Economia

Infraestructures

Sis reptes per una mobilitat sostenible al territori

L’anunciada infraestructura centra a Girona un dels debats que van sorgir en el marc de la Jornada sobre Turisme i Sostenibilitat, organitzada per la Fundació Jordi Comas

Els accessos ferroviaris a la Costa Brava són prioritaris

Sis són els rep­tes i les actu­a­ci­ons pre­fe­rents per una mobi­li­tat sos­te­ni­ble a la demar­cació de Girona. Així ho va fer públic ahir el direc­tor de la Fun­dació RACC, Lluís Puerto, en una ponència en el marc de la Jor­nada sobre Turisme i Sos­te­ni­bi­li­tat, orga­nit­zada per la Fun­dació Jordi Comas Mata­mala i l’Agència Cata­lana de Turisme i que va reu­nir més d’un cen­te­nar de per­so­nes al Cai­xa­Fo­rum de Girona.

En con­cret, són aquests: el pla direc­tor de la mobi­li­tat turística; la cul­mi­nació del des­do­bla­ment de l’N-II entre Maçanet de la Selva i Tor­dera; la fi de la con­cessió de l’AP-7; els acces­sos fer­ro­vi­a­ris a la Costa Brava, així com la des­con­gestió dels acces­sos via­ris (amb el tan­ca­ment de l’ane­lla de la C-31); la con­nexió com­pleta de l’A-26 (l’eix piri­nenc), que uni­ria les mar­ques turísti­ques Costa Brava i Piri­neus, i la reducció de la pet­jada de car­boni gràcies a les noves tec­no­lo­gies, no només amb tar­ge­tes de mobi­li­tat que faci­li­tin l’ús del trans­port públic, sinó també amb un sis­tema que pri­o­ritzi el paga­ment pel fet d’uti­lit­zar el cotxe i no pas pel fet de tenir-ne, una mesura que suposa reduir la pro­pi­e­tat dels cot­xes “que estan el 95% del dia apar­cats”, expli­cava Puerto.

En la mateixa taula rodona sobre infra­es­truc­tu­res i urba­nisme a les zones turísti­ques, es va deba­tre sobre un dels temes d’actu­a­li­tat a la demar­cació, que va ser plan­te­jat pel mode­ra­dor, el peri­o­dista Jordi Grau: el futur bai­xa­dor del tren d’alta velo­ci­tat (TAV) a l’aero­port de Girona, que l’Estat ha anun­ciat aquesta set­mana. Els dub­tes sobre què es pro­jecta fer i quina reper­cussió tindrà la nova infra­es­truc­tura al ter­ri­tori gironí van ser plan­te­jats pels tres ponents: Joa­quim Nadal, excon­se­ller de Política Ter­ri­to­rial i exal­calde de Girona; Lluís Puerto, direc­tor de la Fun­dació RACC, i Fran­cesc Muñoz, direc­tor de l’Obser­va­tori de la Urba­nit­zació de la UAB. “Només és nega­tiu si es plan­teja en con­tra­po­sició amb l’estació urbana”, insis­tia Nadal, que prèvia­ment havia recor­dat que “no hi ha cap estació de TAV al món que ante­posi l’aero­port a les àrees urba­nes”. Per això, l’excon­se­ller con­si­dera fona­men­tal saber com s’ope­rarà amb el futur bai­xa­dor i, en aquest sen­tit, hi va afe­gir que els giro­nins no enten­drien haver d’anar a bus­car el TAV a l’aero­port. També Fran­cesc Muñoz va insis­tir que “no hi ha res més urbà que una estació”. Més con­tun­dent va ser el direc­tor de la Fun­dació RACC, que va ani­mar a con­si­de­rar tant els efec­tes desit­jats com els “inde­sit­jats” de la futura infra­es­truc­tura, com ara el grau de con­ta­mi­nació que tindrà al ter­ri­tori, el qual, va dir, n’obtindrà un bene­fici zero. Per Puerto, si bé el bai­xa­dor podria por­tar més visi­tants a Girona, el que gene­rarà, “sobre­tot”, serà més demanda de llarga distància, i per això es va mos­trar més par­ti­dari que la con­nexió de la ciu­tat amb l’aero­port gironí es fes amb una “ane­lla fer­roviària” que també inclogués la Costa Brava sud.

Als dub­tes plan­te­jats sobre el bai­xa­dor, hi va res­pon­dre, durant el torn de paraula, el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Girona –un ens que sem­pre ha recla­mat aquesta infra­es­truc­tura–, Domènec Espa­dalé, que va reconèixer que el bai­xa­dor podria pre­sen­tar incon­ve­ni­ents, però que té avan­tat­ges per al ter­ri­tori.

