“Una història d’amor d’estiu: curta i intensa”

“La tramuntana marca Portbou. L’espectacle d’un mar embravit vist des de l’embarcador, la força de les ratxes sobre el cos o els xiulets que fa, com una bèstia viva, a les cantonades, és una sensació que un hauria de conèixer si més no una vegada a la vida...”. Aquest escrit redactat per Maria Mercè Roca i Perich i que l’ajuntament té penjat en el seu web descriu amb precisió què es pot trobar el visitant qua va a Portbou: “a tocar de la frontera entre dos estats, el cert és que la gent de Portbou és especial: ni agrícola, ni pescador, ni turístic, sorgit del progrés i creat a redós de l’estació del tren”.

I és que Portbou no ha funcionat mai com a poble turístic malgrat tenir mar. És un poble de pas de gent de frontera i de duanes però mai un poble turístic. Això, segons explica l’actual alcalde, Xavi Barranco, té una part negativa però també en té una altra de positiva: la part negativa és que “tenim pocs hotels” i la positiva és que “tenim pocs hotels”. “Som l’únic poble de la Costa Brava que té el cent per cent de la costa sense edificar. Estem entremig de dues zones de reserva natural i la nostra situació a nivell de paisatge i mar és molt privilegiada”, assegura. A més de l’oferta turística de sol i platja, a Portbou es pot practicar esports al mar (submarinisme o caiac) però també caminades pel GR i diferents itineraris a la muntanya que són interessants.

Però Portbou no aposta pels turistes, sinó pels visitants o passants. Són gent que estan instal·lats en hotels o càmpings del sud de França i que van a passar una jornada a Portbou o que tenen la segona residència a la població. “Amb això aconseguim que els restaurants segueixin treballant i les botigues també perquè venen tabac, licors o torrons”, manté.

Des del consistori es busca ara un turisme de proximitat. Per això s’organitzen un munt d’activitats culturals relacionades amb Walter Benjamin o com el festival de jazz que ha acabat de celebrar aquests dies. “Fem coses petites però de molt nivell”, diu Barranco que assegura que ha de ser un tipus de turisme que “vingui a visitar-nos, a passar-ho bé i fer coses interessants i que respecti el que hi ha”. L’alcalde explica que Portbou no necessita, ni volen, ni tenen ganes de tenir molt turisme a totes hores i fer tot el servei destinat a aquest visitant. El que volen són els caminants, les famílies, la gent que ve a fer esports, la que ve a buscar medi natural i un turisme cultural que “ens porta moltíssima gent”.

Altra tipus de visitant que té ara Portbou és, sempre segons Barranco, el dels fills i nets de “persones que en el seu moment van estar aquí treballant a la Renfe, a duanes o a la policia que ja no viuen a la població però que mantenen el seu pis” i que per a nosaltres “no son forasters”.

Barranco compara la història de Portbou amb un amor d’estiu: “una història curta i molt intensa”. Va començar a créixer amb el ferrocarril i després van venir les duanes. Van tenir anys daurats entre guerres –dels anys trenta fins als seixanta o setanta”. Portbou tenia uns 3.500 habitants i a més donava feina a un miler de persones de la comarca. La gent treballava al ferrocarril, al comerç local i a duanes fent de gendarmes, carabiners, guàrdies civils o policies. “La història és la d’una petita ciutat fronterera que està en un país relativament barat en comparació amb França i teníem una afluència de francesos brutal”, comenta.

Als anys setanta “va venir una onada de hippies”. De boca a orella s’havia fet córrer que a Portbou podies dormir tranquil·lament a la platja sense necessitat d’anar a un càmping. el què en deien popularment: anar a l’hotel Califòrnia.

A partir dels anys vuitanta, però, la crisi que va afectar Catalunya i la resta de l’Estat també va afectar Portbou “i ens va frenar una mica”. Fre que va arribar definitivament quan van tancar la duana “perquè molta gent que vivia a Portbou i generava activitat va marxar”.

Al poble, ara tenen visitants, de França, que és el principal turista que hi té. Però també Catalans. Són famílies amb fills i parelles joves que busquen la tranquil·litat que ofereix Portbou.