“Una vaca nostra pot fer fins a 90 litres de llet al dia”

Simplement mantenir una línia de treball que coincideixi amb els criteris del guardó. Nosaltres ens hem marcat des del començament uns objectius de qualitat que anem assolint any rere any.

Els guardons destaquen per separat tres categories: millor producció, morfologia i índex genètic dels animals. A banda hi ha un premi general que destaca l’explotació més equilibrada en els tres àmbits i és aquí on som nosaltres. No busquem ser els millors en res, sinó mantenir-nos entre els més ben considerats perquè això significa que estem treballant bé.

Per nosaltres és una combinació entre la implicació del personal, la comoditat i el benestar dels animals i la recerca d’un valor afegit per millorar la producció, com ara el treball amb la genètica o minimitzar al màxim la distribució de medicaments.

El 99% són de producció pròpia, perquè no treballem amb animals de fora. Les filles substituiran les mares amb l’objectiu d’augmentar tant la quantitat de litres de llet com la qualitat

Estem munyint 240 animals i en total n’hi ha uns 400.

La cria que neix es fa créixer fins als 10 o 12 mesos, moment en què es comença a inseminar i un cop pareix nou mesos després ja pot començar a donar llet. Els nostres animals estan especialitzats i tenen molta més llet que la que necessita la seva cria. Podríem dir que fan de dides, no d’altres cries, sinó de les persones.

Una de nostra pot arribar a uns pics de 80 o 90 litres per dia, però la mitjana és de 37 o 38 litres diaris. Al pic de l’estiu, l’estrès ho redueix a uns 30 litres. Ho passen malament amb la calor, mengen menys i perden reserves, tot i que intentem minimitzar-ne els efectes.

Parlem d’uns tres anys de producció i entre quatre i cinc de vida de l’animal.

Bàsicament al territori hi ha explotacions ramaderes a Canyamars i a Tordera, on en queden unes 10 que representen unes 4.000 vaques en total. Tenim un microclima interior que ens beneficia, perquè la humitat del mar no els és bona.

Si compleix els requisits demanats, depèn majoritàriament del gust de cadascú. És molt subjectiu.

Han aparegut productes nous, sobretot begudes vegetals, que s’han volgut vendre com a substituts de la llet i han agradat al públic. El màrqueting els ha funcionat. Però el fet que sigui un líquid blanc no les converteix en llet. La llet ha deixat de ser atractiva, com el pa. Confio que amb el temps tots ens adonarem que és un producte bàsic per a la dieta mediterrània.

La cultura d’anar a comprar llet a la granja s’ha perdut en pocs anys. Fer formatge o mató a casa ara és missió pràcticament impossible. Si aquesta possibilitat, amb el temps, genera interès a la gent serà un servei més, però de moment no representa cap sortida de futur per a les granges. Cert que si la gent ens torna a venir a veure per comprar llet, serà un bon moment perquè ens conegui i vegi com treballem.

Som un àmbit d’alts i baixos perquè depenem completament de qui ens compra la llet. En el nostre cas hem aconseguit fer un contracte d’un any amb una empresa i això ens dona tranquil·litat i estabilitat. La situació ha obligat als ramaders a trobar fórmules de reduir al màxim les despeses per poder garantir que arriben a final de mes. Busquem la màxima eficiència i excel·lència. Les explotacions actuals fa anys que treballen, perquè qui ara es vulgui posar al negoci necessita un miracle.

Amb molta esperança perquè si es materialitza significaria un canvi espectacular. Ens sentíem “arraconats” per les administracions i que ara s’estiguin posant les piles i es comenci a actuar en benefici del sector és una notícia brutal. Els resultats, però, caldrà esperar-los a mitjà o llarg termini.

Superespecialitzada i robotitzada. No cal que siguin grans granges per ser viables, però les explotacions que es mantinguin tindran el grau més alt d’optimització.