Els hospitals de Tarragona, Reus i el Vendrell tenen més de 4.000 persones en plantilla
Cada euro de despesa de Sagessa en genera 5 de renda i els hospitals de Tarragona retornen més de 200 milions al sistema
Més de 4.000 treballadors directes. Aquesta és la xifra que mouen quatre dels hospitals de la demarcació: els dos de Tarragona, el de Reus i el del Vendrell. Però si es comptabilitzen els llocs de treball directes i els indirectes, a Tarragona la xifra és de 4.273 persones i al Vendrell de 774. I si se li afegeixen els del Sant Joan de Reus la xifra arriba als 6.000 treballadors.
L'ocupació en aquests centres de salut a Tarragona (els hospitals més els sociosanitaris Francolí i Llevant) representa el 4% del total de la població activa a la ciutat, el 3% de la de la comarca i l'1% de la demarcació. I, en el cas del Vendrell, l'ocupació representa el 3,1% de la població activa en aquesta ciutat i un 1,3% de la del Baix Penedès.
A més, però, la salut genera un efecte dinamitzador del sector sobre la creació de llocs de treball en altres sectors de l'economia mitjançant el que s'anomena multiplicador de l'ocupació. En els hospitals de Tarragona i del Vendrell, aquesta ràtio comporta que per cada milió d'euros de producció al sector sanitari, es generen 22 llocs de treball, tant del sector com en d'altres. Un dada important perquè és un 15% superior a la mitjana catalana. Pel que fa als hospitals que gestiona el grup Sagessa (el de Reus, Amposta, Móra d'Ebre i Jesús) més tots els altres centres socials i educatius també generen llocs de treball directes i indirectes, que un grup de la URV ha detallat en un estudi presentat ahir públicament. Un cop analitzats els impactes ocasionats pel grup sobre creació d'ocupació, han conclòs que la presència de Sagessa al territori ha generat en els últims cinc anys 31.811 nous llocs de treball. Per sectors, el més beneficiat és el dels productes manufacturats, on s'han generat del 2004 al 2008 8.833 llocs de feina.
La sanitat, a més de complir la funció de prestadora de serveis als ciutadans, representa al voltant del 5,1% del PIB i el 5,6% de l'ocupació de tot l'Estat. Segons el treball que va fer públic aquesta setmana la Xarxa Santa Tecla, el sector sanitari és un dels cinc sectors econòmics més importants en temes de producció, juntament amb les administracions públiques, els serveis de restauració, la indústria de vehicles i la construcció. És un sector que es relaciona amb els altres sectors de manera transversal, i, per tant, el converteix, segons l'estudi, «en el motor principal de l'economia en l'actual conjuntura econòmica», ja que provoca la creació d'ocupació i el manteniment de la demanda interna. La demanda de serveis per a la sanitat és amplia i abasta des de l'alimentació, als serveis de manteniment, transport, educació i investigació i desenvolupament entre d'altres. De fet, tal com detalla la professora de la facultat de Ciències Econòmiques de la URV Maria Llop, en contextos com l'actual la demanda d'aquest tipus de serveis no decau i fa que l'activitat d'aquest sector sigui força anticíclica.
L'estabilitat laboral és una característica del sector. Així, per exemple, el 95% de la plantilla estructural de Sagessa té contracte indefinit i el 77% treballa a jornada completa. No obstant això, la mobilitat entre els centres gestionats per proveïdors diferents és un fet, propiciat, entre altres factors, per la falta d'especialistes. Per això, els treballadors amb més antiguitat són comandaments no assistencials, directius, auxiliars i personal d'hostaleria.
Més de 300 milions a Tarragona i el Vendrell
m.cLa importància del sector hospitalari en l'economia s'ha posat de manifest aquesta setmana en la presentació d'un estudi sobre l'impacte del sector en l'economia local de Tarragona i el Vendrell que elaborat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i la Cambra de Comerç de Tarragona.
En el treball s'evidencia que els hospitals Joan XXIII, Santa Tecla i el del Vendrell, i els sociosanitaris de Llevant i Francolí (tots els centres pertanyents a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, la XHUP) generen un moviment econòmic anual superior als 250 milions d'euros a Tarragona i de 46 milions d'euros al Vendrell.
Als hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII (incloent-hi els sociosanitaris) es facturen un total de 193 milions d'euros, una bona part a través dels sous al personal, i una altra amb el que s'anomenen consums intermedis, és a dir la compra o inversió en serveis necessaris per al funcionament i manteniment de l'hospital. Per al 2010, doncs, els dos hospitals de Tarragona tenen un volum de producció estimat de 193 milions d'euros i el del Vendrell de 35. Són recursos que tornen al sistema a través de l'ocupació directa, o a l'administració per via impositiva o a d'altres sectors. A banda, s'ha de tenir present l'efecte multiplicador sobre la resta de sectors de l'economia que indiquen l'efecte final sobre la producció, valor afegit i ocupació de tots els sectors. Per cada milió d'euros en la producció del sector salut indueix a la producció de 300.000 euros a la resta de sectors relacionats. Amb aquests càlculs, l'aportació a la producció global a l'economia ascendeix a uns 251 milions d'euros entre els hospitals de Tarragona i 46 al Vendrell.
