Preocupa, el problema català?

Hi ha preguntes que es poden contestar amb una o dues paraules. Però d'altres ho has de fer amb un article, més o menys llarg, o donant una conferència. El diari Expansión –7 de novembre– ha demanat a una seixantena d'alts executius de l'empresa espanyola, que facin les seves peticions al nou govern de l'Estat i que contestin en vuit o deu línies. Cap d'ells és un geni i hi diu la seva per sortir fotografiat al diari al costat de les grans patums de l'Estat. Alguns, però pocs, fan referència a l'atur, perquè ningú els negarà que és el primer problema de l'economia espanyola i ho expressen com millor ho saben fer: “polítiques per reactivar l'ocupació”, “l'ocupació a l'epicentre de la legislatura”, “la necessitat de gestionar la flexibilitat de l'ocupació”. D'altres fan anar l'aigua al seu molí, que és l'únic que els interessa; “més diàleg amb la indústria farmacèutica”, “fomentar el cotxe elèctric”, “més pes per a la indústria”. Altres es treuen de la màniga els temes que llegeixen als diaris o que han estudiat a l'escola d'administració d'empreses: “impuls a l'R+D”, “objectius estratègics de connectivitat”, que no sé què vol dir, però queda d'allò més impactant, “reduir el dèficit amb una menor despesa”, “la innovació i l'aprenentatge, la digitalització”. També s'hauria pogut dir que el govern actuï de manera que tothom treballi, que tothom es guanyi la vida i que tothom estigui content amb el que té, sense envejar el veí.

Hi ha dos catalans que presideixen institucions de l'Estat en el qüestionari. Joan Rosell, president de la Ceoe, demana un ministeri de comerç exterior, mentre que Lluís Bonet, president de la Cambra d'Espanya i ànima de Freixenet, creu que aquest és un bon moment per als pactes.

Hi ha tres empresaris catalans més, dos que parlen en nom de patronals i un de l'empresa privada, que fan referència explícita al problema català. Cap altre empresari enquestat considera que el nou govern s'hagi de preocupar del “Nordeste de España”, com deia el franquisme o alguns “homes del temps” a la televisió, amb visió geogràfica i no política del territori. Xavier Pujol, de Ficosa –components per a l'automòbil– demana una solució al problema català. Josep González, de la Pimec –patronal de la petita i mitjana empresa– diu el mateix i parla de tensions territorials que s'haurien de resoldre. Joaquim Gay de Montellà, president del Foment del Treball, manifesta clar i català que s'ha de trobar una solució a la qüestió catalana.

El problema català el tenen davant dels nassos, però la majoria dels grans empresaris d'aquest país deuen considerar que ja es dissoldrà com altres vegades, amb paciència i alguna bastonada per recordar qui mana: reducció de la inversió pública, el corredor mediterrani a mig fer, rodalies abandonades per la Renfe, ofec financer a la Generalitat perquè el funcionari que havia de fer el pagament ha anat a esmorzar i els farmacèutics ja s'esperaran una setmana més. És evident que el govern del PP és una escola d'independentisme. No s'adonen els grans empresaris que Xavier Pujol, Josep González i Gay de Montellà tenen més raó que un sant?