incre­ment d’usu­a­ris en els dife­rents bancs d’ali­ments.

Segons les dades faci­li­ta­des ahir pel Depar­ta­ment de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies, 718.801 tre­ba­lla­dors esta­ven afec­tats a Cata­lu­nya per un expe­di­ent de regu­lació d’ocu­pació tem­po­ral (ERTO). Mal­grat que el Ser­vei Públic d’Ocu­pació Esta­tal (SEPE) ha comu­ni­cat aquesta set­mana que el 98% de les pres­ta­ci­ons ja s’han reco­ne­gut i s’han satis­fet 3,4 mili­ons d’euros de pres­ta­ci­ons per ERTO, el cert és que sin­di­cats i ges­to­ries han hagut de ges­ti­o­nar milers de recla­ma­ci­ons, sense comp­tar-hi les que s’han inten­tat esme­nar a títol per­so­nal.

Per al SEPE, les erra­des detec­ta­des són “ali­e­nes” al mateix orga­nisme i es deuen a equi­vo­ca­ci­ons en els números de DNI dels tre­ba­lla­dors o “altres dades de la infor­mació rela­tiva als matei­xos tre­ba­lla­dors”. Els ges­tors admi­nis­tra­tius reco­nei­xen que un altre dels errors més freqüents ha estat el del número de compte cor­rent, ja que el SEPE reco­nei­xia encara números de les anti­gues cai­xes d’estal­vis.

“Afor­tu­na­da­ment, des del dia 14 de març hem sal­vat ja molts colls d’ampo­lla, però se’m fa molt difícil creure que hi ha el 98% dels expe­di­ents resolts”, explica Aurora Rodés, ponent de la comissió labo­ral del Col·legi Ofi­cial de Ges­tors Admi­nis­tra­tius de Cata­lu­nya. “Deuen estar meca­nit­zats, però no resolts”, con­si­dera.

Ale­jan­dra Marly, tècnica del Gabi­net d’Estu­dis Econòmics de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, que està fent un segui­ment del grau de com­pli­ment dels ajuts, denun­cia que “hi ha una manca de trans­parència i d’infor­mació per part de les admi­nis­tra­ci­ons” i admet que hi ha “colls d’ampo­lla en molts tràmits i pro­ble­mes per reco­pi­lar les dades”.

“És cert que la situ­ació ha estat sobre­vin­guda i els recur­sos humans que té el SEPE són limi­tats, però s’ha tre­ba­llat amb fulls de càlcul i això pro­vo­cava mol­tes erra­des, s’hau­ria d’haver bus­cat un altre sis­tema més efec­tiu”, explica també Rodés.

El sin­di­cat CGT, amb repre­sen­tació dins l’orga­nisme públic, va expli­car recent­ment que la causa de la satu­ració del sis­tema es tro­bava, d’una banda, en un sis­tema informàtic obso­let i que fun­ci­ona mala­ment i, d’una altra banda, en la falta de plan­ti­lla.

“El per­so­nal del SEPE està dedi­cant mol­tes hores fora de jor­nada, tar­des i fes­tius, amb els seus pro­pis recur­sos, des de casa amb el seu ordi­na­dor, llum, telèfon i tot el que cal per tele­tre­ba­llar”, va expli­car en un comu­ni­cat.

“El SEPE no pot més perquè és un ser­vei públic al qual mai s’ha donat la deguda importància. Ens tro­bem en situ­ació de falta de per­so­nal”, va dir el sin­di­cat. El Minis­teri de Tre­ball ha con­trac­tat un miler de tre­ba­lla­dors per reforçar el ser­vei, 81 dels quals s’han incor­po­rat a la dele­gació de Cata­lu­nya. “És per­so­nal que actu­al­ment es troba en for­mació i, per tant, no pot fer tre­ball efec­tiu”, es va quei­xar la CGT.

Falta de col·labo­ració

Ricard Bellera, secre­tari de tre­ball i eco­no­mia de CCOO de Cata­lu­nya, reco­neix: “La situ­ació està més mala­ment del que ens diuen.” Assu­meix la falta de per­so­nal del ser­vei d’ocu­pació esta­tal però es pre­gunta per què el govern espa­nyol no ha vol­gut accep­tar la col·labo­ració que li ofe­ria Cata­lu­nya, amb la mà estesa del Ser­vei d’Ocu­pació de Cata­lu­nya (SOC). “Hau­rien pogut apro­fi­tar el per­so­nal i l’experiència de la plan­ti­lla del SOC –al vol­tant de 400 per­so­nes–, que s’hi va ofe­rir. És incom­pren­si­ble”, es queixa, alhora que lamenta l’opor­tu­ni­tat per­duda per no haver creat un comitè d’emergència entre el SEPE i el SOC: “Cal una reflexió en pro­fun­di­tat.”

“Hi ha una satu­ració burocràtica”, reco­neix Ale­jan­dra Marly, de la Cam­bra de Comerç, qui con­si­dera que “el que cal és una bona col·labo­ració publi­co­pri­vada”. Amb tot, Aurora Rodés, del Col·legi de Ges­tors Admi­nis­tra­tius, es feli­cita que en les últi­mes set­ma­nes hi ha hagut una millor entesa entre el SEPE i els ges­tors i que el dilluns dia 11 de maig es va posar a dis­po­sició dels usu­a­ris una direcció de cor­reu electrònic per resol­dre incidències.

