El ‘cupo’ català, pluja de 20.000 milions

Ha passat força desapercebut un treball publicat al desembre pel Consejo General de Economistas de España titulat Riesgos e incertudumbres de futuro de la economía española (economistas.es, vegeu Estudios y Trabajos). En un dels seus capítols, els autors del treball, Antonio Pulido i Julián Pérez, fan una aportació interessant al debat etern i mai resolt sobre el dèficit fiscal català. Estimen els saldos que s’obtindrien si Catalunya tingués un sistema de finançament semblant al de les comunitats forals, que, com tothom sap, són econòmicament independents o, si volen vostès, econòmicament federals de veritat.

Del treball del Consejo, presidit per cert per un català, destaquen cinc conseqüències de l’aplicació del cupo a Catalunya: 1) s’eliminaria el dèficit fiscal actual (que quantifiquen en -9.892 milions) i es passaria a un saldo positiu de 10.427 milions, o sigui que Catalunya disposaria de 20.319 milions més, una xifra equivalent una mica al 9% del PIB del 2017; 2) totes les comunitats passarien a tenir saldo fiscal negatiu, excepte Catalunya, que tindria el superàvit indicat; 3) la redistribució de recursos empobriria la resta d’Espanya, la qual cosa tindria un impacte sobre la renda i el consum, que al seu torn perjudicaria Catalunya, de manera que el resultat final seria el del punt que segueix; 4) els efectes totals de l’aplicació d’un sistema foral a Catalunya serien negatius per al conjunt d’Espanya (-0,1% del PIB i destrucció de 32.565 llocs de treball), i 5) Catalunya disposaria d’un 5,2% addicional del seu PIB i crearia 201.863 nous llocs de treball.

Els autors del treball, que amb les seves dades ens confirmen que els catalans tenim un mal negoci amb Espanya, conclouen que “de manera immediata s’haurà de revisar el sistema actual de finançament autonòmic amb un resultat que previsiblement acabarà exigint més aportació de l’Estat”. El poder polític madrileny encara deu riure ara amb aquesta benintencionada proposta.