Focus
JOSEP LLUÍS SALVADÓ
SECRETARI D'HISENDA DEL GOVERN DE CATALUNYA
“Catalunya es podria fer càrrec del 10% del deute de l'Estat”
En una setmana es crearà la direcció general d'Estudis Fiscals, en part, per formar el nou equip
El més just és que
la inversió feta a Catalunya sigui el criteri d'assumpció de deute estatal
la inversió feta a Catalunya sigui el criteri d'assumpció de deute estatal
Aquest setembre entren 20 informàtics a l'ATC i al gener l'equip ja superarà la cinquantena
El 2015 l'Agència Tributària tenia 325 persones, el juliol del 2017 ja n'hi haurà entre 800 i 820
Quan Catalunya sigui un nou estat necessitarà 5.000 milions al mes, ara en recapta 1.170 a l'any
Ara hi ha 4 oficines de recaptació al país, una per província, i el 2017 n'hi haurà més de vint
Josep Lluís Salvadó (Sant Carles de la Ràpita, 1969) diu que al gener el seu equip va iniciar un procés frenètic per tenir a punt l'Agencia Tributària de Catalunya (ATC) el juliol del 2017. El secretari d'Hisenda, d'ERC, diu que, malgrat el temps limitat, la maquinària per recaptar els impostos del nou estat estarà a punt per a la desconnexió.
El disseny ja està enllestit perquè al juliol l'ATC ja sigui totalment operativa?
Quan Catalunya sigui independent, el govern de la nova república necessitarà mensualment entre 4.000 i 5.000 milions d'euros. Ara l'agència només recapta directament 1.170 milions en tot l'any. Hem de ser conscients que el procés que farem és seriós. Això vol dir que hem de tenir ben preparades les fonts de finançament. Un dels recursos que tenim més a l'abast són els impostos que paguen els catalans. Muntar un conjunt d'estructures de recaptació de tributs significa articular entre 4.000 i 5.000 persones en una o diverses organitzacions. Tot això s'ha de fer amb una gran base de dades com fan tots els països del món, per ser eficaços i poder lluitar contra el frau.
De fet esteu treballant per muntar diverses organitzacions adreçades a la recaptació d'impostos.
Sovint ens quedem amb la idea que cal muntar l'administració tributària, que recapta l'IRPF o l'impost de societats, però també hi ha el sistema del cadastre, que és el que permet saber el que val cada una de les propietats immobiliàries (impost de patrimoni, IBI, impost de transmissions patrimonials, etcètera). També cal tenir una estructura duanera, que recapta l'únic impost que va destinat bàsicament a la UE, i a això, avui a Catalunya, l'administració de l'Estat hi té destinades 700 persones.
És una feinada ingent.
Desenvolupar tot això en un temps molt breu és molt complex. Des del mes de gener d'enguany hi estem treballant a tota màquina. La clau és transformar una petita agència tributària autonòmica que havia exercit la meitat de les seves funcions. Ara desenvolupem allò que no hem fet en els darrers trenta anys.
Quantes persones hi ha en aquest moment?
Ara tenim 377 persones. El 2015 n'hi havia 325. La nostra planificació va molt vinculada al desplegament de les competències. Una planificació que ens porta que el juliol de l'any vinent l'ATC anirà incrementant-se fins a les 800 o 820 persones.
La descentralització serà clau en la nova república catalana?
Ara estem desenvolupant un pla de 15 noves oficines que seran operatives el proper gener. El nostre objectiu és arribar al juliol del 2017 amb una estructura que s'haurà transformat des de les 350 persones que teníem a principi d'any fins a les 820, i passarem de quatre a una vintena d'oficines desplegades arreu del país.
Quin són els criteris d'ubicació d'aquestes oficines.
Van en funció de la població i de la divisió administrativa. Avui l'ATC està articulada en funció de l'administració espanyola: quatre províncies, quatre oficines.
El sistema informàtic i el programari Spriu segueixen el seu ritme d'execució?
A partir de l'1 de setembre incorporarem un reforç molt important de personal informàtic. Llavors ja tindrem una estructura de 20 informàtics. L'objectiu és que l'1 de gener del 2017 tinguem un equip de 50 informàtics treballant en el desenvolupament del programari necessari per gestionar tots els tributs.
I això ja serà suficient per recaptar tots els tributs?
No. Però és una base per afrontar els reptes del futur.
