Economia

COLERA

Un poble familiar, tradicional però turístic

El turisme que actualment té Colera és familiar, principalment de segona residència, que busca la tranquil·litat

El principal turista és gironí i català, però també n’hi ha de França, Bèlgica i Holanda

El turisme busca a Colera un petit reducte de tranquil·litat
El millor ambaixador és qui s’enamora del poble i ho explica

Colera és un cas únic a la Costa Brava perquè encara manté aque­lla essència d’anys enrere que fa que sigui un poble fami­liar i tra­di­ci­o­nal i lluny de les mas­ses. Amb aques­tes parau­les defi­neix Colera el seu alcalde, Lluís Bosch. “Un poble on els nens encara poden anar de casa a la platja amb tran­quil·litat”, asse­gura.

Segons Bosch, a l’Ajun­ta­ment el que pre­te­nen i bus­quen és que “les famílies amb nens vin­guin a Colera i s’hi sen­tin a gust i amb segu­re­tat, i tin­guin el màxim de ser­veis pos­si­ble”. “Bus­quem un turisme cent per cent fami­liar i de qua­li­tat”, diu.

El turisme que té Colera actu­al­ment és gironí, català i estran­ger també (fran­ce­sos, bel­gues, holan­de­sos...) i és un tipus de turisme que busca “un petit reducte de la Costa Brava” amb tran­quil·litat per poder-hi pas­sar moments màgics.

A Colera, hi ha actu­al­ment un càmping i tres petits hotels i sego­nes residències de gent que passa les vacan­ces al poble des de fa molts anys, però també hi ha turis­tes nous que han des­co­bert el poble pel boca-ore­lla. “Per això hem de tenir molt clar d’ofe­rir el màxim de qua­li­tat pos­si­ble perquè la gent vin­gui el màxim de dies a Colera”, manté Bosch, que asse­gura que Colera no té pos­si­bi­li­tats de fer pro­moció específica, però “el nos­tre millor ambai­xa­dor és la per­sona que ve al poble, troba uns ser­veis de qua­li­tat, se n’ena­mora i en parla bé als seus fami­li­ars i amics”.

Els anys sei­xanta

El turisme a Colera comença, com a tota la Costa Brava, als anys sei­xanta, però com que és un poble petit ho fa amb menys ser­veis i per tant amb menys turisme. El turisme “comença de manera tran­quil·la” i sense can­viar gaire l’acti­vi­tat del poble, que en aquells moments tenia prop de 400 habi­tants.

Aquest nom­bre d’habi­tants no can­via gaire amb els anys. Quan el 1934, en temps de la Segona República, Colera i Molinàs es van segre­gar de Port­bou ja van per­dre un terç dels empa­dro­nats i la població va que­dar reduïda a menys de 500 per­so­nes. Des d’ales­ho­res el cens de Colera ha anat oscil·lant: el 1970 tenia 506 habi­tants, el 1996 uns 420 i el 2005 ja va pas­sar als 606 veïns. Al final del segle XX Molinàs, que havia estat for­mat per sis masies, queda des­po­blat.

Actu­al­ment, i segons explica l’his­to­ri­a­dor Arnald Plujà en els Qua­derns de la Revista de Girona dedi­cat a Colera, la major part de l’acti­vi­tat cole­renca està dedi­cada al sec­tor pri­mari (un 85%), un 10% al secun­dari i un 5% al ter­ci­ari. Avui la vinya ocupa la major part de la terra con­re­ada de la vall i és una de les acti­vi­tats econòmiques bàsiques perquè el raïm de Colera té molt de renom. La pesca, que durant molts anys havia estat una de les acti­vi­tats econòmiques impor­tants al poble, con­jun­ta­ment amb l’extracció minera (al segle XIX hi havia hagut sis soci­e­tats minai­res dife­rents), ha per­dut davant el turisme que des del mes de juny fins a mit­jans de setem­bre visita el muni­cipi. “Cada cop més, però, el turisme es con­cen­tra al mes d’agost, no només a Colera, sinó a tota la Costa Brava. Per això hem d’ofe­rir molta qua­li­tat”, diu Bosch.

Al nucli de Gar­bet és on hi ha més tra­dició turística perquè hi havia un bai­xa­dor del fer­ro­car­ril. Hi ha, però, altres urba­nit­za­ci­ons a Colera: Sant Miquel de Colera i la Rove­llada.

Indrets a visi­tar

Colera té molts llocs interes­sants per visi­tar. L’ermita de Sant Miquel n’és un clar exem­ple. En època medi­e­val el poble havia estat un dis­se­mi­nat de masies i Sant Miquel era la seva parròquia. Data del segle XII o començaments del XIII. És una església d’una sola nau amb cape­lles late­rals i absis semi­cir­cu­lar. La façana prin­ci­pal pre­senta un gran por­tal d’arc rebai­xat emmar­cat amb car­reus de pedra. A l’extrem de lle­vant hi ha el cam­pa­nar. Es tracta d’una torre de planta qua­drada, coberta amb teu­lada de qua­tre ves­sants i amb qua­tre ober­tu­res de mig punt a la part supe­rior de l’estruc­tura. La cam­pana pre­senta l’any 1951 gra­vat a la superfície.

