“Tenim l’aeroport aquí al costat però no tenim avions que hi volin”

Evidentment. Hauria de servir per dinamitzar-lo, aquesta és la nostra aposta. Tenim l’aeroport aquí al costat i no s’hi fa res. És una instal·lació que va costar uns diners públics, diners de tots, i no hi ha manera que s’hi faci res. El 2015 ja vam intentar tirar endavant una oferta durant l’estiu. En aquella ocasió era a l’inrevés del que fem ara, consistia a portar clients d’aquí cap allà. Durant quatre setmanes d’estiu vam planificar vols amb Palma i amb Madrid. La connexió amb Mallorca va funcionar bé, va generar interès de gent d’Andorra i de l’Alt Urgell que va aprofitar per viatjar a les Illes. En canvi, Madrid ens va fallar. Ara provem de fer l’operació oposada i atreure públic de fora cap aquí. A veure si una part del turisme d’hivern pot arribar-nos per aquest aeroport. Si funciona, podem haver creat l’embrió d’alguna cosa més gran.

Ens arriben entre 200.000 i 300.000 persones durant la temporada d’hivern. Només comptant els que venen de Rússia, ja són 45.000 visitants. Ara, la majoria de turisme que arriba via aèria ho fa a través dels aeroports de Barcelona, Tolosa i Lleida.

No, la intenció no és aquesta. Aquest mercat ja hi és i l’hem de conservar. El que busquem és adreçar-nos al turista que no ve, al que se’n va a Courchevel, als Alps, en lloc de venir cap aquí. Es tracta d’aconseguir un client que avui no tenim. I no és que no el tinguem perquè no tenim pistes o instal·lacions equiparables al que hi ha als Alps, sinó que és un turista que no ve perquè no hi ha el canal per portar-lo. És a dir, tenim l’aeroport aquí al costat però no tenim avions que hi volin. Això és com tenir les vies i no tenir els trens. No pretenem que Andorra-la Seu sigui competència de Barcelona ni de Tolosa, ni tan sols de Lleida. Ja sabem que els avions d’alta capacitat aquí no hi poden volar. És un aeroport petit però creiem que té el seu mercat.

El d’un client de capacitat econòmica mitjana-alta, que et vingui directe a bord d’un vol que surti, per exemple, del London City Airport. Imaginem una persona que ha de volar de l’aeroport de Gatwick a Barcelona per, llavors, fer un viatge d’una colla d’hores per carretera abans no arriba a les pistes. Li estem demanant que per esquiar aquí suporti un viatge de 10 hores des que ha sortit de casa. En canvi, nosaltres oferim més agilitat. A Marsella tenim un canal prioritari per embarcar 45 minuts abans de l’enlairament. Llavors, amb una hora i vint minuts de vol et plantes a l’aeroport d’Andorra-la Seu. Això possibilita que, en només tres hores des que ha sortit de casa, el client pugui estar esquiant. Aquest perfil de client ara no existeix.

Sí, per descomptat. I l’oferta per satisfer-lo ja existeix. Tenim hotels de cinc estrelles, restaurants d’una categoria excel·lent, unes pistes fantàstiques. Ens falta posar fil a l’agulla i, per això, engeguem aquesta oferta. És un pla pilot: quaranta-vuit vols en quatre setmanes. Llavors, veurem si podem convèncer les companyies que hi ha mercat i que poden muntar una oferta seriosa i estable. Evidentment, al principi és difícil que doni diners però això és una aposta.

És ridícul. Per molt que de tant en tant llegim que l’aeroport ha triplicat operacions, el moviment és mínim. Jo visc al costat de l’aeroport i no hi ha trànsit. Ens falta la col·laboració de l’administració per implementar el sistema d’aproximació de vol amb suport GPS. És un aeroport de muntanya i sense disposar d’un sistema d’aproximació instrumental, cap companyia vol assumir el risc perquè quan t’has de refiar de l’aproximació visual, si les condicions són adverses, malament. Per això hem escollit gestionar els vols durant el mes de març. Segons les dades meteorològiques dels darrers quatre anys, és el mes més optim per volar. Creuarem els dits perquè ens vagi bé. En cas que no, haurem de desviar vols a Lleida.

Al març ens dona garanties, la boira és conflictiva al gener.