Segons explica Bellera, el 70% dels expe­di­ents que s’han tra­mi­tat con­te­nien erra­des (les empre­ses, les havien enviat en for­mats ina­de­quats, o amb comen­ta­ris o amb accents que dis­tor­si­o­na­ven les dades) i fins que no s’han acon­se­guit resol­dre no s’ha auto­rit­zat el paga­ment. També Rodés explica que en alguns casos no s’havien reco­ne­gut els fills a càrrec, perquè es tenia infor­mació antiga, o es tenia en compte una base de cotit­zació menor de la real.

Ja sigui indi­vi­du­al­ment o de manera més gene­ra­lit­zada, tre­ba­lla­dors d’empre­ses com ara Viena, ONCE, Comsa, eDre­ams i Ges­tamp Metal­ba­ges han patit retards en el cobra­ment.

CCOO demana que es recu­peri l’atenció telefònica, “perquè hi ha molta gent que no pot uti­lit­zar mit­jans telemàtics i la bretxa digi­tal no pot com­por­tar una minva en l’exer­cici dels drets”, i insis­teix que cal pri­o­rit­zar les recla­ma­ci­ons “de les bases regu­la­do­res bai­xes i la data de pre­sen­tació de la recla­mació per anti­ci­par situ­a­ci­ons d’insolvència”.

Bellera recorda que, abans de la crisi sanitària i econòmica per la Covid-19, un de cada sis tre­ba­lla­dors cata­lans pre­sen­tava una extrema vul­ne­ra­bi­li­tat i que aquesta s’haurà incre­men­tat amb la pèrdua de la feina “ja sigui de manera tem­po­ral amb ERTO o defi­ni­tiva”. “La deso­cu­pació en aquests col·lec­tius com­porta insolvència”, explica, “perquè les eco­no­mies domèsti­ques ja esta­ven molt toca­des d’abans, i sense cobrar les pres­ta­ci­ons ja és impos­si­ble viure”, es queixa Bellera.

Núria Gil­gado, secretària de política sin­di­cal de la UGT de Cata­lu­nya, va aler­tar set­ma­nes enrere de l’“impor­tant greuge” que supo­sava que milers de famílies “es vegin abo­ca­des a pas­sar el mes amb la mei­tat del seu salari, fet que en molts casos els obliga a sub­sis­tir amb 400 euros escas­sos de nòmina en el cas dels sala­ris més bai­xos, els de les fei­nes precàries, que tor­nen a ser de nou la baula més vul­ne­ra­ble”. El sin­di­cat va exi­gir en un comu­ni­cat “que s’esta­blei­xin mesu­res extra­or­dinàries per poder habi­li­tar els per­mi­sos i meca­nis­mes neces­sa­ris perquè ningú hagi d’espe­rar el mes següent per cobrar la pres­tació d’atur que li per­toca per llei”.

Crèdits a empre­ses

La con­cessió d’avals de finançament de l’Ins­ti­tut de Crèdit Ofi­cial (ICO) per a empre­ses i autònoms mereix un capítol a banda, per les expec­ta­ti­ves falli­des que va gene­rar des del seu anunci. En una tro­bada amb la patro­nal Pimec, el pre­si­dent de l’ICO, José Car­los García de Que­vedo, va indi­car que, “des de la posada en marxa de la línia d’avals, s’han con­ce­dit avals per un import de més de 40.700 mili­ons d’euros i s’han mobi­lit­zat 53.600 mili­ons d’euros en finançament”, i que Cata­lu­nya és la comu­ni­tat amb més ope­ra­ci­ons.

LES FRASES

S’han salvat molts colls d’ampolla, però se’m fa difícil creure que hi ha el 98% dels expedients resolts
Aurora Rodés
Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya
Hi ha una saturació burocràtica i no ha millorat quant a falta d’informació en temps real
Alejandra Marly
Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona
La desocupació comporta insolvència perquè les economies domèstiques ja estaven tocades
Ricard Bellera
secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya

El SEPE retalla en 215 milions les polítiques actives

Les prestacions per desocupació i altres ajuts directes formen part de les anomenades “polítiques passives d’ocupació”, l’objectiu de les quals és protegir els treballadors que queden temporalment fora del mercat de treball. Són un dret reconegut al qual els treballadors contribueixen amb la seva cotització. Les anomenades “polítiques actives d’ocupació”, d’altra banda, busquen ajudar la població aturada a millorar les seves qualificacions i oportunitats per inserir-se al mercat de treball. Mentre que de les primeres se n’ocupa el SEPE espanyol, de les actives se n’ocupa el Servei d’Ocupació de Catalunya, que depèn del Departament de Treball.

Ara bé, una de les primeres mesures de l’Estat per fer front a la crisi sanitària ha estat reduir el pressupost destinat a la Formació Ocupacional per al 2020, segons va denunciar ahir la Cambra de Comerç de Barcelona, que va assegurar que “això es traduirà en una retallada de més de 215 milions d’euros sobre el desplegament de polítiques actives d’ocupació del SOC, la qual cosa suposa el 55% del pressupost que aquesta entitat destina a tal fi”, i va considerar la mesura “un error extraordinari”.

El reial decret 11/2020 estableix que, per fer front a la crisi de la Covid-19, “els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts el 2020 es podran destinar al finançament de qualsevol de les prestacions i accions de sistema de protecció per desocupació”. Segons la Cambra, això comporta desviar les cotitzacions per a formació professional que aporten les empreses i els treballadors al sistema.

Segons la Cambra, “la inversió en formació ocupacional ja era insuficient abans de la crisi sanitària” i justifica que, “en temps de crisi, la inversió en formació és més necessària que mai, ja que invertir en educació és equivalent a invertir en creixement econòmic i social”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.