TANTXTANT
Sobre l’economia de la justícia
Diferents economistes de prestigi internacional han establert l’existència d’una relació positiva entre la qualitat institucional d’un país i el seu nivell de progrés. Acemoglu i Robinson ho van demostrar no fa tants anys en l’obra mestra Por qué fracasan los países, tot un repàs dels factors que determinen la puixança i el declivi dels imperis al llarg de la història. Una de les dimensions més destacables de la qualitat institucional la trobem en l’eficiència de funcionament del sistema judicial. Es tracta d’un aspecte cabdal per a la presa de decisions per part dels agents econòmics. La ineficiència judicial genera inseguretat entre els agents, i això és perjudicial per al progrés perquè atura inversions de tot tipus i, en general, la competitivitat d’un país. En aquest sentit, i només a tall d’exemple, Kumar i d’altres (1999) van demostrar que els països amb sistemes judicials eficients tenen empreses més grans.
Recentment, a Catalunya, Suriñach, Garcia-Sanchis i Vayà, de la Universitat de Barcelona i a través de la Cambra de Comerç, han investigat una dimensió concreta del sistema judicial, concretament l’impacte econòmic del sistema d’execució de sentències. És a dir, el cost d’allò que passa entre que es dicta una sentència ferma i la seva execució efectiva. I realment és molt. Per als interessats en els detalls, l’estudi és accessible en obert a www.cambra.org. El treball quantifica també l’impacte positiu que tindrien les millores en el sistema d’execució de les sentències sobre la renda, l’ocupació, els impostos, entre d’altres, i assenyala (sense quantificar) com seria de beneficiosa l’eficiència judicial per augmentar la confiança empresarial, la inversió, la competència, la reducció dels preus, la reducció dels tipus d’interès, la reducció de la morositat, etcètera. En definitiva, el treball ens referma la idea que, i des de Catalunya encara s’entén molt millor, el sistema judicial espanyol té una quantitat ingent de deures per a fer.