Humiliació

Les actuacions del govern espanyol i els seus companys de llit contra les posicions del sobiranisme a Catalunya es proposen la humiliació. I es donen a tots els sectors: econòmic, polític i social. Abans d’entrar en els aspectes estrictament econòmics, deixin-me recordar que les manifestacions sobiranistes han estat totes pacífiques, cosa que no es pot dir de les garrotades del primer d’octubre per part de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional. El resultat ha estat l’empresonament de la meitat del govern legítimament nomenat. Entre ells, el bon amic Jordi Sànchez, company de taula i de debats al Cercle Catalanista de l’Ateneu Barcelonès. Una de les persones més amants de la pau que conec és a la presó com si fos un terrorista d’ETA. I el mateix es podria dir dels altres. Ens humilien amb la presó dels nostres dirigents, amb el 155, amb les obres d’art de Sixena, amb una suposada independència del poder judicial, amb un tracte absolutament diferencial dels temes catalans dels de la resta de l’Estat, amb mentides absolutes sobre l’educació a Catalunya. Amb la humiliació, és clar, es proposen ensorrar els principis no tan sols del sobiranisme, sinó també del catalanisme, ras i curt.

En el terreny econòmic, la humiliació els resulta fàcil perquè la nostra burgesia ha estat sempre poruga i té les seves raons per ser-ho, coneixent el tarannà del govern espanyol. La senyora Soraya Sáenz de Santamaría, número dos del govern espanyol, ha dit que el procés sobiranista ha fet un mal immens a l’economia catalana. No és veritat, però ens estan dient el que es proposen. Un estat centralista té moltes armes per aconseguir-ho. I el president del Banc Sabadell gosa dir que l’article 155 serà bo per a Catalunya! La burgesia catalana preferiria estar al Purgatori, sense veure Déu, que al Cel. Alguns dels nostres dirigents entendran aquestes expressions. Si la nostra burgesia s’espanta i treu els saldos de Barcelona o Terrassa per portar-los al mateix banc però a Saragossa o a Alacant, si desapareix la seu social de les grans empreses, si s’ensorra la borsa catalana... Qui ens “salvarà”? El govern espanyol, que aplicarà el 155 com està fent en l’actualitat? Hem retrocedit 40 anys, com quan demanàvem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!”

Personalment, em sento humiliat. Tinc 83 anys, soc llicenciat en dret, amb més de 50 anys de membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona, col·legiat d’honor del Col·legi de Periodistes, col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, expresident de l’Ateneu Barcelonès. Amb més de 35 anys amb un article setmanal en aquest diari, 50 llibres publicats sobre història econòmica catalana, amb una salut molt millorable. Acostumo a dir que tinc consulta periòdica amb tots els especialistes de la medicina, fora del ginecòleg –no em falta la ironia, gràcies a Déu!, que és una de les característiques dels catalans–. Sempre he treballat per Catalunya, des de la dictadura de Franco fins a la democràcia de M. Rajoy. No soc cap geni, però soc tossut i penso igual ara que fa 50 anys.

Déu em guardi de criticar els qui han cedit a la humiliació. Només ho lamento. Tenen les seves raons econòmiques i si els va bé viure humiliats, ja s’ho trobaran. Personalment, no tinc cap patrimoni per defensar i potser per això em sento valent per fer aquest escrit. Em sento humiliat i experimento tota la ràbia que em permet la meva fe cristiana.