Economia

MARTA PERRAMON

Director hotel Resguard dels Vents. Ribes de Freser

“Ens hem criat amb l’ADN propi de les cases de pagès”

Vaig estudiar turisme com a alternativa a l’activitat de casa meva; els meus pares són pagesos i jo volia continuar vivint a Ribes
La majoria dels nostres clients venen a caminar a la Vall de Ribes i a relaxar-se en un lloc tranquil
No pretenem ser un hotel de luxe, sinó un establiment que es distingeixi pel tracte proper i familiar

Va néixer i créixer al mas Ven­ta­iola, en un paratge bucòlic de Ribes de Fre­ser. I, real­ment, qui coneix la zona entén que aquesta ribe­tana de 45 anys no se n’hagi vol­gut moure i que hagi bus­cat estratègies per con­ti­nuar vivint en una zona d’on n’ha anat mar­xant molta gent jove. Ribes i la Vall de Ribes han expe­ri­men­tat durant les últi­mes dècades la trans­for­mació pròpia de les zones de mun­ta­nya del país. El sec­tor pri­mari ha anat per­dent pes i ha estat subs­tituït per l’indus­trial i, cada vegada més, pel sec­tor ser­veis. Ella, però, va apos­tar per l’hos­ta­le­ria, pri­mer for­mant-se i després obrint, l’any 2006, l’hotel spa Res­guard dels Vents, un esta­bli­ment de qua­tre estre­lles encla­vat al cor d’una de les valls piri­nen­ques amb una tra­dició turística potent, que és tot un refe­rent a la comarca i al país.

