La contraoferta

Quan l'economia millora, el mercat laboral també es revitalitza; això es tradueix en la creació de llocs de treball i en el fet que els empleats més valuosos tenen ofertes d'altres empreses. Això pot significar la pèrdua de talent, és a dir, d'algú que ja està format, que coneix l'empresa i que hi aporta valor. Les empreses tenen polítiques diverses per fer-hi front.

Algunes empreses es neguen a fer cap contraoferta, perquè representa crear un precedent per a futures ocasions (quant de temps durarà l'efecte de la contraoferta?) i per a altres empleats (quants en vindran darrere?). Altres empreses fan promeses de futur, cosa que només serà valorada si l'empresa té una mínima credibilitat, demostrada pel seu historial de compliments en el passat. Finalment, hi ha empreses que fan una contraoferta per evitar que se'n vagi l'empleat en qüestió; evidentment ha de ser una oferta a l'alça i, si més no, que iguali la de l'empresa competidora. Altrament, no hi ha res a fer.

Faci contraofertes o promeses, l'empresa ja reconeix de fet que li està pagant per sota del que marca el mercat laboral i, als ulls de l'empleat, s'entendria que pogués sentir-se estafat. I, si no fa contraofertes, li està dient que no el valora prou per pagar-li més i que ja se'n pot anar.

El govern de Mariano Rajoy fa que la política superi amb escreix la lògica de qualsevol realitat empresarial. Ve a Barcelona i fa una contraoferta (l'altra empresa deu ser el procés...) que, passada una setmana, és... a la baixa! Increïble! En qualsevol empresa això seria molt pitjor que no fer cap contraoferta; seria una humiliació de l'empleat, una invitació en tota regla perquè se'n vagi immediatament. Hi ha invitacions que, quan són per millorar, no es poden refusar i hi ha pluges milionàries que, encara que semblin d'or, no ho són.