On són les grans fortunes?

Hi ha molts diners en mans privades. I ara, especialment, en forma líquida, o sigui disponible. La culpa la tenen els baixos tipus d'interès, o més ben dit la inexistència de tipus d'interès positius. Però aquest no és el tema, tot i que afecti el que vull dir. Les grans fortunes es poden dividir en públiques, discretes o clandestines. Ho explico.

Les fortunes públiques són aquelles invertides en valors que cotitzen en borsa o fàcilment valorables. Zara, per exemple, és oficialment la primera fortuna espanyola, perquè Inditex SA, la societat que utilitza aquell nom comercial, cotitza a borsa. Es coneix la participació que hi té Amancio Ortega, el seu creador, i ja tenim una xifra que fa tremolar. Hi afegim aleshores alguns palauets vora el mar i altres petiteses i ja tenim el global. La revista americana Forbes publica periòdicament les grans fortunes mundials i entre elles destaca el gallec Ortega entre els primers. Diguem de passada que Mr. Forbes no fa la impressió de ser un geni de les finances. Les fortunes de titulars d'empreses que no cotitzen són molt més difícils de valorar. No conec cap empresa catalana de primer nivell que hagi publicat el balanç consolidat del grup. La transparència no és una virtut de quasi totes elles, especialment si tenen filials a l'estranger.

Les fortunes discretes són aquelles invertides en immobles, terrenys, empreses que no cotitzen o que es mantenen en dipòsits bancaris. Els bancs tenen alguns sistemes per assegurar aquests dipòsits, assegurant, però no del tot, un 2 o un 3% de rendibilitat. Són discretes, perquè són conegudes per l'Agència Tributària, però per ningú més. Quedaríem sorpresos si coneguéssim els seus titulars. I estic parlant de centenars de milions d'euros. Quina procedència tenen? Legal, per descomptat: el terreny en una ciutat que va ser requalificat quan ningú ho esperava; aquell tros de platja en zona turística on es plantaven patates fins que arribà el turisme massiu; l'herència de la tieta que tenia unes pintures del jove Dalí o del vell Picasso, etc. Les pintures o les joies d'art de qualsevol mena passen desapercebudes, però tenen un valor molt relatiu, al marge dels grans noms. Els titulars d'aquestes fortunes no són empresaris; només necessiten un gestor.

Finalment, els clandestins, els no coneguts per l'Agència Tributària i que poden suposar una situació penal. Andorra és un país perillós des de fa uns anys, ja que el govern espanyol té moltes maneres de pressionar, legalment o no tan legalment, per obtenir informació monetària. Suïssa és Suïssa, però tampoc és molt segura. ¿Saben els diners que van guanyar després de la Segona Guerra Mundial pels comptes que hi tenien jueus morts en camps nazis d'extermini? Els dipòsits no legalitzats en el país d'origen no representen gran cosa en el conjunt a l'economia suïssa, però Déu n'hi do en relació amb l'economia espanyola. Els titulars d'aquests fortunes acostumen a tenir dipòsits dins i fora d'Espanya. Els primers, correctament declarats; els segons, amagats, però cada cop amb més preocupació, ja que els paradisos fiscals no tenen bona premsa.