Un debat urgent

Les dades de l'Institut Català de l'Energia (Icaen) mostren que l'any 2014 l'electricitat va representar el 27,2% de l'energia final consumida a Catalunya i que el 2012 aquesta electricitat va ser generada en un 52,5% en centrals nuclears. El 47,5% restant es reparteix en 15,7% pels cicles combinats a gas natural, 13% per la cogeneració no renovable, 3,1% per altres energies no renovables i 15,7% per les renovables (8% hidroelèctrica, 5,9% eòlica, 0,9% fotovoltaica i 0,9% altres). Gràcies a la nuclear, el 68,2% de l'electricitat produïda al nostre territori pot ser catalogada com a “neta” des del punt de vista de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El debat sobre el futur de l'energia a Catalunya no pot ignorar aquesta dada incòmoda.

A Espanya, el període de funcionament d'una central nuclear no se circumscriu a cap termini fix. Les autoritzacions d'explotació es renoven periòdicament, després de l'avaluació del Consell de Seguretat Nuclear i la consegüent concessió ministerial. En aquest context, la renovació dels actuals permisos d'explotació de les tres centrals nuclears catalanes s'haurà d'efectuar el juliol del 2020 (Vandellòs) i el setembre del 2021 (Ascó 1 i Ascó 2). En aquestes dates les tres centrals es trobaran pròximes a complir els 40 anys de funcionament. A finals de l'any 2015, dels més de 400 reactors de tot el món, n'existien 103, 79 dels quals als Estats Units, als quals se'ls havia concedit autorització per operar més enllà dels 40 anys. Amb tot, tota pròrroga de centrals nuclears genera controvèrsia.

Avui dia, el govern de la Generalitat de Catalunya no té competències per decidir de manera directa sobre la instal·lació, renovació dels permisos d'activitat o tancament de les centrals nuclears que operen al seu territori, decisions que corresponen al govern de Madrid. Tot i això, tenint en compte les consideracions esbossades en els dos paràgrafs precedents, això no hauria de ser obstacle per iniciar un debat ben informat, serè i ponderat, per definir la posició de Catalunya sobre el tema nuclear en un futur immediat.

En aquest sentit es podrien considerar quatre opcions: 1) abandonament ràpid de l'energia nuclear (a l'estil d'Alemanya) apostant decididament per l'eficiència i les tecnologies renovables, avalades pel gas natural com a combustible de transició i suport; 2) tancament de les tres centrals existents a mesura que vagin complint els 40 anys de “vida útil”, substituint-les progressivament de manera anàloga al comentat en el punt anterior; 3) prolongació de la vida útil de les centrals, i 4) construcció d'unes altres de noves que substitueixin les antigues (una opció que sembla inviable, tant per qüestions d'acceptació social com per la magnitud de les inversions requerides i la necessitat de suport governamental).

Sembla que les opcions segona i tercera són les més realistes. L'opció per les energies renovables, al seu torn, no està exempta de controvèrsia perquè afecta de manera important el territori on s'ubiquen els parcs eòlics terrestres o marins, molt contestats en el passat, o les granges solars. Cada any que passa sense prendre una decisió ens atansa més a la tercera.