anàlisi
Esteve Vilanova
El cost del baix cost
Si unes paraules s’han fet famoses i conegudes darrerament han estat les del low cost, és a dir: preus baixos. Fins a abans d’agafar-nos la dèria que ens ha portat la tecnologia i la globalització d’emprar mots anglesos per substituir-ne d’altres de propis, en teníem prou amb el nostre ric vocabulari per expressar-nos correctament i amb precisió. Ara ja no, hem d’emprar-ne de forans, especialment d’anglesos i francesos, fins i tot en la publicitat. Ben aviat s’iniciarà l’època dels anuncis comercials dels perfums i comprovarem com amb un to de murmuri entre sensual i seductor intentaran atraure la nostra atenció i el desig, en anglès o francès.
Low cost és un pas més per internacionalitzar el nou model d’economia barata que en aquests moments sedueix i triomfa arreu i en totes les capes socials. No fa pas gaires anys, de fet quan érem més pobres, es gallejava i es presumia de les coses cares. Avui, l’admiració és cap a aquell que ha estat capaç de trobar quelcom barat i que li permetrà, si vol, consumir més sovint i poder seguir la diabòlica moda que cada vegada és més efímera.
Durant un temps associàvem el low cost a productes de baixa qualitat, fabricats en països subdesenvolupats, que convivien amb els productes de qualitat fabricats a occident. Però aquest equilibri es va trencar en el moment que molts països asiàtics es van anar espavilant i ara ja són capaços de fabricar amb més qualitat, més valor afegit i, darrerament, incorporant la darrera tecnologia i el darrer disseny. Una evolució feta molt ràpidament que no els ha anat acompanyada dels salaris i els drets laborals, ja que sovint són països políticament dictatorials sense sindicats lliures.
A nosaltres ens ha portat a poder disposar de més productes de consum, de més possibilitats de viatjar i d’una certa harmonització social en el consum. Avui, disposar d’un telèfon mòbil d’altes prestacions, per exemple, ja és a l’abast de moltíssima gent i no és un distintiu de classe social. Seguir la moda en totes les seves varietats i evolucions és possible per a una classe social que mai hi hauria accedit sense aquesta socialització del low cost. I quin és el cost del baix cost? La pressió que han exercit els compradors d’arreu en els preus ha tingut efectes rellevants que han incidit en el nou moment econòmic: salaris baixos, precarització del treball i una gran inversió en tecnologia que la fa avançar molt ràpidament per suplir llocs de treball, i també més atur. Estem veient en cada estadística que la temporalitat laboral ja és un mal endèmic amb el qual haurem de conviure, juntament amb la pèrdua de salaris reals de certs sectors de treballadors als quals socialment ja es coneix com a “treballadors pobres”; és a dir, l’assalariat que treballa, i que fins i tot pot treballar a temps complet, però que no guanya el mínim de subsistència ni per superar el llindar de pobresa. Aquest fet no és exclusiu del nostre país, és un fenomen que s’estén pràcticament a tots els països industrialitzats.
La precarietat salarial i els salaris baixos per competir amb els productes de països amb estructures socials molt més precàries ens estan provocant una bretxa social molt important i el fet insòlit que les noves generacions ja no poden assolir els nivells de vida dels seus pares, un fet imprescindible per a l’ascensor social.
I tots aquests fenòmens tenen com a efecte secundari la incapacitat de generar prou recursos per mantenir l’estat social que tenim i la cobertura de les pensions. El debat sobre les pensions d’aquests dies, i l’espúria utilització política, no està resolt amb el pacte PP-PNB. El problema greu és que cap partit polític s’atreveix a posar solucions sobre la taula fins que l’aigua no ens arribi al coll o fins que la UE perdi la paciència i, com ja ha fet altres vegades, ens obligui a fer la reforma. Així, doncs, quan presumim d’haver consumit un producte o un servei de baix cost, hem de ser conscients que també contribuïm a crear aquest model econòmic i aprofundir-hi. Siguem honestos i assumim també la nostra part de culpa en tot el que passa.