“Els catalans fan coses”

Entre les “coses que fan els catalans”, n’hi ha una que, fins i tot aquells que els “estimen tant”, reconeixen que fan prou bé. Són bons negociants, com ho són les cultures de pas i que no tenen la força bruta de la imposició i de l’escarment aliè com a arguments bàsics. Saben escatir si han de comprar o no.

I no compren que el procés dels darrers anys hagi fet mal a l’economia del país, perquè les dades de l’exportació, del turisme, de la inversió estrangera i del superàvit dels seus comptes diuen el contrari; tampoc no compren l’efecte negatiu de la fugida d’empreses, perquè els números ho diuen tot, tant pel que fa a l’impacte econòmic com al preu de les seves accions; tampoc no compren problemes de convivència, adoctrinaments, explosions violentes o altres invents mediàtics o judicials; i ningú no compra que la repressió de l’1-O, les argumentacions de fiscals i jutges per investigar i empresonar gent del país i la implantació del 155 hagin estat cap solució a res, ans al contrari, pel que fa a la generació d’incertesa i d’indefensió.

I res d’això es pot comprar, precisament perquè s’entén la por que hi ha de perdre tot allò que, a les elits extractives espanyoles, tant els ha costat de muntar a costa dels soferts contribuents durant tants anys, a base de lleis fetes a mida i de col·locar parents i servidors afins en totes les esferes de poder de l’Estat; s’entén pel pànic que es descobreixi el veritable abast dels entramats d’interessos particulars –i corruptes– que ja poden afectar, fins i tot, alguns òrgans de la Unió Europea. Acostumats a viure d’allò que fan altres i a administrar-ne els guanys a plaer, tot el seu muntatge es veu compromès. Però uns i altres saben que, malgrat les aparences de milhomes, la por debilita i que el veritable poder és dels qui saben fer i fan coses.