Economia

ÀNGELS CHACÓN

CONSELLERA D’EMPRESA I CONEIXEMENT DE LA GENERALITAT

“Si ens oblidem de les pimes i dels autònoms, l’atur serà insuportable”

Els 9 milions d’ajuts directes destinats als establiments de comerç es van esgotar en set hores
Treballem amb sis grups de turisme per poder acreditar la seguretat en salut als locals
Amb l’aprovació del pressupost, podrem dotar de recursos el pla per adequar el sector de l’automoció
Estem en espera de rebre la resposta de la direcció de Nissan al Japó per l’oferta que vam fer
Com més invertim en el sector productiu, menys invertirem en protecció social

La consellera diu que els 16.000 milions que enviarà l’Estat a les comunitats autònomes són insuficients perquè la major part no arribaran als sectors més afectats.

Creu que des de l’inici del confinament s’hauria pogut fer alguna cosa més per no deixar caure tant l’economia?
Partint de la base que aquesta pandèmia és simultània i global, hem de garantir la salut de les persones. Evidentment, això demana reduir l’activitat econòmica, però també és evident que hi hauria d’haver més mesures, més ajuts destinats al teixit productiu i sobretot a les pimes i als autònoms. A Catalunya, el 95% de les empreses tenen menys de deu treballadors. Les pimes porten la p de persones, però ara la majoria de les persones no poden sobreviure perquè els seus ingressos estan aturats. Per tant, la compatibilitat entre preservar vides i preservar empreses només té una solució: posar moratòria al pagament d’impostos i injectar diners per salvar les empreses.
Ara que les previsions de creixement cauen en picat i l’atur es dispara, pensa que el més important és salvar les empreses sigui com sigui?
El més important és salvar les vides i treballar amb seguretat. Ara bé, el que no hem d’oblidar és tot el gruix d’empreses i autònoms que generen riquesa i ocupació. Si nosaltres no som conscients d’això, l’atur serà insuportable. Per què? El nostre teixit productiu és molt diversificat, amb molta petita i mitjana empresa, molt autònom i molt sector serveis. No som un territori de multinacionals, tot i que n’hi ha moltes. La clau és que el 94,8% del nostre teixit empresarial són pimes.
El govern de l’Estat ha anunciat un fons de 16.000 milions d’euros per a les comunitats autònomes, 6.000 dels quals diu que es distribuiran aviat. Serà suficient?
La major part d’aquesta partida anirà destinada a despesa sanitària i social. Ens caldrà una altra partida, amb urgència, destinada a la protecció sectorial. Per exemple, el turisme, que representa el 12% del PIB i el 14% de la nostra ocupació. Aquest sector necessita un ajut directe. Gairebé hauríem de parlar d’un rescat. Aquest divendres, vam tenir la primera reunió de la comissió per a la reactivació econòmica i social, de la qual el vicepresident Pere Aragonès és el president i jo, la vicepresidenta. El principal objectiu és evitar que les empreses tanquin.
El turisme ja ha tingut molts ERTO.
Cal entendre que el sector està totalment tancat. Els seus establiments no poden obrir ni encara que ho vulguin. No funcionen les companyies aèries i no sabem fins quan no es tornaran a normalitzar. És bàsic que aquest sector rebi ajudes directes.
Treballeu en algun pla d’acció per reactivar-lo?
El departament ha repartit ajudes directes. I malauradament, tant el sector del turisme com el del comerç van esgotar aquests recursos en poques hores. Els ajuts del sector del comerç es van dissipar en set hores i la primera convocatòria per al món del turisme es va repartir també en dos dies. La nostra estratègia és donar ajuts immediats al sector.
Treballeu en alguna estratègia concreta més?
Estem treballant amb protocols de seguretat amb sis grups –els hotels, els càmpings, el turisme rural, els apartaments turístics i els restaurants i altres activitats turístiques– perquè tinguin l’acreditació de locals segurs. Ho fem amb la reconeguda empresa de certificació alemanya TÜV SÜD.
I quines campanyes potenciareu a curt i mitjà termini?
Parlem amb tot el sector. Bàsicament volem anar a buscar turistes de proximitat, sobretot de Catalunya i dels països del voltant. També estem treballant l’estratègia a llarg termini. Fins ara buscàvem potenciar més la despesa que la quantitat, la diversitat o el turisme cultural. Ara ho haurem de reformular, perquè hi ha un element que no controlàvem, que és la protecció, la seguretat, la higiene i la salut per al turista.
