Economia

JOAN BOIX

PRESIDENT DE LA DELEGACIÓ DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA AL BERGUEDÀ

“Cal desencallar el polígon d’Olvan perquè el de Berga està saturat”

Nascut el 1954 a Puig-reig, i vinculat a la indústria de la fusta, exerceix el càrrec des de fa més de tres anys i reconeix que també han de tornar a reivindicar millores a la xarxa viària

Q
uins són els principals problemes de l’empresariat al Berguedà?
Cada cop n’hi ha menys. El Berguedà havia estat un cul-de-sac i ara, amb la carretera fantàstica que tenim, com a mínim fins a Berga, s’han reduït. I, si a més es van arreglant els problemes de connexions de banda ampla, se’n van resolent. Una de les reivindicacions que sembla que no està al dia, o sobre la qual no es fa tanta pressió, és continuar l’autovia cap a França. Seria una doble oportunitat per a la comarca, perquè ho tenim molt bé per anar cap a Barcelona, però cap al nord tenim la barrera del Pirineu que ens limita molt.
Hi havia projecte de desdoblament, que després s’ha modificat. Com està ara?
Arran de la crisi sembla que hi ha altres prioritats i hem de tornar a fer pressió. Si podem anar a Barcelona, però també a Tolosa, se’ns eixamplen les possibilitats. La solució definitiva és desdoblar-la totalment fins a Acs. Amb l’Associació d’Empresaris havíem estat bastant reivindicatius i ens hem de replantejar tornar a ser guerrillers.
Abans de les últimes municipals van fer arribar als partits un document de reivindicacions. Què s’ha aconseguit?
La banda ampla es va fent, en comunicacions no s’ha fet res, no només l’autovia C-16 per anar cap al nord, sinó també les transversals, les comunicacions amb Vic, Ripoll i Solsona. Hi ha la carretera de Gironella encara hi ha el coll d’ampolla a Sagàs, que és un risc. Estem a mitja hora de Manresa, però també de Vic. I això podria fer canviar alguns costums i ampliar possibilitats comercials i empresarials. Fa temps que ho demanem, cal no abaixar la guàrdia i hem de tornar-hi.
Quin tipus d’empresariat té la comarca?
Hi ha alimentació, serveis, el sector de la fusta en què més del 50% de la primera transformació a Catalunya, el què es gestió forestal i serradora, es fa aquí. No és el més potent al Berguedà, però en relació amb tot el país i el sud de l’Estat francès és el que té més pes relatiu. Hi ha moltes empres d’embotits, de fabricació de maquinària, queda el tèxtil i no hi ha gaire concentració d’un sector concret.
Què falta per potenciar?
La Cambra ha apostat per projectes generals de potenciació de la indústria de la fusta i, també, del turisme, amb el famós projecte del Parc de la Natura, sobre el qual fa molts anys que es treballa i ha arribat un moment en què, o es tira endavant o ens n’oblidem. Seria interessant per al Berguedà i molt adaptat a la manera de ser i pensar de la gent d’aquí al territori.
Està en vies de desencallar-se o hi ha moltes reticències?
No és res d’aquest govern, perquè n’han passat de dos colors polítics més abans i tothom tirava pilotes fora, no sabem ben bé per què, ja que des de la Cambra opinem que és molt interessant i no hi veiem grans inconvenients per tirar-ho endavant si hi ha un promotor disposat a invertir-hi.
Quins objectius teniu ara a la delegació?
Els de qualsevol associació d’empresaris: la promoció de l’activitat empresarial, industrial, comercial i turística i facilitar al màxim possible el desenvolupament. La Cambra està més enfocada a l’exportació i és com l’ambaixadora dels empresaris al món, i s’ha de facilitar l’exportació. Aquí al Berguedà sembla una cosa gruixuda, però quan hi entres tampoc és cap cosa de l’altre món. Hem de reivindicar totes les inversions i solucions que calen perquè la gent no hagi de marxar a treballar a Terrassa o Barcelona.
Encara hi ha molta gent que marxa?
Sí, sobretot el jovent. El problema és que els formem i després se’n van a l’àrea metropolitana i també a fora del país. Pocs de ben formats es queden a la comarca.
Què cal fer per evitar-ho?
Cal desencallar el polígon d’Olvan on hi ha moltes parcel·les perquè el de Berga està saturat. Necessitem espais i ofertes relativament assequibles per a la instal·lació d’empreses. Mai havíem estat tan ben comunicats com ara i, si tinguéssim sortida cap al nord, el polígon d’Olvan es faria petit en quatre dies i evitaria que marxés gent de la comarca. Significaria posar a a venda parcel·les, instal·lació d’empreses i llocs de treball. La gent és molt d’aquí si pot tirar endavant els seus projectes. Si pots fer el projecte a casa no el vas a fer a fora.
El Berguedà ha estat ben tractat?
El Berguedà i moltes altres comarques hem estat oblidades. Tothom es posa a la boca el reequilibri territorial, però les inversions es fan on és més fiable el retorn, que és on hi ha més gent i és lògic. Però una part de la rendibilitat de fer-ho en aquests grans nuclis urbans hauria d’anar a compensar altres territoris. Queda molt per fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.