ERTO disparats, sense cobrar i un horitzó d’acomiadaments
Els expedients presentats afecten un total de 699.625 treballadors, la majoria de l’àrea de Barcelona
Els sindicats volen que es desencalli el col·lapse administratiu i que es persegueixi el frau
Les xifres d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) derivats de la pandèmia no han deixat de créixer i ja s’enfilen, només a Catalunya, fins als 95.303 mentre el govern espanyol comença a planificar el desconfinament cap a la “nova normalitat”, que també està generant molts interrogants i inquietuds entre les empreses i els treballadors. Fins al moment són 699.625 persones treballadores les que estan afectades, i els de força major, que són majoritaris, en un 94,1% dels casos, afecten 600.730 persones. El Barcelonès (31.509), el Vallès Occidental (10.201) i el Baix Llobregat (8.946) concentren la major part dels expedients, amb una afectació de 422.216 persones. El sector serveis és el més castigat, amb 77.494 expedients, en què destaquen les activitats relacionades amb serveis de menjar i begudes i el comerç al detall.
El servei públic estatal d’ocupació (SEPE) està “col·lapsat” per tramitar-los, segons va anunciar el secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, que va advertir que més de mig milió d’afectats podrien no tenir encara reconeguda la seva prestació d’atur, que és d’un 70% de la base reguladora, amb topalls variables si es tenen fills menors a càrrec, al qual s’hauran de restar les cotitzacions habituals a la Seguretat Social, d’un 4,7% i l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), entre un 8% i un 17%.
El secretari d’estat d’Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, fa tot just uns dies també admetia que existia aquest col·lapse i que milers de treballadors no havien pogut cobrar encara per un tràmit, el de validació de l’ERTO, que hauria de durar cinc dies. Carlos del Barrio, secretari de política sectorial i sostenibilitat de CCOO, considera que “la burocràcia no pot passar al davant de les persones” i, per aquest motiu, el sindicat defensa l’aplicació de mitjans extraordinaris i que s’estableixi “un sistema de nòmina contínua” en funció del reconeixement del dret a la prestació, ja que un o dos mesos sense ingressos per a una família “és una cosa dramàtica”.
La principal preocupació dels sindicats és que el govern entengui que aquestes mesures excepcionals d’ajuda provocades per l’estat d’alarma s’allarguin en el temps. No volen que el procés de desescalada i la possibilitat que alguns establiments reprenguin certa activitat, com és el cas dels hotels, restaurant o bars, es tradueixin en acomiadaments, perquè “tindran feina, sí, però no per atots els empleats”, ja que no funcionaran al 100%, explica Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT.
La secretària de coordinació interna de la Intersindical-CSC, Núria Ferrandis, censura que les mesures van arribar tard i tem que accelerar el desconfinament no provoqui més pics, la qual cosa “significaria l’estocada final” per a les petites i mitjanes empreses, que suposen un 90% del teixit empresarial a Catalunya. Per Ferrandis, el problema és haver de dependre de les polítiques de Madrid, i alerta que hi ha empreses que han preferit no presentar l’ERTO i que ho han aprofitat per fer acomiadaments improcedents.
CCOO ha negociat expedients en 2.500 empreses, que han afectat 250.000 treballadors, diu Del Barrio, el que significa un 37% dels treballadors afectats a Catalunya. Els sindicats estan molt a sobre dels casos fraudulents de les empreses que pensen que amb el silenci administratiu se suposa que estan aprovats els expedients i així volen estalviar-se de pagar la Seguretat Social, fer reduccions falses de jornada, posant l’inici de l’ERTO quan tenien tota la plantilla treballant, d’altres que no volen fer teletreball o que tenen externalitzats serveis. d’atenció telefònica que han funcionat més que mai.
Gilgado diu que la UGT ja n’ha detectat més d’una setantena, tot i que admet que n’hi ha molts més. Per la seva banda, CCOO ha fet 416 expedients jurídics, 69 denúncies a Inspecció de Treball i un centenar d’al·legacions a processos que no s’ajusten. El seu secretari general, Javier Pacheco, ja va advertir que exigirà, també al ministeri, una revisió posterior dels ERTO i que estaran al damunt de possibles acomiadaments irregulars quan s’aixequi la supressió dels processos judicials.
LES FRASES
LES XIFRES
Més transparència i desgravacions fiscals
La Cambra de Comerç de Barcelona ha posat en dubte l’eficàcia de les mesures que s’han aprovat fins ara per fer front a la Covid-19 i ha posat com un dels principals motius els “colls d’ampolla administratius” provocats per l’alta demanda de sol·licituds d’ERTO, que ha provocat l’endarreriment dels cobraments d’ingressos de molts treballadors. L’entitat, que fa un seguiment de l’aplicació de 50 mesures que han aprovat les administracions, també els demana més coordinació i transparència perquè facin públiques les estadístiques del volum d’ERTO aprovats, els beneficiaris i el cost total que suposa per a l’administració. Per la seva banda, la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya (Pimec) s’afegeix a les demandes sindicals per mantenir les condicions dels ERTO de força major en els sectors que obrin a partir d’ara amb restriccions i que se’ls apliquin desgravacions fiscals i ajuts per a la compra d’equips de protecció individual (EPI), solucions hidroalcohòliques i desinfectants.