“Som una raresa a Europa, perquè elaborem del camp a l’ampolla”

No m’agrada la cervesa industrial. De fet, vaig descobrir que la cervesa m’agradava tot fent l’Erasmus a Holanda. Amb l’Òscar volàvem en parapent, però ell va tenir un accident i va estar molts mesos de baixa. Així que vam decidir fer una cervesa que m’agradés. Ell té formació de forner i el procés de fermentació és molt semblant. Ens vam orientar consultant manuals i per internet. Fa quasi sis anys, vam elaborar la primera cervesa, que era casolana: durant un temps vam treballar de homebrewers La nostra intenció inicial era comprar ingredients ecològics per elaborar, però ens vam adonar que no n’hi havia totes les variants al mercat que volíem. Jo ja era jove agricultura i vaig decidir que podíem cultivar-les nosaltres. Vam començar amb dues plantes de llúpol, esqueixant-les fins a 200 plantes el primer any, i vam plantar 1 hectàrea d’ordi. Any rere any, vam anar creixent en superfície de conreu i, actualment, tenim 7,5 hectàrees d’ordi i 2 hectàrees de llúpol. Fa sols dos anys i mig que produïm cervesa per al mercat, ara uns 30.000 litres anuals.

Sí, volíem sortir al mercat amb una cervesa elaborada amb tots els ingredients produïts per nosaltres. És una veritable raresa, perquè la gran majoria de cerveseres artesanes compren la matèria primera. Quan vaig començar ja em van sobtar que Lleida fos un dels principals productors d’ordi de Catalunya i l’Estat, però haguéssim de comprar la malta d’ordi fora. Sols n’existeix una malteria i és d’una gran cervesera, que elabora per a consum propi. A més, sols fa un tipus de malta, mentre que els cervesers artesans usem una gran quantitat de maltes diferents: fumades, àcides, etc. El primer any no vam aconseguir tancar el cercle: el llúpol tarda un temps a créixer, i fins enguany no hem pogut maltar l’ordi.

Volíem fer cervesa ecològica i portar els ingredients de fora; encara que siguin certificats, el transport els converteix en no sostenibles. A més, deixen de ser productes de proximitat. I, d’altra banda, no hi ha res millor que fer una cervesa o qualsevol altre producte amb ingredients conreats per tu: n’estàs molt orgullosa.

El que fem nosaltres no ho fa ningú. Ni aquí ni a Europa, perquè tancar el cercle és molt complicat. Per això ens anomenem granja cervesera (farmbrewer, en anglès). Al nord d’Europa, es coneixen així les empreses que elaboren amb algun dels ingredients produïts per ells mateixos, però n’hi ha molt poquetes que produeixin i ho transformin tot.

Tenim una mitjana de 10 cerveses en estoc i, a dia d’avui, hem produït una vintena de varietats diferents. Algunes es queden, però d’altres no. També hem fet col·laboracions amb empreses d’aquí i de l’estranger. En fem una de belga i sense gluten, que és l’única certificada artesana a l’Estat amb l’espiga barrada internacional, guanyadora de la medalla d’or en el Barcelona Beer Challenge. També n’elaborem de blat, diverses IPA –una amb sègol–, àcides amb fruites de temporada, d’estil antic anglès i dues imperial stout. I les cerveses envellides o amb segona fermentació en bota de fusta de whisky o de vi. D’altra banda, elaborem dues cerveses que estan certificades com a ecològiques.

Avui dia, el públic de la cervesa artesana demana molta varietat. És curiós, perquè en aquest país tota la vida hem begut una cervesa del mateix tipus. I ara que n’hi ha moltes més, la gent encara que li agradi, sempre en vol de noves. No repeteix gaire. En fem moltes, perquè el públic ens les demana. Oferim productes que ningú té. Fer coses diferents ens ha permès entrar a molts llocs.

El nostre projecte està molt ben valorat a fora. Ja som presents al sud de França i enguany volem obrir portes a Anglaterra i Bèlgica. Fem un producte de sostenibilitat, proximitat i qualitat. Són valors afegits, que allà se’ns reconeix. Aquí també passarà, però és trist que fins que el mercat no s’hagi consolidat ens veiem abocats a exportar. Fem proximitat local i volem vendre’l aquí. Estem convençuts que, a la llarga, serà així.