Empreses i pressió fiscal personal

Hi ha una mena d’alarma general contra l’anunciat augment de la pressió fiscal a Catalunya. Es proposa augmentar l’IRPF de les rendes més altes i pagar més per successions. Els principals perills dels quals moltes veus han advertit són que la major pressió fiscal farà perdre competitivitat a l’economia catalana, farà perdre atractiu a la inversió estrangera i provocarà fuga d’empreses. En l’argumentari es recorre sovint a recordar que a Madrid l’IRPF és més baix, que no es paga per successions i que l’impost sobre patrimoni és molt més favorable. El temps dirà si les conseqüències que s’anticipen de l’augment de la pressió (que generarà una moderada xifra d’ingressos addicionals de 172 milions el 2020) es converteixen o no en realitat. Tres apunts per entendre el problema:

1: No es toca l’impost de societats, que és un impost a les empreses, sinó impostos que afecten l’alta direcció i la propietat; lligar aquest punt amb la fuga d’empreses sembla arriscat i alarmista, més encara en un territori que va viure fa poc més de dos anys una invitació directa i activa, per decret, de l’Estat al fet que les seus marxessin de Catalunya, i llavors es va fer molt de silenci. 2: L’avantatge de Madrid amb els impostos sobre patrimoni i successions existeix de fa anys. L’augment a successions és marginal; potser abans ens hauríem de preguntar si la capital fa dúmping fiscal. 3: I una pregunta: l’augment de la pressió no és un reflex més d’un sistema de finançament insuficient, arbitrari i injust que perjudica històricament l’economia catalana i les seves empreses?

Ja veurem si tindrem un rosari d’empresaris i directius que marxen a viure a Madrid i s’hi enduen les empreses o bé si, com ja ha passat, les alarmes sobre catàstrofes no s’acompleixen i l’economia catalana se’n surt mot bé.