La química que vol ser sostenible
BASF inicia un pla estratègic basat en l’economia circular per convertir residus plàstics en matèria primera
El plàstic i la química no tenen bona fama: la major consciència social pel consum abusiu de plàstics i la demanda de productes més naturals han posat molta pressió a la indústria del plàstic i als seus proveïdors, com la química. La multinacional química BASF, que té a Tarragona la planta més gran de la Mediterrània, en va prendre nota i ha mirat de donar la volta a la truita i fer de la sostenibilitat una de les potes de la seva estratègia de creixement. El setge que han posat des d’Europa als plàstics d’un sol ús i a les bosses de plàstic ha obligat l’empresa a buscar alternatives per no perdre negoci.
Carles Navarro, director general de BASF Española explicava en la presentació de resultats de la filial que la companyia ha posat en marxa una iniciativa basada en un procés d’economia circular que s’anomena chem cyling, de manera que s’asseguren que els plàstics de reciclatge complexos i bruts, que tradicionalment acaben en abocadors, es puguin convertir en matèria primera (olis i gas de síntesi). Les matèries primeres reciclades resultants es podrien utilitzar per a la producció de productes químics i reemplaçar parcialment els recursos fòssils. “Es tanca el cicle, amb productes químics nostres es fabriquen plàstics i nosaltres els recuperem, els reciclem de manera química i els convertim en matèria primera per poder tornar a produir un producte químic”, descrivia Carles Navarro, que avançava que la fase d’aplicació de la iniciativa està actualment en projecte pilot a Alemanya, i que a Catalunya han identificat un parell d’empreses que estan molt ben posicionades i a les quals podrien contractar per al reciclatge dels plàstics.
Un altre punt de l’estratègia de creixement mitjançant la sostenibilitat és la promoció del que s’anomenen productes acceleradors, com ho és l’Ecovio, un polímer que no genera cap residu.
Amb aquest producte, la multinacional participa en el projecte europeu CERES, una prova pilot de substitució de les bosses de plàstic d’un sol ús per bosses compostables en tots els establiments de la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Es tracta d’una prova pionera a tot Europa per preparar l’entrada en vigor del reial decret de prohibició de totes les bosses de plàstic lleugeres no compostables a partir de l’1 de gener del 2021.
L’estratègia no és poca cosa. Navarro explica que amb aquest tipus de productes acceleradors calculen arribar a facturar 22.000 milions d’euros l’any 2025. Un altre dels eixos de sostenibilitat és aconseguir un creixement neutral en les emissions de CO2. Per això mateix, Navarro es mostrava satisfet per l’estabilitat aconseguida els darrers vint anys pel conjunt del grup. “Del 1990 al 2018 hem duplicat el volum de producció i, en canvi, hem reduït a la meitat les emissions”, etzibava Navarro.
Trajectòria.
Carles Navarro relatava que els bons resultats han estat atribuïts a la millora de la producció en la línia de negoci de solucions agrícoles i en la de catalitzadors, que tenen un paper crucial en els processos de síntesis d’un gran nombre de processos químics. Així mateix, ha augmentat substancialment el negoci de materials químics per a la construcció. “Està tenint una recuperació per sobre del mercat, per tercer any consecutiu”, va revelar el director general. Curiosament, el grup es troba en procés de desinversió d’aquesta línia de negoci per a la qual busquen compradors.
En el capítol de les inversions, la xifra també va acompanyada de rècords històrics. De fet, el 2019 el grup preveu destinar 60 milions d’euros als centres de treball de l’Estat, el 50% dels quals aniran a les plantes de Tarragona. La inversió augmentarà un 35% respecte als 46 milions del 2018. “No hi ha cap centre nou, sinó que els processos de digitalització i actualització de les plantes tenen cada cop un cost més elevat”, reconeixia Navarro.
La inversió, de fet, és el doble del que es va executar només quatre anys enrere. “Certifica l’aposta del grup per aquest mercat i sobretot pels centres de Tarragona, que seguirà sent el centre de producció de l’àrea mediterrània”, va afegir.
BASF
Madrid es queda el ‘hub’ de digitalització
Madrid es convertirà en la seu del hub global de digitalització del grup BASF. El centre donarà feina a un total de 300 enginyers i personal tècnic especialitzat en termes de digitalització. Barcelona i altres ciutats europees també optaven a acollir aquesta seu.
El director general de BASF a l’Estat va explicar que havia estat una decisió presa des de la seu global i basada en la disponibilitat de talent i en els preus. “Tenien clar que volien que fos en una ciutat europea, i Madrid els oferia una bona oferta de personal a preus molt més competitius que les altres”, va explicar Navarro.
