Cumella té l'ull posat en el món
La firma de ceràmica per a l'arquitectura ha superat la crisi de la construcció potenciant els projectes internacionals
“Pensava que en un món globalitzat no hi tindríem cabuda però ha estat al revés, calen empreses petites i àgils com la nostra”, assegura amb goig Toni Cumella, tercera generació d'una coneguda nissaga de ceramistes de Granollers i responsable de Ceràmica Cumella. La satisfacció està plenament justificada perquè ha estat gràcies al mercat exterior que aquesta empresa especialitzada en projectes a mida per a l'arquitectura s'ha sobreposat al cop dur que va rebre per la crisi de la construcció. “Els anys 2013 i 2014 vam aguantar a base de descapitalitzar-nos, però ja ens hem recuperat”, assegura. En aquests anys han passat de concentrar el 90% de les vendes a l'Estat espanyol al fet que els mercats exteriors signifiquin la meitat de l'1,2 milions d'euros que facturen.
Toni Cumella recorda que quan va agafar les regnes de l'empresa a la mort del seu pare, el 1985, vivien bàsicament de les vendes que es feien a Granollers, “després van necessitar Catalunya, després Espanya i ara el món”, reconeix. I això que encara són la desena de treballadors que eren fa trenta anys, “No volem créixer”. Per això, Toni Cumella s'ha negat a fer peces ceràmiques en sèrie i treballar sobre catàleg. Els obligaria a guanyar dimensió i això els restaria agilitat. Però, sobretot, els faria canviar el que són, “una empresa d'artesania avançada que cerca projectes especials i el contacte amb l'arquitecte”.
I allò que no tenen a casa ho busquen fora: “Treballem en xarxa amb altres empreses amb la sort que Catalunya és un país de pimes molt innovadores”, subratlla Cumella.
Amb aquesta manera de treballar aquests dies estan fent front al projecte del Centro de Arte Botín, obra de l'arquitecte Renzo Piano, a Santander, i a la nova escola Massana de Barcelona. Recentment han completat la façana del MAAT (Museu de Arte, Arquitetura e Tecnologia) de Lisboa, d'Amanda Levete, com abans ho havia fet amb l'Oceanário de Lisboa, el CEIP Martinet de Cornellà i el Parc de Diagonal Mar, aquesta última d'Enric Miralles.
Precisament la col·laboració amb Miralles –amb l'obra emblemàtica de la teulada del mercat de Santa Caterina- va significar un abans i un després per a Ceràmica Cumella. Ja feia anys que treballaven amb arquitectes coneguts, però Miralles els va proporcionar una projecció internacional. Així van començar a impartir tallers a la prestigiosa escola Architectural Association de Londres, amb què han muntat una primera mostra de la seva obra al Museu del Disseny. Amb el Regne Unit s'ha forjat una relació especial: a la cartera hi tenen un projecte per a la sala d'espera d'un centre oncològic de la fundació Maggie's a Southampton i una intervenció als accessos del nou estadi del Tottenham.
Una altra puntal del negoci és la restauració amb intervencions al Parc Güell, la Ricarda d'Antoni Bonet al Prat de Llobregat i la Farinera de Rafael Masó, a Girona. També treballen al temple de la Sagrada Família. Cumella diu que és una font de coneixement però que el marge creatiu és limitat.
Ca l'oller de Granollers
Les arrels de Ceràmica Cumella es remunten al 1880, data de naixement d'un petit obrador de cassoles i altres estris de ceràmica fundat per Josep Regàs, fill de Breda que s'havia instal·lat a Granollers. Els seus fills Joaquim Regàs i Antoni Cumella van orientar el negoci vers la ceràmica per a la construcció, si bé és una etapa marcada per l'activitat artística d'Antoni Cumella. El 1985 Toni Cumella (tercera generació) imprimeix un altre rumb, aquest cop cap a la ceràmica aplicada a l'arquitectura. Els vincles familiars amb l'arquitecte Josep Maria Botey i d'amistat amb els fundadors de l'Studio PER proporcionen els primers treballs.
En aquests moments, al taller ja hi treballa Guillem Cumella, quarta generació.