El pont del Fer­ro­car­ril és un altre dels llocs d’interès de Colera. El pont del Fer­ro­car­ril de Tar­ra­gona-Bar­ce­lona-França es va inau­gu­rar el 20 de gener del 1878 i, segons explica el web de l’Ajun­ta­ment, hi van assis­tir nom­bro­ses auto­ri­tats civils i mili­tars, espa­nyo­les i fran­ce­ses, acte que va ser reco­llit per tota la premsa espa­nyola. Els túnels del tren a Colera són el de Gri­feu, de 586,40 metres; el de Sant Antoni, de 359,80 metres, i el de la Pineda, de 816,80 metres. El via­ducte de Colera té una altura de 20 metres sobre el nivell de la vall.

Cal veure també l’arbre cen­te­nari que hi ha a la plaça, que data de l’any 1898; el con­junt escultòric Art Parc, que l’artista Joan Padern va fer el 1991 i que està situat a la platja d’en Goixa, davant l’estació de fer­ro­car­rils; la Veta Blanca, paratge de la Rove­llada, és un espai natu­ral al qual es pot arri­bar a peu, amb bici­cleta, amb cotxe o per mar i és a un quilòmetre i mig del poble, o els canons de l’any 1789. Aquests canons es van cons­truir perquè els ger­mans Bona­ven­tura San­ge­nis, cofun­da­dors del poble, volien cons­truir una torre de defensa al cim del pro­mon­tori del cap de Lladró, sobre l’actual port. La torre no es va cons­truir mai per pro­ble­mes econòmics però a l’indret hi ha dos canons.

Però també són interes­sants els dòlmens de puig d’Esquers. Hi ha tres cis­tes megalítiques: el dol­men del puig d’Esquers I i II –en aquests moments només se’n con­ser­ven res­tes perquè es van mal­me­nar quan es va obrir un camí fores­tal–, al pla dels Cape­llans, i un dol­men sen­cer al mas Patiràs. S’hi pot anar a peu, amb bici­cleta o amb vehi­cle 4x4 i és a uns 7 quilòmetres del nucli de Colera.

FITXA

Habitants: 465 Extensió: 24,35 km² Establiments hotelers: 3 Places hoteleres: 69 Càmpings: 1 Places de càmping: 720 Apartaments: 109 HUT. Platges: platja de Garbet. Té una longitud de 650 metres i una amplada de 140 metres, i platja d’en Goixa, amb una longitud de 350 metres i una amplada de 30 metres. Activitats tot l’any: senderisme i cicloturisme: Molinars - castell-mas en ruïnes i molí d’aigua del segle XVII (a 4 quilòmetres del nucli de Colera); dòlmens de puig d’Esquers, a 7 quilòmetres del nucli de Colera; els canons, a 500 metres del port; l’ermita de Sant Miquel, a 7 quilòmetres; les Mines, a 1 quilòmetre; puig d’Esquers: vista panoràmica de l’Empordà, a 8 quilòmetres.
EDUARD HUGAS

“Amb els vins volem posar Colera al món”

Eduard Hugas és soci del Celler Hugas de Batlle, que forma part d’un grup d’empreses del qual els pares i els germans són propietaris. “Amb els nostres vins volem posar Colera al món.”

Quan va començar el celler?
La idea va començar entre el 1999 i el 2000 i em vaig estar buscant finques. El 2002 vam plantar les primeres vinyes, el 2010 vam treure el primer vi (de la collita del 2008). La primera producció sencera va sortir el 2012. El nostre celler va ser el primer des de fa molts anys a la localitat.
Quins tipus de vi fan?
Vins secs, principalment vins negres. Un 75 per cent de la nostra producció és vi negre i un 25 per cent és vi blanc. Elaborem els nostres vins amb les varietats carinyena o garnatxa negra. La nostra viticultura és respectuosa amb l’entorn i també amb les tradicions.
I on venen?
En aquests moments l’Empordà i Girona són els nostres principals clients. Hem començat amb l’exportació, que ara encara és petita (un 2%), i venem a petits distribuïdors de Suïssa, Dinamarca, Suècia i els Estats Units, i també treballem amb el mercat francès. Ara tenim una producció de 40.000 ampolles l’any i la nostra intenció és créixer i arribar a les 60.000 i ser autosuficients. És per això que volem arribar a Barcelona i créixer també en exportació.
Per què es va voler dedicar al vi?
Perquè el meu avi era mestre i havia tingut vinyes a Colera que havíem treballat tota la família. Els pares es dediquen a l’hostaleria i jo vaig voler fer un canvi radical i dedicar-me a la producció de vi.
Dels seus vins, quin és el més conegut o apreciat entre els seus clients?
El que primer s’acaba cada any és el 30.70 i el nom és la proporció de les varietats que porta: 30 per cent de moscatell i 70% de garnatxa blanc. Aquest vi és l’únic que té un nom diferent. La resta tenen noms de muntanyes o d’indrets de Colera: Camí d’en Poca Sang 2017, Coma Fredosa 2012 o Coma Fredosa 2012 Magnum; Falguera 2012, Vall de Molinàs 2015, Coma de Vaixell 2014, Magnum. A més, les etiquetes dels nostres vins incorporen els mapes de la zona. Amb els nostres vins volem posar Colera al món. Fem vins molt colerencs i intentem vendre territori.
I ja que estan en un indret turístic, com veuen els estrangers els seus vins?
L’estranger aprecia el nostre vi. Sobretot el mercat francès, que treballem molt perquè és difícil. Al francès li agrada el vi i el nostre l’aprecia.
Les seves finques són totes a Colera?
Sí. Totes al terme municipal de Colera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.