“L’objectiu final de la llei de la segona oportunitat és el perdó dels deutes”

En una frase i perquè la gent ho entengui, la llei de la segona oportunitat és una llei adreçada a particulars i empresaris autònoms amb problemes econòmics i que té com a objectiu final aconseguir el perdó dels deutes.

Tots, deutes bancaris, deutes amb entitats de crèdit ràpid, deutes per avals..., i actualment ja podem afirmar que fins i tot els crèdits públics (com són Hisenda i la Seguretat Social) són també exonerables.

La veritat és que ningú ho entén, hi ha un gran nombre de persones que tenen verdaders problemes econòmics, embargaments de nòmines, embargaments de comptes... I el que no és comprensible és que transcorreguts tres anys des que la llei va entrar en vigor encara en el dia d’avui sigui una gran desconeguda per la gran majoria de la població. Queda molt clar que pels motius que siguin no ha interessat donar-li la publicitat que es mereix.

Sí, però molt senzills i que un 99% de la població compleix sense cap problema. Perquè te’n facis una idea, un és que la totalitat del deute ha de ser inferior a 5 milions d’euros.

La veritat és que hi ha molts casos, cosa que demostra que la llei està feta per a tothom qui tingui problemes: des de persones que es van comprar un pis o una casa quan els preus estaven més elevats i actualment no poden cobrir la hipoteca, nombrosos empresaris que han obert un negoci que no ha funcionat i han recaigut sobre ells els deutes del negoci... També ens trobem casos de gent gran que ha avalat el seu fill o filla i que els reclamen el deute a ells.

La llei ens permet “partir de zero”, tothom té dret a equivocar-se i el que no és normal és que persones amb 30 anys d’edat no puguin tenir absolutament res a nom seu, ni tan sols un compte corrent.

A veure, resumir el funcionament de la llei és molt complex, però hi ha dues fases molt clares: en una primera fase s’intenta arribar a un acord entre les parts i, en el cas que l’acord sigui impossible, després el particular entra en concurs de creditors.

Sí, el procediment és el mateix, amb la diferència que es tracta de persones. I aquest és el punt que més por ocasiona als particulars, donat que un cop entrem en concurs de creditors, nosaltres, els mediadors, passem a actuar com a administradors concursals i això significa que passem a administrar els béns dels deutors, és a dir que es troben intervinguts.

Inicialment sí, però intentem que sigui al més lleu possible per al particular sense deixar de fer la nostra feina.

No hi ha un termini establert, però en un termini màxim de dos anys podem arribar a aconseguir un perdó provisional dels deutes i el particular passa a ser lliure. El perdó passa a ser definitiu al cap de cinc anys si el particular no rep cap herència ni cap loteria.

Nosaltres som uns professionals independents que actuem com a intermediaris durant tot el procediment. Bàsicament la nostra feina és interactuar entre les parts per intentar arribar a un acord i, en el cas que això no sigui possible, passem a actuar com a administradors concursals del particular, de manera que l’acompanyem durant tot el procediment fins a aconseguir l’objectiu final del perdó dels deutes.

Quan tractes amb particulars, cada procediment té les seves particularitats. Quan una persona té problemes i veu que estàs disposat a ajudar-la ho agraeix molt. Molts es posen a plorar dels nervis, cosa que demostra la gravetat dels seus problemes. És dur.

Que la llei de la segona oportunitat no és cap mite, sinó una realitat. Que la gent perdi la por i que s’informi.