Com es va ini­ciar en el món de l’hos­ta­le­ria?
Vaig començar a estu­diar turisme com a alter­na­tiva a l’acti­vi­tat de casa meva; els meus pares són page­sos. El Ripollès dei­xava de ser una comarca agrícola i pas­sava a ser indus­trial i vaig pen­sar que pot­ser el turisme podia ser una bona sor­tida.
Vaja, quin canvi tan radi­cal...
D’entrada, sem­bla una pro­fessió molt dife­rent res­pecte a l’agri­cul­tura i a la rama­de­ria, però ben mirat no ho és tant. Estem acos­tu­mats, per exem­ple, a la mateixa dedi­cació quasi exclu­siva, ja que som un esta­bli­ment petit. I, a més, ens hem criat amb l’ADN propi de les cases de pagès com a llocs d’aco­lli­ment i res­pecte per la natura.
El va mun­tar vostè sola, el negoci?
No, els pares em van cedir el ter­reny i som qua­tre socis, amb el meu marit, la meva ger­mana i el seu marit. El meu marit és qui m’ajuda en la gestió. I amb la meva ger­mana fem més el dia a dia, l’inte­ri­o­risme, etcètera. Hem començat des de zero en tots els àmbits.
Què vol dir?
Que ho hem pen­sat i dis­se­nyat tot nosal­tres qua­tre.
I quin ha estat el resul­tat?
Per sen­si­bi­li­tat amb les nos­tres arrels i el nos­tre pai­satge, hem vol­gut fer un hotel que no mal­metés l’entorn. Per això som auto­su­fi­ci­ents. A l’hivern, per exem­ple, apro­fi­tem la llum i l’escal­for del sol al màxim, ens entra de ple. En canvi, a l’estiu, tenim els teu­lats pre­pa­rats i altres aïlla­ments per evi­tar la calor. Tenim terra radi­ant amb tem­pe­ra­tura de con­fort, emma­gat­ze­mem l’aigua, la trac­tem amb una depu­ra­dora biològica, tenim cal­dera de bio­massa per a la cale­facció i l’aigua calenta, etcètera. Hem creat un edi­fici bio­climàtic.
Quins ser­veis ofe­rei­xen?
Som un hotel de qua­tre estre­lles, amb 17 habi­ta­ci­ons, on es pot esmor­zar i sopar, i tenim una zona de spa amb pis­cina coberta cli­ma­tit­zada, hidro­mas­satge, sauna fin­lan­desa, bany turc, dut­xes bitèrmi­ques, de con­trast i d’essències, pedi­luvi, mar­bres calents i zona de mas­sat­ges. Ofe­rim trac­ta­ments de fan­go­teràpia, vino­teràpia i xoco­teràpia. El nos­tre objec­tiu és pro­moure la salut i el benes­tar. Estem als clubs de salut i benes­tar i de turisme actiu del Patro­nat Girona Costa Brava. De fet, inten­tem estar a tot arreu, a les pla­ta­for­mes de difusió d’aquest tipus d’experiències.
Quin és el cli­ent tipus del seu esta­bli­ment?
Es tracta sobre­tot de famílies i pare­lles, majo­ritària­ment de Cata­lu­nya. Això no obs­tant, anem incor­po­rant cli­ents d’altres zones.
D’on pro­ve­nen i què bus­quen?
Es tracta sobre­tot de per­so­nes dels països del nord d’Europa i d’Israel, la majo­ria dels quals venen a cami­nar a la Vall de Ribes i a rela­xar-se en un lloc tran­quil.
D’Israel?
Sí, són per­so­nes que venen a les comar­ques giro­ni­nes atrets pel patri­moni jueu de Girona i de Besalú i que després fan ruta cap al Ripollès, per conèixer el romànic, i cap a la Vall de Núria, per dis­fru­tar de la natura. I molts con­ti­nuen la ruta cap a la Seu d’Urgell.
Ha par­lat de Vall de Núria. És un encla­va­ment turístic, lúdic, espor­tiu i espi­ri­tual clau per a la vall?
Sí, la Vall de Núria és el prin­ci­pal atrac­tiu de la zona, un paratge a 2.000 metres d’alti­tud on s’hi acce­deix amb un mitjà de trans­port únic, el tren cre­ma­llera, que et deixa en plena natura.
Li ho dema­nava perquè s’ha reac­ti­vat la Man­co­mu­ni­tat de Muni­ci­pis de la Vall de Ribes i perquè tots els ajun­ta­ments de la vall fan esforços per crear pro­duc­tes turístics més enllà de Núria.
Sí, s’hi està tre­ba­llant amb la com­pli­ci­tat de tot el sec­tor. A la Vall de Ribes hi ha altres atrac­tius que tenen per objec­tiu pro­mo­ci­o­nar experiències en la natura, experiències de tran­quil·litat, de benes­tar, etcètera. El sen­de­risme és molt impor­tant. Nosal­tres hem col·labo­rat, per exem­ple, per millo­rar la ruta fer­rada i altres actu­a­ci­ons que s’han fet en aquest àmbit.
L’esta­ci­o­na­lit­zació és un pro­blema?
Sí, hi ha mesos de molta ocu­pació: els ponts, els caps de set­mana, el mes d’agost, però a l’hotel tenim espais per cele­brar reu­ni­ons d’empre­ses, un aspecte que ens ajuda a la deses­ta­ci­o­na­lit­zació i que, ara, després de la crisi, s’ha reac­ti­vat.
L’han patit, vostès, aquesta crisi?
Vam obrir l’any 2006 i vam tenir molta ocu­pació; amb la crisi, però, vam patir una mica, entre altres coses, perquè ens va aga­far en el moment després de fer les inver­si­ons per acti­var el negoci. Ara, però, ja fa tres o qua­tre anys que l’acti­vi­tat es va recu­pe­rant. Cal dir que ens hi ha aju­dat el suport incon­di­ci­o­nal de la família i el saber fer de les per­so­nes que tre­ba­llen amb nosal­tres.
Amb quina plan­ti­lla comp­ten?
Tenim deu per­so­nes fixes i algu­nes més que no ho són.
Ha comen­tat que hi estan impli­cats dos matri­mo­nis...
Sí, som l’Anna, la meva ger­mana, l’Eudald i l’Albert i jo. Entre tots qua­tre hem tirat enda­vant el pro­jecte.
Però vostè va tenir la idea i n’és l’ànima?
Soc la direc­tora, però també la llau­nera i estic al torn, etcètera.
Quan tan­quen?
Només tres set­ma­nes del mes de novem­bre, per fer refor­mes i vacan­ces.
Quins àpats ser­vei­xen?
L’esmor­zar i el sopar.
Quin és el tipus de gas­tro­no­mia que ofe­rei­xen?
Hem fet una clara aposta pels pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, per la cuina de mer­cat. Tenim carn ecològica de l’explo­tació fami­liar, mel de la Vall de Ribes, iogurts del mas Esteve de Batet, etcètera.
La Gene­ra­li­tat acaba de posar en marxa el Parc Natu­ral de les Capçale­res del Ter i del Fre­ser. Quina valo­ració en fan?
Molt posi­tiva. El parc ens comença a donar nom arreu. Tot el que sigui fer visi­ble la pro­tecció de la natura que es fa al nos­tre ter­ri­tori és molt bo. A més, el parc natu­ral és una bona eina, perquè va inver­tint la tendència de l’èxode rural, i més en ter­ri­to­ris que el patei­xen d’una manera espe­cial. S’han de dur a terme ini­ci­a­ti­ves perquè es pugui con­ti­nuar vivint a les comar­ques que patei­xen aquesta inèrcia.
Els per­ju­dica que no s’hagi cons­truït el túnel de Toses, una con­nexió ràpida a l’eix del Fre­ser i del Ter?
No és tan impor­tant com podria sem­blar. Ara estem més pro­pers a Bar­ce­lona amb la car­re­tera C-17 ampli­ada i millo­rada. Pot­ser bene­fi­ci­a­ria els qui es des­pla­cen a la Vall de Ribes per un sol dia, però, com he dit abans, ara tot és molt pro­per. També hi ha la línia del tren cap a Bar­ce­lona i cap a Puig­cerdà.
En quin mitjà de trans­port acce­dei­xen a la vall els seus cli­ents?
Majo­ritària­ment, en vehi­cle propi. De fet, els cal per visi­tar la vall, tot i que volen cami­nar una mica per la zona.
Com veu el sec­tor hote­ler de la Vall de Ribes?
Hi ha hagut un canvi de gene­ració al cap­da­vant dels esta­bli­ments de la vall i tots els equi­pa­ments s’han refor­mat i han incre­men­tat la cate­go­ria. Crec, doncs, que l’oferta ribe­tana és molt bona en l’actu­a­li­tat. En aquest con­text, nosal­tres vam apos­tar per con­tri­buir a diver­si­fi­car aquesta oferta. Per això vam fer un dels que ara s’ano­me­nen hotel bou­ti­que, és a dir, un hotel petit, amb spa, de tracte fami­liar.

