Control i responsabilitat

L’altre dia amb una persona que aprecio molt i que també ve del sector de la banca vam tenir una mena de debat perquè ella recriminava que del total de les ajudes al sector bancari, segons el Banc d’Espanya, se’n perdran 60.000 milions. És a dir, el banc central espanyol només preveu recuperar el 21,45% de tots els ajuts. Haig de dir que aquesta xifra em sorprèn molt i, a més, em deixa molt preocupat que, una vegada s’ha feta pública, la resposta ciutadana només hagi estat del sector de l’agitació política i no la del coneixement. I també és un titular que només llegint-lo fa enfadar i molta gent de bona fe, com és el cas del meu interlocutor. Però durant la conversa vam començar a matisar la seva posició i la seva irritació va anar decantant-se més cap als gestors.

D’entrada haig de dir que quan ho vaig llegir em vaig irritar perquè és actitud pròpia de funcionaris irresponsables i molt lluny de la que han de tenir els gestors responsables que han de batallar fins al darrer euro per recuperar-lo, i més si tot és diner públic. L’anunci era més d’un vençut que no d’un combatent, i si en la gestió d’antuvi vas vençut, segur que acabaràs vençut.

Els que hem vist de prop les darreres crisis bancàries sabem molt bé la mala gestió que s’ha fet amb els actius, fins al punt que alguna vegada podria haver ranejat en la malversació. Segurament que l’amic Francesc Cabana, que és de les persones que en saben més d’aquestes coses, en podria fer un llibre de com es van privatitzar tots els actius dels bancs i caixes amb dificultat i sobretot de Rumasa. Darrere de totes aquestes privatitzacions hi trobaríem grans beneficiats i que mai ningú ha demanar investigar.

Tots els actius de les caixes fallides formarien part d’aquesta manera de gestionar poc compromesa i Bankia amb BMN en serien uns exemples clars. També ho serien les vendes de Caixa Catalunya o Caixa Mediterrani, per posar uns exemples actuals.

Així doncs, quan em diuen que hem perdut 60.000 milions d’euros, em provoca una mena d’ira, per la lleugeresa dels responsables que això passi. Tinc la impressió que el Banc d’Espanya culpa del desastre la gestió anterior, que sí, en són responsables. Ningú ho nega. Però ell és el responsable de la gestió actual i del futur. En aquests moments l’Estat té la propietat majoritària del banc espanyol més sanejat i més rendible, i si no són capaços de fer valer aquests valors, és que són incapaços de gestionar. De fet, els Estats Units, que també van invertir diners als bancs per salvar-los, els han recuperat tots i amb plusvàlues. I no és l’únic país on ha passat això; per tant, tampoc demanem res especial. Simplement que siguin diligents i gestionin els diners públics amb la màxima seriositat. Les pèrdues dels ajuts que accepten és la mateixa quantitat que havíem tingut en el pot de reserva de les pensions, i ja només pensar en això hauria de ser un plus de responsabilitat molt gran.

Per què l’Estat espanyol s’imposa privatitzar Bankia com a màxim l’any 2019? La por és que així com avui és un banc gestionat molt professionalment per Ignacio Goirigolzarri i el seu equip, sense cap interferència política, hi hagi un dia que es vulgui fer d’aquest banc un banc públic amb interferència política i repetir el desastre que es va fer amb les caixes. Si la gestió de Bankia perdurés com està ara, és possible, per no dir segur, que recuperaríem totes les ajudes, però també hi ha la incertesa que un dia es vulgui utilitzar-lo per fer polítiques econòmiques inadequades amb interferència política, i com ha passat en tots els països del món amb la banca pública, el desastre encara seria més gran.

És lloable que des del Parlament i del Congrés es vulgui esbrinar què va passar amb la gestió desastrosa que ha portat a la fallida bona part del sector de les caixes, però també seria molt important, imprescindible diria jo, que es controli com s’estan fent les vendes dels actius i de les entitats, perquè és massa fàcil vendre a pèrdues si no tens cap control ni responsabilitat.