Economia
oci
Els beneficis del nou BCN World
El centre recreatiu i turístic generaria fins a 2,1 milions de pernoctacions a l'any
Per a la seva construcció es necessitarien uns 12.000 treballadors
Fins i tot les previsions més pessimistes són bones. L'estudi d'impacte econòmic del centre recreatiu turístic (CRT) que ha elaborat la Universitat Rovira i Virgili (URV) i que s'ha incorporat com a annex al pla director urbanístic de l'encara conegut popularment com a BCN World conclou que, en el pitjor cas, aquest complex d'oci projectat entre Vila-seca i Salou tindria un impacte al territori de 3.900 milions d'euros; 5.400, en l'escenari més optimista.
El nou BCN World està format per un sector de complexos turístics integrats, amb hotels, establiments comercials, congressos, convencions, casinos, serveis tècnics i aparcaments; l'anomenat Sector Nord, amb serveis hotelers que permetran connectar el primer sector i el del parc temàtic Port Aventura; i el Centre de Convencions, que n'ampliarà l'edifici existent. Continua oberta la segona fase del concurs de llicències, en què les tres empreses preadjudicatàries per convertir-se en operadores –Hard Rock, Melco i Grup Peralada– hauran de presentar els seus projectes.
Aquestes són algunes dades que se'n desprenen després de desgranar l'informe de la URV:
Hotels
El pla director urbanístic del CRT preveu un màxim de 425.000 metres quadrats construïbles d'ús hoteler i, segons l'estudi de la URV, aquest complex comportarà un augment del nombre der places hoteleres al Camp, ja que passarà de les 54.000 actuals a tenir-ne quasi 63.000. O, el que és el mateix, entre un 11,7% i un 14,7% més que els que hi ha actualment. Els autors de l'estudi també destaquen un augment de la qualitat de les places: les de categoria alta passaran del 56% actual al 61-62% a tota la Costa Daurada.
Turistes
El complex atraurà entre 3 i 5 milions de visitants anuals, traduït en un total de 1,7 a 2,1 milions de pernoctacions més, un 21,9% més de les que es registren actualment al Camp de Tarragona.
Nous mercats
Els serveis que oferirà el macrocomplex d'oci, comerç, esdeveniments i joc implicarà, “amb tota lògica”, un canvi en la composició dels mercats, segons la URV: en primer lloc, augmentant el mercat internacional; i en segon, amb un paper més important dels mercats de fora de la Unió Europea, com els asiàtics, els del Pròxim Orient i els nord-americans: “Tenir més mercats no europeus i menys pes del mercat espanyol implicarà menys concentració de mercats, més diversificació i, per tant, menys risc comercial.”
Estacionalitat
Fins ara la motivació bàsica del turista de la Costa Daurada era, segons constata la URV, la de sol i platja, “tot i que darrerament ha crescut molt la motivació per esdeveniments, parcs aquàtics i temàtics”. Tenint en compte que “l'estacionalitat constitueix un dels problemes més greus a què s'enfronta una destinació consolidada”, el CRT pot ajudar a reduir aquesta concentració turística temporal. Sobretot, “per raons d'oferta, com és el joc, els negocis i comercial, combinat en favor d'un producte integrat” i pel fet que en augmentar els mercats no europeus, l'estacionalitat també pot baixar.
Despesa turística
Avui per avui la despesa mitjana dels turistes que pernocten al territori és de menys de 300 euros per persona (sense allotjament i amb una estada mitjana superior a tres nits). EL CRT suposarà, segons les previsions, un augment d'aquesta xifra, “donats els perfils de turistes afectats pel projecte: shopping, negocis, joc i les experiències existents”. En l'estudi s'afirma que els visitants del complex faran una despesa directa d'entre 860 milions (si el nombre de visitants és de 3 milions) i 1.145 milions d'euros (amb 5 milions de visitants), i que la mitjana de despesa diària al territori passaria dels 82 euros actuals als 187 de mitjana.
Construcció del CRT
L'edificabilitat del conjunt del CRT es preveu que ocupi una superfície de 819.000 metres quadrats. Preveuen que les despeses de construcció estrictes del CRT siguin de prop de 1.832 milions d'euros i de 188 milions més per a la urbanització del conjunt. Tot plegat, la inversió necessària s'enfila, per tant, fins als 2.000 milions.
Ocupació
La construcció del nou BCN World, que es preveu que duri sis anys, suposarà la contractació, segons l'estudi, de gairebé 12.000 treballadors de diversos sectors. De fet, l'impacte econòmic ocasionat per la construcció del CRT representaria, de mitjana anual, el 0,7% del PIB total de Catalunya. Un cop estigui en funcionament i a ple rendiment, s'estima que necessitaria entre 2.000 i 4.000 treballadors de manera directa. Els sectors que generen més ocupació són els de serveis privats, de comerç i d'hostaleria, tot i que també es desencadenen efectes molt positius en altres sectors, com ara el de la indústria agroalimentària, tèxtil, de la fusta, química i del paper i el sector de serveis públics, expliquen.
Impacte total
Durant la fase d'explotació, el CRT tindrà un impacte al territori de 3.900 milions d'euros (en l'escenari pessimista) i 5.400 (en l'optimista). L'impacte econòmic anual representaria, en termes relatius, entre el 28% i el 38% del PIB total del Camp de Tarragona.
Posen a licitació el primer contracte d'obres
L'Incasòl ja ha posat a licitació el primer contracte d'obres per impulsar el centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou, després de l'aprovació definitiva del pla director urbanístic. Concretament, es tracta de la redacció del projecte d'urbanització i reordenació dels accessos al projecte conegut inicialment com a BCN World. El pressupost de licitació de les obres és de 229.295 euros. Les empreses poden presentar les ofertes fins al 26 de gener i, després, el 3 de febrer es farà la licitació de l'oferta econòmica que sigui més avantatjosa. La redacció del projecte d'urbanització té un termini d'execució de sis mesos. Segons el plec tècnic, l'espai destinat a la vialitat abasta un àmbit de 18 hectàrees. D'una banda, preveu la construcció d'un vial nou a la zona compresa entre Port Aventura i el Raval de la Mar, que transcorrerà de nord a sud i que enllaçarà aquesta via –la TV-3148– amb l'actual autovia entre Tarragona i Salou, la C-31B. De l'altra, es projecta una gran rambla entorn del traçat d'aquesta autovia, que inclou la construcció d'una rotonda elevada i de zones verdes.