Són els pri­mers?

Sí, a la nos­tra zona no n’hi ha d’aquest tipus. Nosal­tres no pre­te­nem que sigui un hotel de luxe, sinó un esta­bli­ment que es dis­tin­geixi sobre­tot per un tracte molt pro­per i fami­liar, i això ens ho per­me­ten les habi­ta­ci­ons que tenim i l’estruc­tura de l’hotel i dels ser­veis que ofe­rim en gene­ral.

Quin és el futur del Res­guard dels Vents?
La nos­tra intenció no és créixer, sinó con­ti­nuar millo­rant la nova oferta fins a l’excel·lència. No ampli­a­rem les ins­tal·laci­ons, sinó que inten­ta­rem millo­rar les que tenim, pot­ser, per posar només un exem­ple, ade­quant les sales de mas­sat­ges.

Un aprenentatge continu

Marta Perramon (Ribes de Freser, 1973) afirma que, des que van obrir el Resguard dels Vents, han fet un recorregut d’aprenentatge. De fet, el seu recorregut s’inicia molt abans, amb els estudis de turisme. Té la diplomatura de tècnica en empreses i activitats turístiques de l’Escola Oficial de Turisme de Girona, un màster en turisme interior de la Universitat de Vic i un postgrau en gestió hotelera. Entremig, dels estudis, però, va buscar l’aprenentatge que només dona la pràctica de la professió i va treballar set anys al departament comercial de Vall de Núria. Ella, la família i l’hotel continuen al mas Ventaiola –el nom de l’hotel vol transmetre la idea de recer en un lloc ventós com denota el nom de la propietat on està enclavat–. Els pares i el germà mantenen l’explotació de vaques de carn ecològica. Ella, una germana i els seus marits són a l’hotel i una altra germana és museòloga a Tarragona i puja sovint i ajuda. “Mantenim la filosofia de pagès, tothom dona un cop de mà”, sentencia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia