Nous ERO amenacen la indústria
Augmenta en un 54,68% el nombre de treballadors acomiadats per expedients de regulació
La quantitat d’expedients registrats en la indústria els darrers anys és molt inferior al còmput de l’anterior etapa expansiva
L’espasa dels expedients de regulació d’ocupació (ERO) plana de nou sobre la indústria catalana, que se sent amenaçada per anuncis d’empreses emblemàtiques, com General Cable, que ha arribat a un acord per tancar les plantes de Manlleu i Montcada i Reixac, amb 600 treballadors, i Bayer Hispania, que planteja acomiadar 75 treballadors a Sant Joan Despí. A més de Bayer, empreses com ara TE Connectivity, Luxiona, Ponsfil, Continenta, ServiAide, Mon-Pa i Huayi Compressor Barcelona (antiga Unitat Hermètica) són algunes de les que aquests dies negocien amb els sindicats les indemnitzacions i el nombre de treballadors afectats. Perquè des de l’aprovació de les reformes laborals del PSOE (2010) i el PP (2012), les organitzacions sindicals tenen poc marge de maniobra.
Del novembre del 2018 a l’octubre del 2019, un total de 10.000 treballadors han estat afectats per expedients de regulació d’ocupació a Catalunya, i 8.783 dels quals al llarg d’aquest exercici, segons l’Observatori del Treball i el Model Productiu del Departament de Treball de la Generalitat. La dada representa un increment interanual del 54,68% i segueix una tendència creixent en els darrers mesos, tot i que la dinàmica no és nova i la xifra, tot i ser la més alta dels darrers tres exercicis, és menor a la registrada l’any 2016 i els precedents. En plena crisi econòmica, l’any 2009, per exemple, el nombre de treballadors afectats per expedients de regulació superava els 138.000, segons dades oficials.
“Ara hi ha un repunt del nombre d’expedients, però l’hem tingut durant tot l’any”, assegura Josep Lladós Masllorenç, economista del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que assenyala “l’alentiment de l’activitat econòmica en l’entorn i la falta d’inversió empresarial” com els principals factors d’aquest increment en la reestructuració de les plantilles.
Si ens fixem en les estadístiques, veurem com octubre ha estat un dels mesos amb més treballadors afectats (1.532), però també al juliol (1.361), al juny (1.193) i al febrer (1.153) es va superar el miler de treballadors afectats en un mes.
Per Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, l’increment del nombre d’expedients s’ha donat en la indústria, però també en els serveis, amb ajustaments importants en el sector bancari, per exemple. Per Lladós, “l’entorn de tipus d’interès tan baixos afecta l’activitat bancària, i les altes necessitats de recapitalitzar-se de les entitats, també”. L’economista creu que la banca i el sector assegurador han estat els principals destructors d’ocupació en els darrers mesos, però també altres sectors, com ara el del transport aeri –n’és un exemple la reestructuració prevista per Ryanair– i la indústria de l’automoció, tan present a Catalunya. De fet, el sector de l’automòbil ha registrat fins a 535 acomiadaments via ERO fins a l’agost del 2019, un 16% del total.
“Una cosa ja la sabíem des de finals de l’any passat: estem frenant el nostre creixement, reduint el ritme de creixement, i això es tradueix de manera ràpida en el mercat de treball”, reconeix Lladós.
Carlos del Barrio, secretari de política sindical de CCOO a Catalunya, assenyala un altre factor: la inversió privada de les empreses està en mínims històrics. “Hi ha una incertesa generalitzada en l’economia, i algunes companyies s’aprofiten dels expedients de regulació d’ocupació sense tenir causes de manera prevalent”, assegura. “Quatre processos electorals en quatre anys al govern de l’Estat tampoc hi ajuden, i que no hi hagi pressupostos o estiguin prorrogats, com a Catalunya, tampoc.” Amb tot, el sindicat de Del Barrio insisteix a demanar eleccions anticipades a Catalunya. “Que la política tingui el seu paper i que les empreses tinguin el seu també”, diu Del Barrio, que considera que moltes companyies estan aprofitant la conjuntura econòmica i les incerteses del moment.
“Les regulacions no són senzilles de fer i, quan les empreses les apliquen, no ho fan per revertir-les en poc temps”, adverteix Lladós. “Quan una empresa aplica un ERO, ho fa perquè ha pres una decisió i ha fet una planificació estratègica sobre com vol créixer, una planificació de futur”, assegura. Amb tot, l’economista reconeix que l’ocupació que es destrueix, quan es recupera, ho fa “amb unes condicions de treball molt pitjors que les anteriors i un ajustament salarial a la baixa en la majoria dels casos”. “Hem de tenir clar, com a país, quin és el model econòmic que volem seguir”, insisteix Del Barrio. “Un model basat en la indústria, que s’ha demostrat que aguanta més bé en les èpoques de recessió, o bé una economia que visqui exclusivament dels serveis.”
LES FRASES
El mal: les reformes laborals
“Tenim una legislació laboral massa laxa, que fa que, en el cas de les empreses multinacionals que tenen plantes en diversos països amb legislacions més estrictes, si han de reestructurar la plantilla, triïn fer-ho a Espanya, perquè no cal una autorització laboral.” Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT, explica per què la reforma laboral facilita els expedients a l’Estat espanyol i per què en va flexibilitzar les causes. Els sindicats coincideixen a demanar una derogació de les reformes laborals del PP i del PSOE, però tot i que era una de les promeses electorals d’Unides Podem, sembla que seria part de la càrrega del programa perduda per facilitar el pacte amb els socialistes per formar govern a l’Estat espanyol.
“Quan les multinacionals es plantegen reestructuracions a escala internacional, troben que fer-ho a Espanya és molt més còmode i tenen més facilitats des que es van aprovar les reformes laborals”, creu Josep Lladós.