En una Catalunya independent, quants efectius laborals faran falta?
Entre 4.000 i 5.000 persones, comptant el cadastre, les duanes i l'Agència Tributària.
Els treballadors de l'administració de l'Estat a Catalunya podran fer el canvi cap a la hisenda catalana?
Efectivament. El nucli dur l'estem muntant ara, així com la seva organització. Després vindria una nova fase, com es fa en tots els àmbits de l'administració de l'Estat, que seria la possibilitat d'incorporar els treballadors que formen part de l'agència estatal. Són catalans que tenen experiència.
Caldrà reforçar l'estructura jeràrquica a mesura que augmenti el nombre de professionals.
Aquest setembre es dotarà de contingut la nova direcció general d'Estudis Fiscals, que tindrà a Montserrat Peretó, professora de dret financer i tributari de la UAB com a titular. Aquest instrument ens ha de permetre avançar cap a la creació d'un model d'agència competitiva.
Un altre capítol clau és el referent a la creació de l'estructura de la Seguretat Social.
És una estructura d'estat vital. Per gestionar la Seguretat Social cal un bon sistema d'informació, un programari potent i una base de dades. En això ja hi estem treballant.
I en l'aspecte legislatiu es podrà seguir el calendari?
Una de les tres lleis de la desconnexió és la que fa referència a la hisenda pròpia. Nosaltres posem els experts i tot l'assessorament a disposició dels grups parlamentaris. Hem implementat una estructura anomenada codi tributari, que és un format semblant al codi civil, que té per funció organitzar el paquet legislatiu de l'àmbit tributari que ha de donar la màxima seguretat jurídica al contribuent. El codi s'articula en quatre lleis i cada llei disposa de diversos llibres. La primera llei ja es va lliurar al Parlament el 29 de juliol passat, una llei que el que fa és articular el funcionament de les administracions tributàries que són compatibles amb el marc actual vigent. En les altres també s'hi treballa.
Té la convicció que la desconnexió es farà d'una manera acordada?
És un escenari que no es preveu. Hauria de passar alguna cosa molt grossa que obligués l'altra part a negociar. De totes maneres, hem de tenir l'estructura preparada per afrontar la recaptació d'impostos, de tributs, independentment del que passi a Madrid. Tot i així, des del govern català insistirem en el marc del diàleg i l'entesa fins al final.
Si tira endavant la desconnexió, fins que la maquinària no funcioni al cent per cent, com es finançarà el nou país?
Qualsevol estat s'ha d'autofinançar. I Catalunya, si és independent, no es podrà finançar a través del FLA. Els estats tenen a la seva disposició totes les eines de finançament. La Catalunya autonòmica no. Quan arribi el moment haurem d'utilitzar de manera paral·lela diversos mecanismes d'obtenció de recursos. La recaptació de tributs és el més fiable. També és veritat que quan siguem estat ens canviarà el ràting de cop. Perquè independència vol dir també independència financera. Llavors es podrà anar als mercats internacionals com fan tots els estats del món.
Després de la desconnexió s'obren diversos escenaris per gestionar el deute estatal. Es pot fer pel pes del PIB català sobre l'Estat (19%), per població (16%), per inversió estatal a Catalunya els darrers anys (10%) o fins i tot no quedar-se amb res perquè el dèficit fiscal català respecte a l'Estat ja és més elevat que el deute. Quina és la seva opinió?
Segons els antecedents dels acords de Dayton de repartició de l'antiga Iugoslàvia, el criteri és la inversió real en el territori. En aquell cas es va fer segons la tipologia de cada actiu i passiu. Els actius que l'Estat té a Catalunya són el reflex de la inversió que Espanya ha estat fent al llarg de les dècades. Al final les inversions s'acaben traduint en aspectes concrets. Els actius que l'Estat té a Catalunya són el 10% del total. Per tant, ens correspondria un 10% del passiu. Això em semblaria just no com a punt de partida, sinó com a arribada. Aquí caldria sumar-hi els més de 60.000 milions de deute que ara té la Generalitat.
Creu que l'ATC estarà preparada per quan arribi la desconnexió?
Serà un repte difícil. Però ho tindrem tot a punt malgrat la complexitat.
Serà clau superar la qüestió de confiança aquest mes?
És fonamental superar-la. Però és vital també que hi hagi nous pressupostos.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.