I el 2 d’octubre, l’Estat

Si demà, 1 d’octubre, els vots del sí superen els vots del no en el referèndum d’autodeterminació, la llei del referèndum preveu declarar la independència 48 hores després de la proclamació dels resultats definitius. Per tant, a la pregunta “i el dia 2 què?”, la resposta, si el sí guanya, és senzilla, el dia 2, l’Estat independent. Ara bé, la declaració d’independència prevista a la llei del referèndum s’ha de fer efectiva. En aquest sentit, l’existència d’un estat és una qüestió de fet més que no pas de dret. Segons la Convenció de Montevideo del 1933 un estat, com a subjecte de dret internacional, ha de tenir les següents característiques: una població permanent, un territori definit, un govern i la capacitat d’entrar en relacions amb altres estats. A més, l’article tercer estableix que l’existència política de l’estat és independent del seu reconeixement per altres estats.

Aquests darrers anys s’ha parlat molt d’estructures d’estat, les institucions de què disposen els estats: el poder executiu o govern, el poder legislatiu o parlament i el poder judicial. Es tenen quan s’és estat i, per tant, la recuperació de la sobirania seria condició prèvia per obtenir-les. Ara bé, si la independència l’assoleix un territori que ja disposa d’un cert autogovern, com és el cas de Catalunya, disposarà d’algunes estructures d’estat prèvies. No són necessàries per fer la independència, però disposar-ne facilita la transició, sobretot si es tracta d’una independència sense acord, atès que ajuden a assegurar el control efectiu del territori, sense el qual no hi ha independència de facto.

La Generalitat de Catalunya disposa ja d’un Parlament que legisla i d’una administració que desenvolupa les competències establertes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La Generalitat ja gestiona la xarxa escolar i la xarxa sanitària, per exemple. En aquest àmbit només necessitarà assumir algunes competències que ara no té, com per exemple el registre de títols acadèmics o la regulació dels medicaments.

En l’àmbit d’hisenda, l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapta els impostos propis i cedits totalment. En el moment de la proclamació de la independència, caldrà assumir les competències de recaptació de tots els impostos. En un escenari d’acord, es produiria el traspàs dels recursos humans i materials de l’AEAT a l’ATC, i la cessió de les dades dels contribuents catalans. Pel que fa al traspàs de les dades, cal no oblidar que el dret internacional regula aquests processos mitjançant la Convenció de Viena del 1983 sobre el repartiment de béns, arxius i deutes de l’Estat. Si no es porta a terme una negociació, no hi ha assumpció d’una part del deute de l’administració central de l’Estat espanyol per part del nou Estat català. I, si aquesta negociació es produeix, es negociarà simultàniament el repartiment de deutes, de béns i drets, i d’arxius (bases de dades).

En l’àmbit de la Seguretat Social s’acaba de crear l’Agència Catalana de la Seguretat Social, que haurà de recaptar les cotitzacions socials i pagarà les pensions i els subsidis d’atur. Fins que aquesta agència no estigui en marxa, l’Estat està obligat per la legislació internacional a pagar les pensions dels ciutadans de Catalunya.

Pel que fa a l’estructura institucional, de la qual no disposem encara, els elements bàsics estan descrits en la llei de transitorietat jurídica aprovada pel Parlament i que entrarà en vigor en cas de victòria del sí. Així, en l’àmbit de la justícia, aquesta llei estableix un sistema provisional de govern del poder judicial, i també del ministeri fiscal, que assegura el funcionament ininterromput del poder judicial. No és cert, com s’ha dit, que aquesta llei provisional atorgui el control de la justícia al president de la República. El que fa és substituir les funcions de l’actual Consejo General del Poder Judicial (amb vocals designats pel Congrés dels Diputats i el Senat) per una comissió mixta formada pel president del Tribunal Suprem, el conseller de Justícia i una representació paritària de jutges designats per la sala de govern del Tribunal Suprem i de persones designades pel govern.

Hi ha altres institucions que s’hauran d’anar creant. En l’àmbit econòmic, el Banc Central de Catalunya, l’Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats. En l’àmbit energètic, els operadors del gas i l’electricitat del Sistema Energètic i l’Operador del Mercat Energètic, a més del Regulador del Sistema Energètic Català i el Regulador del Sistema de Seguretat Nuclear Català. En infraestructures ferroviàries, una autoritat reguladora del transport ferroviari i el gestor de la xarxa. En aeroports, la Generalitat s’haurà de subrogar en la posició de l’Estat en totes les concessions públiques vinculades a la gestió aeroportuària. També un servei de comunicació postal. En política exterior, les delegacions exteriors actuals de la Generalitat es convertirien en ambaixades i consolats, i progressivament caldria ampliar-ne el nombre.

En síntesi, un cop s’hagi declarat la independència, per fer-la efectiva caldrà crear organismes nous i ampliar les funcions d’organismes ja existents. Ara bé, l’essencial és tenir un parlament i un govern que imposin la seva autoritat sobre el territori. Si demà dia 1 es pot fer el referèndum, malgrat els obstacles, aquesta autoritat s’haurà demostrat.