FRANCESC CABANA
Quadern d’economia
Fem-ho i fem-ho bé
Andreu Mas-Colell, la primera autoritat econòmica de Catalunya, proposava fa uns dies la formació d’un govern tècnic de la Generalitat. No entro en aquesta proposta, perquè no em correspon, però m’imagino quina seria una de les feines del corresponent conseller d’Economia: destacar les activitats econòmiques que haurien de prevaldre en els propers anys a Catalunya i el que hauria de fer el govern per facilitar el seu objectiu.
Catalunya va fer la revolució industrial amb el cotó. Fins al 1968 aquesta va ser la primera activitat sectorial del país. Amb l’entrada de l’Estat espanyol al mercat comú europeu, totes o quasi totes les fàbriques cotoneres van haver de tancar. Aleshores es produí un fet sensacional: el cotó va ser substituït ràpidament, i amb el mínim de danys, per una diversificació industrial i de serveis, que poca cosa tenien a veure amb la realitat anterior. Es van crear una sèrie de clústers, o sigui un grup d’empreses del mateix sector, en una comarca o comarques del territori. La diversificació va continuar.
El projecte que demano és aquell que estudiaria la situació actual de la indústria i serveis de Catalunya, per elaborar seguidament un projecte sobre quines haurien de ser en el futur les activitats industrials i de serveis. El govern de la Generalitat podria marcar el camí a seguir per les empreses i aquestes el seguirien o no, però en tot cas tindrien una indicació de cap on es podria anar, segons el seu govern. Aquest ha d’intervenir poc, però orientar segons el seu criteri i donar ajuts a certes iniciatives sí que és possible.
Per exemple, haurien de ser activitats o productes que es poguessin exportar. Per anar bé, Catalunya hauria d’exportar el 70% de la seva producció i ara estem només al 33%, aproximadament. La diversificació és molt saludable, però no es tracta de fer-ho tot, sinó de fer algunes coses millors que els altres. I això només es pot aconseguir amb una diversificació especialitzada, no desordenada. Hem de prescindir d’indústria bàsica i de tota aquella que requereix importar una bona part de la matèria primera. Tenim uns parcs tecnològics avançats i competents en els quals la innovació és fonamental. El projecte hauria de subratllar el que no produïm i hauríem de produir, i com fer millor allò que ja fem bé.
És fàcil engrescar-se amb un projecte com aquest. Jo m’engresco en escriure aquestes línies, pensant en una feina que no podré fer. El projecte hauria de comptar amb una important col·laboració de la realitat privada existent. No es tractaria d’imposar, sinó de donar pistes. Un exemple divertit: fa anys un fabricant de calçat femení de les Illes no aconseguia introduir-se als Estats Units, fins que el van fer adonar que les americanes tenen el peu més gros que les menorquines i que les talles que volia exportar no eren les indicades. El govern de la Generalitat, a través de les seves oficines comercials a l’exterior, podria evitar molta despesa al fabricant i evitar la sensació de fracàs amb una informació ben senzilla. És una manera d’explicar el que s’hauria de fer.
A Catalunya hi ha el talent necessari per millorar el que fan els altres. Hi tinc una certa experiència. Fem-ho i fem-ho més bé.