Dues empreses que han traspassat l'àmbit sanitari i geogràfic
n.sEl sector sanitari ha canviat i molt els últims anys. Proveïdors que tradicionalment s'havien mogut només en l'àmbit de la salut han optat per diversificar l'activitat, i al territori hi ha dos exemples importants: el grup Sagessa (d'iniciativa municipal) i la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Originàriament gestors de l'hospital de Sant Joan de Reus i l'hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, respectivament, han obert nous serveis, no només de l'àmbit sanitari, sinó també de l'àmbit sociosanitari, com ara les residències per a gent gran (la Xarxa està construint a Tarragona un equipament de 180 places); de l'àmbit social, amb la gestió de centres per a menors tutelats per la Generalitat (Sagessa es fa càrrec de dos CRAE a Reus i d'un a Tortosa), i de l'àmbit educatiu (totes dues empreses tenen llars d'infants). Com si respectessin un pacte de no agressió, s'han expandit geogràficament, però cadascuna al seu terreny: Sagessa s'ha distribuït des del Baix Camp cap a l'interior de les Terres de l'Ebre i el sud de la demarcació i la Xarxa ho ha fet pel Tarragonès i el Baix Penedès.
Trasllat al Llorito
Les instal·lacions de l'hospital de Santa Tecla de Tarragona han quedat petites per a l'activitat que s'hi fa i ja va obligar a crear un nou centre per a consultes externes i cirurgia ambulatòria (el CAP Llevant), però no és suficient. La Xarxa Santa Tecla, de la qual depèn la gestió, ha demanat una reserva d'espai al nou pla general, a la qual cosa l'Ajuntament ha respost que una possible ubicació és la vall del Llorito.
Nou hospital a la tardor
El trasllat de l'hospital de Reus a la seva nova ubicació és gairebé un fet després que la construcció a Bellisens estigui entrant en la recta final. El trasllat està previst per després de l'estiu. Com l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, el de Sant Joan de Reus també conserva l'estructura d'antic convent, que condiciona l'activitat. L'un i l'altre es mantindran com a equipament sanitari o sociosanitari.
Cada euro de despesa del grup Sagessa en genera cinc de renda per al territori
n. sUn equip de la Universitat Rovira i Virgili ha estudiat l'impacte sobre el territori del grup Sagessa, que gestiona 40 centres sanitaris, sociosanitaris i educatius distribuïts entre el Baix Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre. L'objectiu era «quantificar la producció ocasionada per la presència de Sagessa a les comarques de Tarragona» entre els anys 2004 i 2008, especifica Maria Llop, de la Facultat de Ciències Econòmiques. En aquest sentit, han calculat l'impacte econòmic generat per Sagessa en 2.770 milions d'euros, un impacte que és cinc vegades la demanda inicial. En altres paraules, per cada euro de despesa ocasionada pel grup d'empreses en el territori, es generen cinc euros de nova producció. La major part d'aquesta renda productiva generada és la que han fet els treballadors a través del consum, ja que suposa el 46% del total. A continuació, el 38% dels 2.770 milions d'euros equival a les compres corrents i inversions del grup, mentre que el 16% restant són les despeses derivades pels serveis contractats a empreses externes.
Per tant, l'impacte econòmic ve determinat en bona mesura per la despesa que fan els treballadors de Sagessa, que el 2008 (fins on arriba l'estudi) eren el 33% més que l'any 2004. I això és perquè la totalitat de la plantilla viu al territori, principalment a Reus, Amposta, Móra d'Ebre i Tortosa, que és on més fortament està implantat el grup d'empreses, però també a Tarragona ciutat, que és un dels municipis on viuen més treballadors. La URV ha analitzat tant la inversió efectuada i el consum dels treballadors com l'aprovisionament i els serveis externs i estima que el 2008, Sagessa va generar un impacte econòmic equivalent al 3,8% del PIB de Tarragona d'aquell any.
Eduard Ortiz, que és el primer tinent d'alcalde de Reus i conseller delegat del grup, va avançar que l'estudi tindrà continuïtat. Caldrà veure l'impacte del nou hospital, previst per entrar en funcionament passat l'estiu, i l'efecte del que fins ara ha estat el pitjor any de crisi, el 2009. No obstant això, Llop va assegurar que l'activitat de Sagessa és «bastant anticíclica» tant per «l'estabilitat laboral» com perquè «la demanda de serveis sanitaris no cau».