universitats
medi ambent
La UB recupera els horts de Santa Coloma a Torribera
La creació del jardí etnobotànic preveu destinar espais a la plantació d'espècies alimentàries amb finalitat docent i convertir-ho en punt d'interès turístic
Per començar, dues parcel·les seran camps de conreu
L'agricultura torna a Santa Coloma de Gramenet després d'anys en què l'asfalt havia guanyat la partida als camps i els conreus s'havien desplaçat a altres indrets fora del municipi. Primer va ser el projecte d'horts urbans impulsat per l'Ajuntament en parcel·les residencials que havien quedat aturades a causa de la crisi. Ara un projecte encapçalat pel Campus de l'Alimentació de la UB al recinte Torribera vol retornar a aquest espai de la ciutat els camps de conreu i destinar-los a la docència i la investigació, a més de crear una zona d'interès etnobotànic amb espècies vegetals destinades al consum humà.
La iniciativa aspira a aconseguir fons europeus Feder a través dels Projectes d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). Santa Coloma forma part d'un projecte de l'àmbit agroalimentari de la salut presentat juntament amb Badalona i alguns municipis del Maresme, com ara Alella i Mataró. L'objectiu és convertir el recinte Torribera en un entorn innovador de referència en la formació i la recerca en alimentació i gastronomia.
És un pas endavant en la iniciativa impulsada ara fa dos anys quan al recinte Torribera es va recuperar la vinya d'en Sabater, un espai de conreu de ceps, amb finalitat educativa i experimental. A més, el recinte Torribera ha incorporat recentment dos hivernacles on es conreen espècies comestibles. Ara, aquest espai es complementarà amb dos horts més. Un estarà situat al terreny que hi ha a tocar dels hivernacles, a la zona superior del recinte, molt a prop del centre d'educació ambiental Ecometròpoli. L'altre s'ubicarà en una finca propera a l'accés des del barri del Singuerlín, al costat del terreny on està prevista la construcció del nou edifici docent del Campus de l'Alimentació.
El tinent d'alcaldessa de Promoció Econòmica de Santa Coloma, Esteve Serrano, explica que el projecte, que impulsen conjuntament el Campus de l'Alimentació de la UB i el consistori colomenc, permetrà “trobar sinergies” entre l'Escola de Restauració, que aviat s'instal·larà a Torribera, i els estudis universitaris que imparteix la UB al Campus de l'Alimentació.
Els estudiants de restauració tindran matèria primera per poder cuinar, mentre que els dels graus de nutrició podran conèixer de primera mà les propietats de les espècies vegetals. Serrano apunta la possibilitat de recuperar conreus avui desapareguts al municipi, com ara el de la maduixa, que havia donat renom a la vila a principi del segle passat.
El director del campus de la UB, Màrius Rubiralta, destaca la vessant de difusió del projecte, que preveu atreure visitants a la zona un cop els jardins estiguin completats. “La idea és poder senyalitzar un circuit i afegir-hi audioguies més endavant i posar-les a disposició dels visitants.” El projecte busca també complicitats en el sector privat per poder tirar endavant un “museu de les espècies del món” que complementi la resta del conjunt i converteixi Torribera en un espai de referència de l'alimentació saludable.
Esteve Serrano destaca la vessant social del projecte i insinua la possibilitat de crear una casa d'oficis vinculada a la jardineria que es faria càrrec del manteniment dels horts. També s'estudia donar feina a col·lectius vulnerables a partir de la signatura de convenis amb entitats que treballen en aquest àmbit.
LES FRASES
Retorn als orígens de l'espai
Els camps de conreu havien estat part del paisatge de Torribera des dels inicis. L'antiga propietat agrícola, d'origen medieval i reconstruïda al segle XVIII, estava envoltada de camps quan, l'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Prat de la Riba, va encarregar al doctor Martí i Julià un projecte per a la millora dels serveis assistencials als malalts mentals. L'any 1922 la Mancomunitat va comprar la finca per construir-hi una clínica mental formada per pavellons aïllats d'estil noucentista que es van aixecar en un seguit de plataformes que aprofitaven les feixes de conreu de l'antiga finca. El 1930 es va inaugurar la instal·lació amb una norantena dels malalts crònics del sanatori de Sant Boi. Allà, els interns conreaven la terra com a part de la teràpia fins que el creixement de les instal·lacions i la instauració d'altres fórmules terapèutiques ho va impedir.