Les línies aèries passen un moment molt difícil. Hi ha alguna acció concreta per ajudar Vueling, ja que lidera el 30% dels vols del Prat?
És cert que ho passen molt malament, però caldrà veure en l’àmbit internacional quins passos es van fent perquè puguin començar a operar les rutes establertes. Per nosaltres, a part de tot el turisme que venia d’Europa, també era important l’asiàtic i el nord-americà, entre altres mercats.
A més de l’afectació del turisme vacacional també se’n ressentirà molt el de congressos i convencions, ja que Barcelona és una gran potència en l’àmbit mundial en aquesta categoria.
Hem aconseguit salvar un 85% dels congressos que estaven programats per enguany. El que passa és que tampoc sabem gaire bé el que acabarà passant a la tardor. No sabem si hi haurà algun rebrot de la malaltia, si el trànsit de persones intercontinentals haurà tornat a la normalitat... La veritat és que hi ha molts dubtes.
El comerç és l’altre gran afectat. Quines pèrdues setmanals representa la no activitat?
Cada setmana es deixen de facturar 525 milions d’euros en el sector comerç. Això aboca molta gent a haver de tancar. Els 9 milions d’ajudes que hem donat al sector del comerç es van esgotar en set hores.
És evident que caldrà fer més convocatòries. N’hi ha alguna més de prevista?
És clar que ho haurem de reforçar. Ja treballem amb el govern per determinar les prioritats per reactivar la recuperació econòmica. És evident que haurem de destinar més recursos, a aquest sector i a d’altres. Quan no hi havia pressupostos teníem un llast, però ara, des de dilluns passat, quan van ser oficials, caldrà accelerar la dotació de nous recursos.
Per tant, ara la batalla serà veure com les partides es reassignen per departaments.
El meu departament treballa amb Vicepresidència i Economia per definir les prioritats, veure quins fons podem recollir de la Comunitat Europea i de l’Estat espanyol. Si fins ara les prioritats eren per a Salut, ara s’haurà de complementar amb altres sector productius. Com més invertim en el teixit productiu, menys haurem d’invertir en despesa social.
Un dels sectors més tocats és el d’automoció. D’una banda, les vendes han caigut un 97% a l’abril i, de l’altra, Nissan ha anat a la vaga. Hi ha el temor que la fàbrica japonesa tanqui a Catalunya?
El sector de l’automoció ja ens preocupava abans del la covid-19 per diversos motius, sobretot per la integració de les noves tecnologies. A més, cal tenir present que el sector està format per 143.000 llocs de treball directes i indirectes, que representen més del 10% del PIB català. Abans de la pandèmia, ja vam fer un estudi d’impacte per veure què suposaria el pas al motor elèctric en la fabricació de l’automòbil. Vam fer un mapatge com mai s’havia fet a Catalunya, amb més de 1.500 empreses. Vam analitzar, no només el que suposava la integració de les noves tecnologies, sinó també el compliment de la normativa de la fabricació de vehicles de combustió fins a l’any 2040. Hem d’anar avançant. La conclusió és que vam trobar 24 empreses que estaven molt tocades. Però, a més, vam detectar que si no fèiem res abans de cinc anys, 211 empreses tenien una alta probabilitat de desaparèixer. A partir d’aquí, vam posar en marxa el pla del sector d’automoció, al qual només faltava dotar-lo de pressupost. Ara espero que ho puguem fer.
Preocupa especialment la situació de Nissan?
Sí. Fa molts mesos que parlem amb la direcció de la firma a Catalunya. L’any passat hi va haver canvis en la direcció de l’automobilística. Vam presentar una oferta a la direcció de Nissan al Japó –s’ha de fer a través del Ministeri d’Indústria-. Nosaltres insistim que les plantes ubicades a Catalunya segueixen sent competitives i interessants per a l’empresa. Haurem de veure com evoluciona.
Però hi ha contactes fluïts de la Generalitat amb l’empresa?
Amb la direcció de Barcelona els contactes són permanents, però la que decideix és la direcció del Japó. Ara estem en espera de rebre la resposta a l’oferta que vam fer nosaltres fa uns mesos.
Un cop acabada la crisi sanitària, creu que el sector de la indústria haurà de fer el salt cap a la digitalització i cap a la indústria 4.0?