“Per a Cata­lu­nya és impor­tant i per a Girona, també. Dependrà de nosal­tres cap­tar els turis­tes”, va dir Espa­dalé, amb referència al fet que l’aero­port de Girona es vul­gui con­ver­tir en la quarta pista del satu­rat aero­port del Prat.

LES FRASES

El baixador [del TAV] només és negatiu si es planteja en contraposició amb l’estació urbana
Joaquim Nadal
exalcalde i exconseller de política territorial
La dotació d’infraestructures de transport massiu és bona, però soc crític amb rodalies
Lluís Puerto
director de la fundació racc
Depèn de quin és el concepte de sostenibilitat que té cadascú
Joan Cals
catedràtic emèrit d’economia de la universitat autònoma de barcelona

La UdG estudia l’efecte del turisme marítim i costaner

Joan Trillas

La promoció de la sostenibilitat i la responsabilitat pel que fa al turisme marítim i costaner a la Mediterrània és una de les prioritats de la Universitat de Girona, que lidera a Catalunya un estudi per recollir-ne dades. El projecte, Models of integrated tourism in the MEDiterranean plus (Mitomed+), ha de servir per ampliar tant el coneixement com el debat social a l’entorn de la sostenibilitat turística i per aconseguir una millora de la presa de decisions i de la planificació d’aquesta modalitat de turisme.

El treball es porta a terme des de l’Institut de Recerca en Turisme (Insetur) a Catalunya, i en la fase pilot participen tres municipis o nuclis de referència: Sant Antoni de Calonge, Sitges i Torredembarra, que han resultat escollits pel seu reconegut camí en l’àmbit de la sostenibilitat. Des del mes de novembre passat, aquestes poblacions ja recullen dades sobre els indicadors del projecte. Aquesta informació serà una eina per a la presa de decisions amb vista a aconseguir millors nivells globals de sostenibilitat en clau social, econòmica i ambiental. El projecte Mitomed+ té el suport de l’Agenda per un Turisme Sostenible i Competitiu en una Política Marítima Integrada (Agenda for Sustainable and Competitive Tourism and Integrated Maritime Policy).

L’Institut de Recerca en Turisme, dirigit pel doctor Jordi Comas, s’emmarca en el Campus Turisme i és un espai de confluència de la recerca fonamental, la recerca aplicada, la transferència de coneixement i la formació superior en el turisme, amb la voluntat de millorar el coneixement sobre els processos socials, econòmics, jurídics, territorials, empresarials, ambientals i patrimonials del turisme, en els àmbits local, regional, estatal i internacional.

Recursos i residus

En un any, es fan 4.542,5 milions de quilòmetres

Entre les dades de mobilitat difoses ahir pel RACC, destaca que durant l’any 2016 els vehicles van fer un total de 4.542,5 milions de quilòmetres per les carreteres gironines i que, si bé no la totalitat, bona part d’aquest registre correspon a la mobilitat dels turistes. D’altra banda, les dades sobre sinistralitat empitjoren cada any, especialment pel que fa a les motocicletes. Segons dades del RACC, l’any passat hi va haver fins a 34 víctimes mortals en zones interurbanes –tantes com el 2016–, i en zones urbanes n’hi va haver 11 més el 2016 –no disposen de dades del 2017–. Pel que fa als ferits greus en zones interurbanes, el 2016 n’hi va haver 170 i el 2017, 110. En zones urbanes, 113 durant el 2016.

Conciliació amb el medi natural i el medi urbà

Durant les jornades, es va parlar de la utilització del territori com a atractiu turístic, així com de les dificultats de conciliació entre la demanda d’ocupació i d’usos que el turisme genera i la necessitat de preservació, amb el medi natural com a valor turístic destacat. També hi va haver un espai per tractar la pressió turística sobre el medi urbà, els efectes del turisme sobre els pobles i ciutats del país i les vies per conciliar l’acollida de visitants sense distorsionar la vida quotidiana dels residents.

Dificultats

Els turistes gasten més aigua i generen més residus

Segons va exposar Anna Torres, docent i investigadora del CETT-UB, es calcula que un turista en un hotel consumeix un terç més d’aigua per dia que un resident i que aquesta despesa és superior segons l’hotel. En termes globals, en un hotel d’una estrella es gasten 174 litres d’aigua per pernoctació i la quantitat s’eleva als 361 litres quan es tracta d’un establiment de cinc estrelles. Pel que fa als residus, es calcula que un turista genera dos cops més de brossa que un resident.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia