L'Anoia té la taxa d'atur més alta de la demarcació i el Moianès, la més baixa
La regió tanca el 2016 amb més de 30.700 persones sense feina, 4.700 menys que un any abans, segons la Diputació de Barcelona
El Bages és on més baixa
L'Anoia registra la taxa més alta d'atur de les comarques barcelonines, amb un 16,31%, mentre que el Moianès, amb un 9,55%, té la taxa més baixa, segons les dades de desocupació del desembre del 2016 de la Diputació de Barcelona. La regió central va tancar l'any 2016 amb 30.736 persones sense feina, 4.700 menys que un any abans. La taxa d'atur a les comarques centrals –la xifra no inclou el Solsonès, que depèn de Lleida– és del 12,93%, una xifra lleugerament superior a la mitjana de la demarcació.
La reducció del nombre de desocupats respecte al desembre del 2015 més important l'ha registrat el Bages, tant en nombres absoluts, amb 1.612 persones menys a les llistes de l'atur, com en percentatge, amb un 13,15% menys. En la variació mensual, però, és l'Anoia la que redueix més en nombres absoluts, amb 182 persones menys desocupades. I el Berguedà és la comarca que més redueix percentualment, amb un 2,36% menys d'atur que al novembre. En el cas del Moianès, les reduccions dels inscrits a les oficines del Servei Públic d'Ocupació són menors.
Pel que fa a les capitals de comarca, Moià és la que té una taxa d'atur menor i no arriba al deu per cent d'atur. En canvi Manresa és la que més desocupació registra, amb una taxa superior al quinze per cent i més de 5.000 desocupats. Cabrera d'Anoia (26,04%) és la població que té aquesta taxa més elevada, seguida de Santa Margarida de Montbui (20,73%), la Torre de Claramunt (19,85%) i Vilanova del Camí (19,71%). Totes elles estan situades a l'Anoia. Per sobre de la barrera psicològica del vint per cent també hi apareixen Gliscareny o la Quar, però es tracta de municipis petits –de menys de 50 habitants– on els números absoluts són de 3 i 4 persones a l'atur, respectivament.
Diversos municipis registren una davallada de les xifres d'atur importants respecte a finals del 2015, per sobre del 20%. És el cas, per exemple, de Calaf, Bagà, Castellnou del Bages, Castellolí, Gurb, les Masies de Voltregà, Perafita, Sant Feliu Sasserra o la Torre de Claramunt, entre d'altres. Per contra, hi ha també diversos municipis on l'atur puja en un any, com és el cas de Calldetenes, Casserres, Borredà, Monistrol de Calders o Saldes.
Sense atur
Fígols, Granera, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Jaume de Frontanyà són les úniques poblacions de la demarcació que no tenen atur registrat. En tots els casos, tot i que són municipis petits, no hi ha cap persona apuntada a les oficines de l'atur.
Bones xifres de la demarcació de Barcelona
L'informe de l'atur de la Diputació destaca que la variació de les dades al llarg del 2016 reflecteix els descens més important dels darrers anys a la demarcació de Barcelona, amb un 12,8% menys que el desembre del 2016. El mateix passa a les comarques centrals, on l'atur s'ha reduït en un 12,67%. Aquestes xifres estan entre les millors de Catalunya –els descensos a Girona, Lleida i Tarragona se situen entre el 10% i l'11% de reducció–. I entre les províncies a nivell estatal que més redueixen l'atur respecte a fa un any. En xifres absolutes, Barcelona és la ciutat que més gent treu de l'atur.
