Teixit empresarial a l’alça

Sense ànim de triomfalisme, però el sistema empresarial català mostra una bona simptomatologia. Després de la destrossa que va provocar la llarga crisi del 2008-2013, el que ha quedat és molt, i el que s’ha creat, també. A criteri meu tenim un cos competitiu amb fibra i poc greix.

Els bons resultats econòmics i financers dels darrers anys ho demostren; el creixement de les vendes, també; la dinàmica exportadora, encara més. L’estructura de passiu ha passat progressivament a descansar més en patrimoni net, en detriment del deute. La gestió d’existències s’ha racionalitzat molt, els períodes de cobrament, encara que lentament, també milloren, i la inversió en actius fixos creix, tant en valors absoluts com relatius. Les ràtios de solvència, de liquiditat i de tresoreria també milloren. Les empreses creen ocupació, inverteixen i s’internacionalitzen a poc a poc, però sense pauses en aquesta fase expansiva. I innoven i, en general, aposten per la qualitat.

Tot plegat dibuixa un panorama positiu en el qual, si hi hem de trobar taques, destacaríem la fuga de seus socials de l’octubre ençà. Encara que no hagi tingut conseqüències pràctiques, el gest de tocar el dos, no s’ha de menystenir. El dia de demà aquelles empreses que han canviat simplement de codi postal poden traslladar les seves oficines centrals (amb treballadors inclosos).

La fuga ha estat liderada per grans empreses que tenen en l’Estat una espasa de Dàmocles potencial (sectors regulats o bé risc de més inspeccions, per exemple). Moltes han marxat per por d’un boicot comercial i d’altres (una minoria), per vocació o per fer la guitza al procés. Esperem que tornin totes, que a Catalunya, sigui quina sigui la conjuntura política, no ens mengem ningú.

És significatiu que, mentre algunes d’aquí marxaven, empreses de primer nivell internacional, amb projectes en tecnologies avançades, han decidit precisament instal·lar-los a Catalunya. Un símptoma immillorable d’atractiu i vitalitat empresarial.