Amors i odis

Els amors i els odis poden tenir conseqüències econòmiques. Voldria analitzar-ho perquè la paraula odi ha sortit molt sovint en les querelles contra els nostres dirigents sobiranistes. Entre altres coses els acusen d’incitació a l’odi. He mirat el que diu el diccionari: l’odi és un sentiment profund de malvolença envers algú; repugnància profunda per alguna cosa. No hi ha hagut cap querella per incitació a l’odi contra la policia que atonyinava gent de tota mena que volia votar el primer d’octubre. Per tant, més aviat ho feien per amor, com el pare que estira les orelles al fill que no vol anar a escola. Arribats a aquest nivell de poca-soltades, hi puc afegir que com que el ministre de Justícia es diu Català i la persona que va perdre un ull per una bala de goma disparada per la policia es diu Español, podríem dir que “un català va fer perdre un ull a un espanyol amb una bala de goma”.

Tornem a l’economia estricta. Es torna a parlar de boicot a productes catalans. Segons els meus coneixements com a investigador, el primer boicot va ser al voltant del 1843, ara fa 174 anys, més d’un segle i mig. Que jo sàpiga no hi ha hagut mai boicot català a Espanya. Els catalans som els primers consumidors de vi de la Rioja, del pernil de Jabugo i de tantes delícies alimentàries que tenen els nostres veïns. Els boicots espanyols acostumen a durar unes setmanes. Abans, els productors catalans no tenien alternativa al mercat castellà, de manera que si no venien ja podien llançar la producció, però ara tenen el món i especialment la Unió Europea. No gosaria dir que en cap d’aquests casos hi hagués odi per les dues bandes. Els catalans, com a màxim, ens emprenyem; que, també segons el diccionari, significa enutjar-se fortament; un qualificatiu que queda per sota de l’odi. Han sentit mai que un fiscal hagi presentat una querella perquè algú s’ha emprenyat?

Però seria absurd i negatiu per les dues bandes que Catalunya no comprés articles a Espanya i que Espanya no fes el mateix amb Catalunya. Tots dos hi sortiríem perdent. Les baralles són sempre negatives per a l’economia.

Un dels llibres més interessants que s’han publicat aquests darrers 20 anys es diu Catalans a Espanya. És un llibre d’investigació. Es concentra en el segle XIX i demostra la importància que va tenir l’escampada dels catalans per les regions espanyoles per vendre productes catalans, especialment teixits. Molts d’ells es quedaren allí i els descendents encara acostumen a viure-hi. No hi havia odi sinó més aviat amor, ja que molts es casaren i arrelaren a Castella, Andalusia, Aragó, Galícia, etc. La Feria de Abril de Sevilla va ser creada per un català, la principal marca gallega de peix enllaunat era catalana; el primer banc d’Astúries va ser creat per un català; el primer fabricant de suro d’Extremadura era català. Fa uns anys, en agafar l’aeri per pujar al Teide, ens va vendre els bitllets un català pintoresc que portava barretina i remugava que els canaris no sabien treballar.

Sobren les querelles per incitació a l’odi contra els nostres representants i amics. També sobren les altres, si no volen que els catalans emprenyats elevin un grau el seu estat d’irritació. Si volen fer de Catalunya un poble sotmès, tots hi perdrem. Però mai l’odi.