La petjada de la pandèmia
Decebuts per la inacció dels referents occidentals, Àsia treballa amb diplomàcia el seu lideratge mundial
Incertesa a tots els nivells és el que ocasiona en l’àmbit mundial la pandèmia de la covid-19 que va començar a la Xina i que es continua estenent com una taca d’oli per tot el planeta. Mentre la Xina sembla que se n’està sortint –tot i que molts posen en dubte les informacions que arriben des d’allà–, Europa encara està immersa en el procés de control de l’emergència sanitària; els Estats Units hi entren de ple tot just ara, i tant Llatinoamèrica com Àfrica tot just s’hi estan trobant ara cara a cara. Sembla, doncs, que el 2020 serà un any governat per la covid-19.
“Estem al davant d’un fet que cap generació havia viscut fins ara. És una crisi que afecta tothom, que modifica el nostre estil de vida, que canvia la normalitat diària de tothom. Això comportarà canvis culturals i laborals”, afirma Jordi Molina, professor de geoestratègia política i econòmica d’Eada Business School, de Barcelona. Molina fa referència als canvis que ocasionarà la pandèmia: “En general, ens farà més conscients”, i en l’àmbit organitzatiu de les empreses també canviarà molts aspectes, ja que han vist els beneficis del teletreball. D’altra banda, tot els béns públics guanyaran crèdit.” Tanmateix, per a Molina, “l’ordre internacional no canviarà, i la Xina i els EUA seguiran al capdavant”.
Assenyala un triomf del que Joseph Nye, actualment professor a la Universitat de Harvard, va batejar com a poder tou. Nye va ser cofundador, amb Robert Keohane, de la teoria del neoliberalisme de les relacions internacionals, i van desenvolupar els conceptes “poder dur” i “poder tou” (hard power i soft power). “Veig canvis en el poder tou, amb la Xina, Corea del Sud i Singapur. En aquests països, la gestió de la crisi sanitària ha estat molt més efectiva que a occident. A més, tots els seus ciutadans tenen la consciència que si tens la sospita que pots estar malalt o has pogut estar en contacte amb algú malalt, s’aïllen per responsabilitat social. Aquesta disciplina és un exemple per a occident i és el que comportarà aquí un canvi cultural”.
Molina introdueix el concepte de “diplomàcia sanitària” en parlar-nos de les accions que du a terme actualment la Xina en el pla internacional. “Precisament, aquesta diplomàcia sanitària és poder tou. Fa un desplegament molt visible en ajuts a països europeus, com també ho està fent Rússia a Itàlia, per exemple. Mentre ells intenten guanyar així el relat del lideratge internacional, els Estats Units es continuen replegant, com ja feien abans de l’emergència sanitària. «El món no és dels globalistes, és dels patriotes», deien”. Aquesta posició, segons Molina, “pot canviar l’horitzó electoral nord-americà”: “Donald Trump havia dit als seus ciutadans que els faria més rics, més forts, que vetllaria per ells i que seria el guardià de la riquesa del país. I potser ara haurà de parlar de la sanitat, de la precarietat...”. Si aquesta nova conjuntura “porta un nou inquilí a la Casa Blanca, llavors potser sí que es podria replantejar l’impacte de la diplomàcia sanitària”, assenyala.
Crisi de credibilitat.
Com indica Amat, l’economia xinesa funciona amb una inèrcia tal que farà que aviat el seu PIB passi al davant del dels EUA. “És evident que el sistema polític del gegant asiàtic té inconvenients, però alhora li va bé per implementar tot allò que decideix en la societat”, afirma referint-se, entre d’altres, als sistemes tecnològics de control dels moviments dels ciutadans, ja implementats abans de la pandèmia. “En aquests moments, la Xina té mitjans per ajudar Europa i el món. Això, a més de ser bo, serà molt ben percebut i farà que augmenti sense dubte la seva hegemonia mundial”, comenta Amat.
L’economia catalana, espanyola i europea no caurà en recessió “si els estats rescaten d’una manera massiva i ràpida la part més vulnerable de l’economia: famílies, empreses i autònoms, a més de sectors que hauran de tenir ajuts addicionals, com el turístic. Es tractaria d’un rescat de pocs mesos i a fons perdut”, defensa Amat. Tanmateix, en cas que això no es produeixi, vaticina que les empreses més petites començaran a tancar en un màxim de dos mesos des de l’inici de l’emergència sanitària i que l’atur, a Catalunya, es pot arribar a disparar per sobre del 20%, de manera que, llavors sí, entraríem en una crisi “molt llarga”.
Europa no ha sabut reaccionar a temps ni amb eficàcia contra la pandèmia. Tampoc els EUA s’han erigit com a referents en la lluita contra la covid-19. Ara, l’atenció l’acapara l’Àsia.
