ESTHER BLANCH
PRESIDENTA DEL PRIMER COMITÈ D’EMPRESA CREAT EN UNA VTC
“Li vaig dir covard al conseller Calvet”
“El que jo em pregunto és com pot ser que s’hagi negociat el meu futur laboral sense tenir-me en compte”
“No pot ser que la ciutat que té el Mobile World Congress no disposi del servei dels vehicles VTC”
“No hi ha prou taxis per atendre ells sols el congrés”
Esther Blanch va ser elegida el 5 de març com a presidenta del primer comitè d’empresa d’una VTC. Si molt no canvien les coses, després que el Parlament aprovi aquesta setmana el decret que regula el sector, la seva funció serà la de negociar un ERO que la seva empresa, Vector, presentarà el 5 de març i que afecta tota la plantilla.
La felicito o la compadeixo?
A mi em feia molta il·lusió ser la primera presidenta d’un comitè de VTC i fer el nostre propi conveni i efectivament ara ens tocarà negociar un ERO. No serà una negociació complicada perquè són contractes curts i el més antic és de dos anys.
Situem-nos abans de les eleccions, i abans del conflicte amb el taxi. La seva empresa quants anys fa que funciona?
Dos anys, encara no.
Van tenir problemes per engegar el procés sindical?
No. Era una qüestió de terminis legals, d’antiguitats i nombre de treballadors. Vector és una societat amb tres empreses i un total de 1.200 treballadors.
Tenen l’activitat aturada des de fa 15 dies però segueixen venint a treballar. Què fan?
Venim a la seu corporativa de l’empresa, i fem formació durant vuit hores, que és la nostra jornada laboral. Cada un de nosaltres aporta el que sap, jo faig classes de fisioteràpia, que era la meva professió, altres ens ensenyen alemany o anglès. De moment han fet 400 acomiadaments a gent que se li acabava el contracte.
Amb quin programa es van presentar als comicis sindicals?
La idea era fer el conveni propi, perquè el del taxi no ens agrada.
Quines condicions laborals tenen?
Tenim un sou fix de 1.258 euros, amb uns incentius i un percentatge sobre la facturació, en funció del nivell que s’assoleixi.
I l’horari?
L’horari són 12 hores de disponibilitat de cotxe. D’aquestes, 8 hores estàs obligat a estar connectat a l’aplicació i la resta són lliures. Dues són per dinar i les altres dues per tenir cura del cotxe, sortida i entrada de la base i per a petits descansos. Si jo estic dos dies connectada més de 9 hores i mitja a l’aplicació, l’empresa em desconnecta, per una qüestió de seguretat.
Per tant, no hi ha queixa per un abús de l’horari?
No. Hi ha altres flotes que sí, que els obliguen a estar 12 hores connectats. Però en qüestió d’horaris el taxi pot arribar a ser pitjor. En un debat a la televisió una taxista em va dir que havia estat treballant fins a 14 hores; doncs si és així el perill públic és ella i no pas jo.
Però la taxista és esclava d’ella mateixa, perquè és autònoma, i vostè és esclava de l’empresa.
Però jo sí que soc perillosa per estar amb un cotxe 12 hores i ella no per estar-hi 14 pel fet que no soc taxista.
Quin és el perfil dels treballadors de VTC?
La majoria, d’una certa edat, perquè és un sector nou i va irrompre en un moment que hi havia un sector de gent que ens havien retirat abans d’hora. Jo mateixa tinc 60 anys, soc fisioterapeuta i per una lesió a les mans ho vaig haver de deixar.
Als 60 anys havia perdut l’esperança de trobar feina?
Sí. Havia fet de comercial, havia cuidat avis, havia fet de reposadora en un supermercat, fins que em vaig quedar a l’atur, quatre anys. Vaig veure l’oferta de treball de les VTC i aquí estic.
I el procés de selecció és molt exigent?
Currículum, un psicotècnic de comportament bastant dur on es mira l’estrès, l’autocontrol, exigència de certificats penals i de delictes sexuals i un examen de coneixement de Barcelona...
El carrer Jordi Girona Salgado on és?
Doncs no ho sé...
I si li dic que és a les casernes del Bruc?
Aleshores sí! Però i si jo li pregunto pel carrer Tres Senyores?
Doncs ara soc jo que no ho sé...
Per això ja hi ha el GPS. I els taxistes també el fan servir.
Quants carrers té Barcelona?
No ho sé.
I quants se’n sap?
Més dels que em pugui pensar. Quan em diuen el carrer on volen anar de seguida em situo pel barri on es troba.
El conflicte amb el taxi estava latent, i m’imagino que era conscient que un dia o altre esclataria definitivament.
Ho tenies present per nassos, perquè cada dia tenies una agressió, o verbal o física. O una escopinada o una pedra...
N’ha patit moltes?
Una vegada vaig anar a deixar un passatger a Sants. Era el final de torn i vaig sortir del cotxe i em vaig posar a parlar per telèfon amb el meu marit. Aleshores es van acostar dos homes i em van demanar el full de ruta. Jo els vaig dir que no eren ningú per demanar-me res. Em van respondre que eren taxistes i aleshores em van amenaçar que em tallarien el coll, i jo els vaig respondre: tu i quants més? Van marxar.
Déu n’hi do...
Situacions com aquestes, tantes com vulgui.
I el tema va esclatar d’una manera que, de moment, n’ha sortit guanyador el taxi.
Els polítics han cedit al xantatge del taxi, no hi ha més. El que jo em pregunto és com pot ser que es negociï el meu futur laboral sense comptar amb mi.
Es van arribar a reunir amb el conseller Calvet. Què els va dir?
Va dir, per dinar hi ha llenties o llenties i si no t’agrada el que hi ha, doncs llenties. Jo li vaig dir que havia estat un covard.
Hi havia el congrés del mòbil en perspectiva i no volien conflicte. Per això van fer el decret?
Sí, tenien por. Els taxistes amenaçaven de bloquejar-ho tot. Però jo em pregunto si no tenen vergonya de què pensaran tots els que vinguin amb el mòbil aquests dies i busquin un cotxe amb l’aplicació i no el trobin...
Tindran taxis...
Però Barcelona té prou taxis per cobrir el congrés? Hi haurà taxis a les portes dels hospitals? Hi haurà taxis als barris per a les iaies que s’han de moure? És evident que no donaran l’abast.
Després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi declarat inconstitucional part del decret, què creu que hauria de fer el Parlament?
És evident que el decret que pretén fer aprovar el govern és del tot inconstitucional. Si realment és el Parlament de tots, i si realment els importen els llocs de treball, s’haurien d’asseure per mirar-s’ho bé i deixar el tema damunt la taula.
I si malgrat tot ho aprova?
L’empresa tancarà i el 5 de març ja tenim cita a Treball per negociar el nostre ERO.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.