Turquia es pot col·lapsar

L’evidència del canvi climàtic la podríem trobar en aquests canvis sobtats de temperatures i de clima. Els estius d’ara pots passar d’un sol abrasador a una tempesta espectacular d’aigua i pedra; i potser és una sensació meva, però les pedres cada any són més grans.

El món econòmic també sembla afectat per aquest canvi climàtic i pels seus efectes extrems. De Grècia sembla que ens arriba una calma puix que dilluns passat va cloure el programa de rescat financer, uns anys de penúries i retallades que els van suposar perdre el 25% del PIB i que posava fi a un model econòmic d’endeutament fàcil i d’economia de bombolla. 203.770 milions d’euros d’ajudes que hauran de tornar en 30 anys i amb uns interessos favorables és el resultat final després de les quitances, una quantitat que avui sembla més una fugida endavant que no pas una solució ja que seran impagables. Però de moment, deixarem de parlar de Grècia.

Les borrasques han traspassat el Bòsfor i ara la gran tempesta s’està gestant a Turquia, un país molt diferent de Grècia i amb unes conseqüències que poden ser molt més severes per a l’economia internacional i fins i tot per a la geopolítica.

Per entendre què passa a Turquia, hem d’entendre primer la política del president Recep Tayyip Erdogan, un islamista que en principi es presentava com a moderat, però que a mesura que ha anat aconseguint tot el poder, ha radicalitzat el seu discurs cap a un islamisme-nacionalisme de conseqüències desconegudes. L’economia de Turquia presenta uns desequilibris importants: una inflació del 17,5%, un dèficit exterior del 6,5% i un fort endeutament del qual 20.000 milions de dòlars vencen aquest any. És amb aquesta feblesa que Erdogan, per orgull nacionalista, es nega a demanar ajuda al FMI per a les reformes que hauria de fer.

Des de l’intent del cop d’estat, que mai s’ha aclarit, i la gran repressió posterior, el govern turc s’ha replegat cap a un nacionalisme agressiu amb els que fins ara eren els seus socis europeus, i s’està decantant cap a l’òrbita de Rússia i de l’islamisme, la qual cosa ho complica més perquè Turquia és un dels principals membres de l’OTAN. És cert que avui amb el president Donald Trump l’OTAN està patint una greu crisi de confiança i els socis i els aliats, ja no ho són tant i quan es començaven a sentir les primeres turbulències financeres turques, el president els EUA va decretar un increment d’aranzels a les importacions del 50% i del 20% a l’acer i a l’alumini, una mesura de gran impacte a ja feble economia turca.

I com que estem en un món globalitzat, les turbulències econòmiques d’un país sempre tenen ramificacions cap als altres, especialment pel que fa als bancs europeus. I en aquest cas l’Estat espanyol també té inversions a Turquia. Segons el Banc de Pagaments Internacional, els banc espanyols són els més exposats, amb un 5% del total creditici. I a més el BBVA és propietari del 49,85% del banc turc Garantí. Si tenim en compte que la lira turca en un any s’ha devaluat un 50% respecte al dòlar i estem en un procés d’alça dels tipus d’interès de la Reserva Federal que perjudica molt les nacions emergents, i l’endeutament turc és en dòlars, entendrem la magnitud d’aquesta tempesta perfecta.

Una desestabilització econòmica de Turquia podria portar també una desestabilització política i, com hem vist què ha passat en tantes i tantes nacions amb aquestes dificultats, el gir autoritari actual es podria tornar més agressiu i caure en l’òrbita d’influència dels més radicals en un indret on hi hem vist la complexitat de la violència i és camp de batalla de les grans potències i dels distints fonamentalismes.

Un esfondrament econòmic de Turquia, sense cap mena de dubte, suposaria un increment de la immigració cap a la Unió Europea, perquè, malgrat tot, encara avui la UE és un lloc d’estabilitat i de llibertat.