Qui té por de regularitzar els apartaments turístics?

En l'actualitat, amb la normativa que ha estat vigent des del 1998, d'una oferta estimada de 500.000 apartaments turístics a Catalunya només n'hi ha d'inscrits al Registre de Turisme 23.000. És obvi que després de tot aquest temps cal regular-los d'una forma efectiva, tant per respecte als ciutadans, com pel sector, com per Catalunya com a destinació turística de referència.

La legislació anterior permetia que qualsevol habitatge, fins i tot els que no disposaven de cèdula d'habitabilitat, pogués ser apartament turístic, sempre que es comercialitzés mitjançant una empresa d'intermediació, per tant sense cap control administratiu real. En conseqüència, sense garanties de qualitat per al ciutadà, ni per al turista que ha contractat l'allotjament ni per als veïns que els toca conviure al costat d'algun d'aquests immobles. Tot això es feia d'esquena al municipi, a diferència de qualsevol altra activitat econòmica, amb l'exigència d'oferir només aigua calenta i freda, electricitat, calefacció «si s'escau» i neteja habitual. En contraposició, el nou Decret d'Habitatges d'Ús Turístic, en tràmit, preveu obligar els propietaris a disposar de la corresponent cèdula d'habitabilitat, a respectar les places màximes d'ocupació, que hi hagi atenció i manteniment les 24 hores al dia i a tenir full de reclamacions, entre d'altres serveis.

Si fins ara els ajuntaments no tenien cap mena de control en la planificació, ordenació i coneixement del nombre d'habitatges que es destinaven a usos turístics en el seu municipi, la nova proposta els procura elements efectius perquè puguin gestionar aquesta oferta de manera adequada, tot planificant la seva distribució, fixant-ne les condicions i processos per a la seva implantació i legalització i disposant per primer cop d'un cens real. L'objectiu final és clar: una millora en la qualitat del producte i el servei que s'ofereix, vetllar per disposar d'unes dependències per a ús turístic en condicions.

A diferència de la normativa del 1998 les empreses intermediàries deixaran de tenir el monopoli de la comercialització dels habitatges d'ús turístic, nom que la Llei de Dret a l'Habitatge dóna als apartament turístics, i els podran comercialitzar directament el propietaris, òbviament, fent-se'n també responsables. Les empreses intermediàries també podran comercialitzar-los, sempre que així ho decideixi el propietari. En aquest cas, la responsabilitat serà compartida.

Tot això, malgrat algunes veus dissonants, s'ha fet amb diàleg constant amb el sector, tal com ho demostra la constitució d'una taula de treball amb representants d'empreses comercialitzadores d'apartaments turístics, el Col·legi d'API de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques i la Direcció general de Turisme i la Secretaria d'Habitatge.

Tenint en compte la importància d'aquest sector per Catalunya, la situació actual era insostenible i, per tant, des del Govern i fruit de la Llei de Dret a l'Habitatge, s'ha pogut i volgut crear un marc normatiu, el nou decret, que permeti un ús dels habitatges controlat, tant pel municipi, com per la Generalitat (Habitatge, Turisme i Consum), de respecte als drets del propietari, als de la ciutadania i als del turista que es mereix una oferta de qualitat.

Si a això hi sumem que els habitatges legalitzats restaran inscrits en el Registre de Turisme, com la resta de l'oferta d'aquest sector, la pregunta només pot ser una, per què alguns tenen tanta por del nou Decret d'Habitatges d'Ús Turístic?