‘Smart cities’, també en zones turístiques

Prevenir els turistes de retencions als accessos de Palamós, recordar-los quantes places d’aparcament hi ha lliures en diferents àmbits de Sant Feliu de Guíxols, evitar excessos de soroll davant de locals d’oci a Platja d’Aro o regular la freqüència necessària de neteja i buidatge de contenidors als carrers, urbanitzacions o platges d’aquests i altres municipis de la Costa Brava Centre. Són algunes de les eines que la tecnologia permet aplicar a les smart cities, poblacions intel·ligents, que ja s’apliquen en algunes grans ciutats, i que ara les cambres de Palamós i Sant Feliu, a través del Cercle d’Infraestructures, comencen a sospesar com a incentiu per atraure turistes i beneficiar, de retruc, els residents tot l’any.

Per analitzar les possibilitats van celebrar un debat ahir al matí al castell de Calonge, una població on l’alcalde, Jordi Soler, va recordar l’aposta per començar a introduir eines com ara passos de vianants que senyalitzen la presència de persones passant-hi, enllumenat més eficient accionat amb sensors o un aparcament intel·ligent.Va subratllar que, “tot i ser un municipi petit, cal adaptar-se per ser més eficients i facilitar la visita dels turistes”. Tres experts van desgranar el nou ventall de possibilitats. Toni Sánchez Rifà, de la consultora Barkeno, va destacar que “la tecnologia ajuda a mitigar els pics i adaptar els serveis a la dimensió requerida segons l’època de l’any”. I Víctor Martínez del Rey, de l’Ajuntament de Sant Cugat, va esmentar alguns exemples que han permès reduir la factura de neteja i residus en un terç i elevar el reciclatge fins al 45%, a banda de posar en marxa sensors de soroll que fan fer pampallugues als fanals si la clientela d’una terrassa fa massa fressa a les nits. Al tercer avís, un cop alertats els responsables del negoci per SMS, la policia local aixeca acta.

D’altra banda, Òscar Casanovas, com a professor de dret i política turística del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia (CETT) de la UB va advocar per la presa de decisions dels consistoris i per una regulació justa per a la nova economia de “consum col·laboratiu”, amb pràctiques com ara llogar pisos i habitacions particulars o compartir cotxes. En el debat final, els assistents van introduir alguns interrogants, com ara la necessitat de repartir l’afluència massiva als mesos d’estiu cap a les temporades de primavera o tardor, el risc que la tecnologia faci minvar la relació humana d’intercanvi que afavoreix l’activitat turística –Sánchez Rifà va defensar que la tecnologia ha de ser un suport, però que “el tracte humà és imprescindible”– i la necessitat de mancomunar iniciatives en un teixit territorial de la Costa Brava Centre, subdividit en diversos termes municipals però amb una bossa de residents i turistes que la fan servir dins d’un continu urbà. Les cambres es van oferir a estudiar solucions que podrien aspirar a ajuts de les administracions.