Sí, però he de dir que la nova indústria ja ho potenciava i que fa més d’un any, ja alertàvem de les conseqüències si no ens posàvem al dia. La covid-19 ho està accelerant. Fins ara, ja estàvem molt posats a estimular la indústria 4.0, però de vegades teníem la sensació que estàvem predicant al desert.
Veient que el turisme i el comerç estan tan malament, podem pensar que la indústria, quan es torni a la normalitat, en sortirà més ben parada.
La indústria té dos perills molt grans: la incertesa per les cadenes de subministrament i la demanda. Si no hi ha demanda, no es pot fer res. I de ben segur que es veurà afectada, perquè ha disminuït el poder adquisitiu i la falta de mobilitat de les persones, que alentiran de ben segur la facturació. No serà obrir l’interruptor i posar-se en marxa tot. A més, hi ha coses que no controlem, com l’evolució del virus, la sensació de por o la incertesa de cara al futur immediat.
Creu que el govern de l’Estat ha gestionat bé el confinament?
Crec que la centralització no és el model adequat. En una situació d’emergència, com més propera és l’administració, millor, perquè coneix els aspectes sociològics i biogràfics de la realitat del territori. També es guanya capacitat de reacció envers la població. Els que hem estat en un ajuntament ho sabem molt bé, això. Han centralitzat unes competències que ja feia molts anys que teníem a Catalunya, que som els que coneixem millor la nostra realitat sociosanitària. En tot cas, com a molt el govern de l’Estat podria haver fet la coordinació. Per tant, per coneixement, per immediatesa i per capacitat de reacció, la centralització no ha estat eficient. A Alemanya, s’ha fet amb total col·laboració amb els lands. També soc molt crítica amb les mesures de protecció per als nostres teixits empresarials. Hi ha hagut molta confusió a l’hora de publicar la informació. Recordo el famós decret del dilluns de Pasqua, que va sortir a les 23.30 h, i els sectors empresarials i els treballadors no sabien si l’endemà havien d’anar a treballar o no.
Les eleccions catalanes haurien de ser a la tardor o més endavant, si no actua abans el Tribunal Suprem?
Ara tenim una urgència sanitària i econòmica. La gent no està per fer eleccions. Els ciutadans ens demanen que des de l’administració treballem junts, coordinats i de manera sincera. No sabem què farà el Tribunal Suprem, però ningú entendria que ara haguéssim de fer unes eleccions quan hi ha altres prioritats.
Donat el cas, s’estaria plantejant la possibilitat de presentar candidatura en el seu partit?
En aquests moments, no tinc les eleccions en el marc mental, perquè en un departament com aquest no podria concentrar-me en la meva feina. Jo no seré mai candidata de res fins que hi hagi un procediment democràtic que m’esculli. Ens hem de creure la democràcia en tots els nivells, i jo me la crec. Per a mi, més important que formar part d’una candidatura o d’una altra és veure quin projecte es vol defensar. No són les persones, sinó el contingut allò que és més important. Venen moltes transformacions, hem d’explicar molt clar a la gent què volem defensar i quin tipus de país volem. A ningú se li escapa que soc independentista, però és molt important que expliquem molt bé a la gent quin tipus de país volem.

Jornades maratonianes des de casa

R.R.

Maria Àngels Chacón i Feixas (Igualada, 1968) és va llicenciar en dret per la UB i es va formar a més en comerç internacional. El 2011 va fer el pas a la política i va ser regidora a la capital de l’Anoia, inicialment com a independent, però després, integrada al PDeCAT. Des del juny del 2017 fins al maig del 2018, va ser directora general d’Indústria a la Generalitat, abans de ser nomenada consellera d’Empresa i Coneixement.

Des del 12 de març, fa gairebé dos mesos, Àngels Chacón està confinada a casa, a Igualada, amb dos fills. La jornada és “maratoniana”, diu. El dia el passa enganxada al mòbil i al portàtil per coordinar-se amb les secretaries d’Empresa i Coneixement i les tretze direccions generals del seu departament, la majoria molt tocades per la crisi econòmica en què ja estem immersos. “Abans d’entrar en política ja estava acostumada a anar pel món amb el portàtil a la maleta”, sentencia.

A part de coordinar-se amb el departament parla amb molts sectors que li expliquen la crua situació dels seus establiments. “Cal donar respostes al sector productiu, és urgent”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.