La gran teranyina

Se sol dir que a Catalunya el poder és cosa de 400 famílies. La famosa burgesia catalana tan anomenada per gent que no ha vist mai cap burgès i probablement tampoc cap català. Fa un mes ha aparegut La gran teranyina, un llibre que pretén aportar llum als secrets del poder a Catalunya. El desconegut autor (l'obra es publica sota pseudònim) sap de què parla, un apostaria que és probablement advocat d'algun dels que hi apareixen.

El llibre conté un devessall d'informació, connexions familiars i negocis, i suposa un exhaustiu compendi de qui manega el poder econòmic i a vegades polític a Catalunya. Un cop d'ull al glossari permet comprovar que hi surt pràcticament tothom. Al contrari que altres aproximacions, es tracta d'una obra prou neutral. No cau en la xafarderia ni en la demagògia.

L'autor posa de manifest que això de les 400 famílies no és cap llegenda urbana, que la teranyina existeix, és densa en connexions i que no s'ha fet cap negoci a Catalunya en què no hi siguin presents, normalment amb més d'un vincle. És precisament aquesta exhaustivitat la principal crítica que pot fer-se al llibre. A l'optar per enumerar tothom, l'obra és pesada i a vegades reiterativa. Hi sobra un sense fi de cosins, cunyats i parents diversos i hi falta temps per als personatges realment importants. Hi surt fins al darrer matrimoni dels Sagnier però sabem poc de com van sorgir Carceller, Godia o altres figures clau.

L'autor renuncia a analitzar més enllà dels fets, excepte en capítols com el de La Caixa. En quins moments ha sorgit aquest poder? Per què és tan endogàmic? Té un impacte positiu en l'economia? És un món en decadència o les noves fortunes intentaran mimetitzar-ne les formes? Si mai decideix passar de la descripció a l'anàlisi, en Roger Vinton té material per a diversos llibres més.