Històrics Jorba
Memòria.cat obre un web amb 2.500 fotografies dels emblemàtics magatzems, símbol del comerç manresà del segle XX
Practicaven un impactant màrqueting, poc usual per l'època, i es van expandir fins a Brussel·les
Impulsats per Pere Jorba i Gassó (Calaf, 1849 - Manresa, 1927), els històrics magatzems Jorba van esdevenir tot un símbol del comerç manresà del segle XX, no només per la seva trencadora manera de vendre i de fidelitzar els clients, sinó també pel rellevant paper cultural i social que van adquirir.
Ara, el portal d'història Memòria.cat ha obert un web amb 2.500 imatges, algunes d'inèdites, que mostren l'evolució del negoci del 1900 al 1971, any en què la família se'l va vendre. L'últim emplaçament on va estar és avui el majestuós edifici de Can Jorba, a ple centre de la ciutat –a la cantonada de la Muralla del Carme amb el carrer Nou–. Va ser projectat per l'arquitecte Arnald Calvet i és un dels pocs exemples d'art déco que hi ha a Catalunya, segons els experts.
Pràcticament tots els manresans que passen dels 50 anys en coneixen la història; i els més joves l'identifiquen perquè durant anys el patge reial s'instal·lava al hall de l'edifici per rebre, de mans dels infants, la carta als Reis.
Història digitalitzada
El president de l'Associació Memòria i Història, Joaquim Aloy, considera el material un “extens, variat i ric arxiu que de ben segur que despertarà la curiositat de més d'un”. El responsable documental del treball és Joan Maria Serra, que ha tingut la col·laboració de la família Jorba i de l'Arxiu Comarcal del Bages, encarregat de digitalitzar les imatges. N'hi ha 250 que s'han pogut revelar per primer cop: els negatius, guardats fins ara a la colònia industrial que els Jorba van obrir a Calders, eren velles plaques de vidre que mai abans havien vist la llum.
Ricard Jorba explicava durant l'acte de presentació del web que el seu pare, Lluís G. Jorba i Gomis –propietari del fons gràfic i últim director dels magatzems–, havia fet un llarg i minuciós treball per ordenar les 2.500 fotografies guardades a la colònia. Segons Aloy, “sense la feina del Lluís, hauríem trigat anys a classificar totes les imatges”. L'eix vertebral del recull fotogràfic és l'evolució de la nissaga comercial Jorba.
Família de visionaris
L'origen del negoci es remunta al 1886, quan Pere Jorba i Gassó i la seva dona, Teresa Rius, van obrir el primer local al carrer d'Urgell de Manresa. Rius venia la roba que fabricava el seu marit mentre que el fill gran, Joan Jorba i Rius, es dedicava a la venda ambulant en fires i mercats. Un any després obrien la primera fàbrica de filatures a Sant Vicenç de Castellet, i el 1892, la citada colònia Jorba. El 1893 l'empresa es va traslladar al carrer del Born. Les decoracions de la façana durant les enramades i altres iniciatives empresarials havien fet conèixer la botiga per tota la comarca.
Al cap de quasi deu anys la família va llogar un edifici modernista a la plaça Sant Domènec per posar-hi els primers magatzems. No era, però, el conegut edifici actual, sinó un que era al davant dels terrenys on van acabar aixecant els darrers magatzems. La firma va aprofitar l'embranzida per obrir una botiga a Barcelona. El 1911, al carrer Call, i el 1926, al Portal de l'Àngel, en un immoble que precisament avui es coneix amb el nom de Casa Jorba i on ara hi ha El Corte Inglés. Entremig, el 1919, la marca va traspassar fronteres en obrir una sucursal a Brussel·les.
El definitiu Can Jorba
Per obrir els definitius magatzems de Manresa va caldre enderrocar dos immobles, un al carrer Nou i l'altre a la Muralla del Carme, que ja eren utilitzats pels Jorba com a tallers i botiga de mobles. La primera part de l'edifici, impulsada per Joan Jorba, es va inaugurar el 1936. Però eren anys de guerra i el comerciant manresà estava en el punt de mira. Els magatzems es van col·lectivitzar i Jorba va quedar reclòs a casa seva fins que, al cap de dos anys, va morir. El 1940 la construcció la reprendre el seu fill, Pere Jorba i Vall, que va estar al capdavant de l'empresa fins al 1964.
Però les imatges mostren molt més que el pas dels anys per a l'històric negoci. El cognom Jorba també representa la millor època de Manresa. Serra assegura que durant els anys 30 “les ciutats més importants del país eren Sabadell, Terrassa, Reus i Manresa, ja que tenien un gran potencial econòmic i es notava en la societat, una burgesia treballadora i ambiciosa”.
La firma és recordada per les impactants campanyes de màrqueting, que eren inusuals en l'època i que lideraven els Jorba, com ara la col·locació de cartells de gran format a la façana o sortejos de cotxes i motos.
També van ser molt populars per la gran quantitat d'activitats culturals i socials que duien a terme: s'encarregaven de rebre importants personalitats; van organitzar la cavalcada dels Reis Mags durant més de trenta anys (des del 1900); acollien exposicions i demostracions constants de nous productes; muntaven tallers de cuina i conferències; i la terrassa de Can Jorba va ser el punt de reunió de colles sardanistes. La marca també patrocinava esdeveniments esportius i qualsevol festa al carrer tenia la seva empremta.
L'arxiu demostra que en aquella època eren pocs els actes en què el negoci no fos present així com també es revela l'esplendor de la Manresa industrial amb una família, els Jorba, que alguns com Aloy descriuen com “uns fora de sèrie”.